Canvis al govern espanyol

CANVI DE GOVERN

Diuen que el primer ministre Zapatero estava molt enfadat per la filtració a la premsa de la seva intenció de remodelar el seu gabinet de ministres aquest cap de setmana, mentre estava de cimeres per Europa. No era per menys! Però aquest enuig no és sinó que una mostra més de la feblesa del govern que presideix.
Feblesa d’autoritat i lideratge: aprofitant que és, els que teòricament són dels seus li compliquen la feina. Per una banda s’apunta a l’entorn d’un dels parlamentaris més brillants en molt de temps, que ha conegut l’estat espanyol: Pérez Rubalcaba. A simple vista no és fàcil comprendre que una de les veus que té més accés a Zapatero, actui d’aquesta manera. Per altra banda, costa d’entendre que des de l’entorn del ja ex-president, de la Junta d’Andalusia, Chaves, que amb els seus aires del sud, i peça molt important del PSOE hagi ajudat en aquest ball de bastons. S’està cuinant una alternativa potent al desig de Zapatero de situar Chacón com a delfina i propera candidata a la Moncloa?
Feblesa comunicativa: quan tots els esforços de la diplomàcia de l’Estat espanyol estaven centrats en refer ponts amb la nova administració Obama, i que fa unes setmanes la pròpia ministra Chachón, va posar a prova amb la decisió de la retirada de tropes de Kosovo; quan ja tot estava preparat per la fotografia més esperada per l’entorn del premier espanyol (han trigat més de dos mesos i mig per aconseguir-la!), ells solets es fan gol. I fan que l’interès informatiu en una setmana de cimeres, no sigui el bis-a-bis i la photo op amb el president Obama, sinó que a més, quan a Turquia se celebra la segona cimera de “L’Aliança de les civilitzacions”, Zapatero no surt a la foto (intentant apagar focs des de la distància), i la foto de tots els líders s’ha de repetir altre cop, amb la sorna i la broma d’algú dels fotografiats.
Tot això amb un PP de braços creuats, assistint amb la boca oberta a aquest late-show i encara celebrant la victòria de la gestió comunicativa del pacte amb el PSE a Euskadi (algú els ha deixat, sentir-se guanyadors, i això que la legislatura encara ha començat!). Com diu el títol de la pel·lícula: “As good as it gets” (Mejor imposible).
Una referència breu als noms d’aquest canvi de govern. D’entrada, Trinidad Jiménez es converteix en la bessona de la minsitra Chacón (les dos bessones!). S’obrirà ara una competició per veure quina de les dos és més in, i més fashion alhora que crida més l’atenció amb els seus vestits als mitjans?
És la vicepresidenta Salgado la persona adient per fer-se càrrec de la cartera que ha d’ajudar més a superar la crisi? És coneixedora de les burocràcies partidistes i governamentals del govern, però d’aquí a dir que té més bagatge i coneixements que el vicepresident sortint Solbes, hi ha una eternitat. La meva aposta era Sebastián. (De les previsions que feina se n’han complert poquíssimes!) De la confiança absoluta del primer ministre, amb coneixements que l’avalen i amb ganes de manar. (Continuo apostant per ell com el Geithner espanyol. Ell o en MAFO, ara situat a la cadira del Banc d’Espanya)
A Blanco, el nou ministre de Foment, se li paguen els serveis prestats. És més aviat un recanvi de la Maleni, que no un canvi. Tot seguirà igual. A Espanya una ministra andalusa, no serà criticada per invertir més a Andalusia que arreu. El mateix passarà amb Blanco, ningú li dirà res per donar a Galicia, la seva terra, partides pressupostàries exhuberants. Ara bé, què passaria amb un ministre de foment de procedència catalana que actués de manera similar?
D’en Chaves, nou vicepresident tercer, poca cosa a dir.  Més la forma que no el fons. No trobo just que a un any i poc d’haver-se celebrat eleccions a Andalusia, l’escollit president cometi la frivolitat de deixar el càrrec i promocionar un protegit i amic de tota la vida. Per que a les eleccions del 2012 no s’hagi de presentar amb el cu a l’aire. Griñán, dinosaure dels governs de Felipe Gonzalez, tindrà la campanya electoral pagada amb tres anys d’antel·lació. I això no és etic. Caciquisme pur i dur. Però com el fa l’esquerra molts miren cap a una altra banda.
Si no em va semblar bé, l’operació per vendre l’Artur Mas (i els diners que ens va costar a tots); si no té cap altra explicació partidista que els candidats defugin la seva obligació i girin l’esquena als seus electors i als compromisos que han adquirit amb ells; si he trobat poc valent i poc democràtic com els socialistes designen els seus futurs candidats a l’Ajuntament de Barcelona aprofitant els recursos públics per donar-se a conèixer i així no haver de no guanyar-se el cor de l’electorat amb la sang, la suor i les llàgrimes de la feina ben feta, ara cada cop queden menys paraules.
Al primer ministre Aznar li haguessin dit de tot si hagués fet el mateix. Però amb els socialistes la màniga és ampla.  Això en països seriosos no passa. No valoro el fet que deixi la presidència autonòmica per un càrrec al govern espanyol, com han fet abans Zaplana i Bono. Pla va escriure: “allò més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres“.
Finalment, patètica la compareixença de Zapatero i Obama en la cimera de l’OTAN. Mentre parlava Obama, Zapatero assentia amb el cap i somreia. Quan és de domini públic que el primer ministre espanyol, com els seus predecessors, no entèn l’anglès. No hi havia alguna altra manera d’escenificar la foto?

Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Espanya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s