La nova legislatura basca

ikurrina

El nou tempo polític a Euskadi obrirà en breu el seu teló amb la investidura del nou lehendakari López (encara amb un euskera molt deficient, com posem el cas el del president Montilla en el moment de ser investit president català). Ens faltarà acabar de saber fins a quin punt el pacte deixarà als populars màniga ampla en l’atrezzo d’escena o si en canvi el director de l’obra els lligarà curt.

La legislatura que comença promet ser molt interessant, intensa i vertiginosa. Ens ajudarà a entendre la situació el paradigma del pèndul: que va i torna, que torna i va. Exemples recents: Obama (el seu canvi, i el seu somni) ha vingut a ser el contrapés natural de la doctrina de la “guerra preventiva” que féu seva el president Bush; Maragall el de Pujol; Zapatero el d’Aznar…

Vagi una primera consideració prèvia. Ens agradi més o menys el resultat: aquest pacte mereix respecte ideològic com tota la discrepancia política. També és veritat que el resultat electoral és fruït d’haver exclòs un segment significatiu de la societat basca, sense la qual no es pot construïr ni parlar de futur.

Obrir portes i finestres, com es va fer a Catalunya, i com s’ha de fer també a Andalusia, és un senyal d’higiene democràtica. També és just dir que aquest pacte té una flaire diferent a pactes del passat. Basagoiti no és Mayor Oreja, ni Patxi és Redondo Terreros.

El quid d’aquest pacte és veure qui acaba fent l’abraçada de l’òs a qui. Hi ha opinions per a tots els gustos. En ambodues opinions hi ha una evidència: els experts en sociología electoral a Euskadi defensen que en un escenari sense violencia, el PP seria un partit amb un impacte social molt reduït. En altres paraules: electoralment parlant al PP li interessa el conflicte. Al PSE no s’atreveixen a dir-ho.

Es va veure claríssim en la passada legislaltura espanyola que la línia vermella del PP, era combatre, per terra, mar i aire, qualsevol legitimitat per buscar una solució dialogada al conflicte basc, i dinamitar i estigmatitzar qualsevol intent o gest per aconseguir-ho. El gran triomf del PP, tot i no guanyar les eleccions del 2007, fou haver posat la por al cos a un PSOE i a un Zapatero i provocar-los una marxa enrera.

Aquesta serà la clau de volta de la nova legislatura basca. Mentre algú no estigui disposat a trepitjar línies vermelles, hi haurà govern nacionalista espanyol a Euskadi. La pregunta és si l’estratègia i la voluntat del PSE passa per tenir contents i tranquils al PPE o no. D’una altra manera: el PSE continuarà dòcil als interessos del PP o no? I dic continuarà, perquè crec que el PP dirigeix el tempo mediàtic, que equival a la victòria I al lideratge, mentre el PSE balla la música que sona, sense plantejar-se codirigir la partitura.

Que després de la reculada electoral del PP a Euskadi, que algú tingui la gosadia de dir que ell: “treu o posa lehendakaris”, sense que ningú al PSE hagi obert boca, n’és un símptoma. La percepció que han sabut transmetre és que són ells els artífexs del canvi, un altre. Vegi’s sinó el discurs de Rajoy, a Tengo una pregunta para usted.

A banda de l’èxit o no del nou govern, el PSE s’hi juga alguna cosa més, que no pas el PP. Mentre que ara com ara l’estabilitat interna del PSE és un fet, en funció de com avanci l’agenda del nou govern, pot fer que el basquisme viu de Gemma Zabaleta, de Jesús Eguiguren o Odon Elorza se senti profundament incòmode amb aquest Ppacte.

Per contra la calma interna al PP ha tornat després de l’spantà de Maria Sangil, mentre no hi hagi el duel final Rajoy-Aguirre.

És per això que el nou lehendakari no es cansa de repetir que buscarà acords amplis. No s’acaba de fiar que els populars li prometin llarga estabilitat. Alhora que anuncien que la nova lehendakaritza vol posar fí a l’etapa de la divisió i les polítiques frontistes. Però canviar els mapes del temps de la televisió pública basca, començar la deconstrucció de les ikastoles, tallar l’aixeta de l’ajut als familiars de presos o desfer la cúpula policial de l’Ertzaintza, no semblen pas els millors símptomes per aquesta nova etapa. En parlarem passats els primers 100 dies.

Per altra banda, serà molt divertit veure com i amb quina passió PSE i PP defensen el concert econòmic i la menor contribució basca possible a la tresoreria general espanyola. Deliciós! Extraordinari!

Com s’havia dit alguna vegada, ja ens agradaria tenir aquí un PSC i un PPC amb la mateixa sensibilitat dels seus homòlegs bascos, alhora de defensar el seu sistema de finançament: allà tots sense exclusió, defensen el concert.

Serà també interessant comprovar si el nou govern basc demana el compliment efectiu de les resolucions aprovades pel Congrés de Diputats espanyol que demanaven l’acostament dels presos a Euskadi, o si continuen mirant cap a una altra banda.

A l’oposició també hi haurà moviments interessants. Un PNB que donarà una sortida honrosa a Ibarretxe però que ja treballa en el successor (m’agradaria dir successora, però això sí que és tabú!). I un espai electoral que es mou entre els eixos esquerra i sobirania, que ha de replantejar-se l’existència de tanta oferta electoral: el vot en blanc i fidel made in batasuna, l’emergent Aralar, la patacada d’Eusko Alkartasuna i d’Ezker Batua-Verdeak (ara amb una escissió i tot)… Ja hi ha diferents persones i moviments interessants que hi estan dedicant moltes energies. Veurem quina és la maduresa dels seus fruits.

A l’espera de si el moviment del pèndul, que ara ha assenyalat temps de canvi, accelerarà el seu moviment de tornada – en funció de les línies vermelles; de qui fa l’abraçada de l’òs a qui; i de les polítiques que es duguin a terme -, hi ha un fet indiscutible: tothom sap que el pèndul tornarà.

Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Euskadi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s