Guardiola for President!

guardiola

Va arribar amb el seu posat de sempre. No tenia llibreta blava, ni aires de grandesa. Fugia dels excessos, dels focus, de la facilitat i de la faràndula. S’havia cultivat el respecte d’admiradors i adversaris sempre. Dins i fora del camp. Senyor. Exquisit.

Si havia arribat a tocar amb els dits el cénit com a jugador; ningú estava disposat a concedir-li la més mínima errada, ara en la seva nova faceta d’entrenador. La situació social del club no li prometia bons presagis. Divisió. Por.

Quan li van ensenyar el despatx va retirar tot allò que era superflu. Minimalista fins a l’extrem. Era conscient que s’havia convertit en hereu d’una tradició de patums i un estol de personalitats que havien configurat un llegat historic que havia de continuar.

Havia de fer endreços i posar ferms els egos del vestuari. Vincular-los com la familia vincula els seus membres i no escuidar-ne cap. En algún cas fins i tot va haver d’ensinistrar la Fera. I s’en va sortir. Va saber treure tots els anells dels jugadors de l’equip. Començarien amb un back to basis.

Disciplina i respecte primer de tot. Horaris estrictes. Compromís.
Havia d’escriure una partitura on les polifonies no desentonèssin. No era tasca fàcil.

Va dibuxar un somni. Hi creia tant! El va explicar i els seus deixebles l’han fet seu. Serien capaços de guanyar al Madrid, com dissabte, ara amb els ulls tancats.

Va donar dignitat a la cadira, al despatx, a la professió, als jugadors i a la institució. Si a Madrid, durant molt de temps, el perfil castís, era mínim comú denominador dels seus presidents. Ell ara feia tot el contrari des de la banqueta del Barça.

Allà on molts tenien por, va donar normalitat al respondre en català a les preguntes de periodistes catalans, encara que fossin a Espanya.

Ha sabut trobar l’equació adient entre: humilitat, prudència, elegància, educació, perseverança, autoexigència exempla, sacrifici i esforç. També ha demostrat que és humà, i que és el primer que es pot equivocar, al perdre els nervis contra el Bayern de Munich. Va demanar disculpes.

No com el seu president, que de tant en tant sembla estar com peix a l’aigua entre estirabot i estirabot. Sense cap mena de dubte Laporta ha de Guardiolejar.

Guardiola és él model de paradigma de lideratge que el país necessita, i més en els temps que corren: idealista, pencaire, discret, humà, psicòleg, exemplar, senyor… Més enllà de la consumació de l’entrada de Joan Laporta a la politica, m’estimaria més un Guardiola for President!

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Altres, Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Guardiola for President!

  1. Higini ha dit:

    Bona sèrie “The West Wing” i bon partit el “2-6”😉

  2. Retroenllaç: Obama i la reforma sanitària « Tobyzieglerwh’s Blog

  3. Retroenllaç: Obama y la reforma sanitaria « El blog de Toby Ziegler en castellano

  4. Retroenllaç: Obama and the Health-care reform « English Toby Ziegler's Blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s