Quo vadis Esquerra?

logo-esquerra

Esquerra, partit privilegiat on els hi hagi. A la més mínima se situa al centre de l’atenció informativa dels mitjans i en l’ull de l’huracà de totes les polèmiques hagudes i per haver. Hi ha molts partits que envegen aquesta capacitat de generar titulars, informació, opinió i per què no dir-ho, enrenou.

La pregunta és si Esquerra aprofita aquest privilegi per avançar en els seus postulats ideològics o desaprofita tot el capital i el seu potencial. Tot cas és un partit que incomoda i no deixa indiferent a ningú.

De la transició ençà es recorda Esquerra per la seva tradició caïmita alhora d’afrontar dramàticament els relleus de lideratge dins el partit. Hortalà, Colom i Rahola en són un exemple. Les lluites clandestines i de trinxera entre les diferents famílies els darrers temps, feien pronosticar que un altre cop hi hauria sarau. La diferència amb les anteriors vegades és que en l’actualitat s’està al govern.

I és que normalment totes les forces polítiques amb la seva acció de govern pretenen sumar. A Esquerra en canvi resten.

Del primer govern de coalició de les esquerres al govern català d’ençà la República es recorda com aportació d’Esquerra: Perpinyà, el Dragon Khan, la posició timorata al voltant del referendum sobre l’Estatut, les cartes on es demanava un “impost revolucionari” a treballadors públics i la seva expulsió final del Govern. Aquest soroll va marcar molt i va tapar molta feina feta per la seva gent al Consell Executiu. Eren acusats de puresa idelògica i els situava en l’infantilisme preadolescent alhora de governar. No eren socis de govern fiables. A les següents eleccions, van restar suports.

En la segona oportunitat que s’han donat les esquerres per governar plegades el país, Esquerra és acusada d’entreguista, de fer president de la Generalitat un espanyolista a canvi de poltrones i cotxe oficial; de renúncia ideològica i d’acomodar-se a l’establishment que tant havia criticat quan era a l’oposició (ja ningú recorda els peatges?). Els esforços per transmetre que Esquerra és un soci de fiar, amb responsabilitat i seriós fan tremolar les cames per por de pèrdua de les essències.

Són les essències el punt fort o el seu punt feble? Aquesta és la pregunta del milió de dolars.

Facin el que facin, saben que rebran i de valent per part de l’opinió publicada, jo li afegeixo l’adjectiu partidista. Ara bé la pressió a què se sotmet Esquerra, la posa nerviosa i condiciona el seu “full de ruta”. Esquerra juga incómoda a camp contrari. Sap que no té un grup de comunicació important al darrera – algú diria que és a l’inrevés, que cap grup de comunició utilitza Esquerra per tal d’aconseguir més influència i poder – per alçar la veu.

No cal dir que si hi ha dificultats per explicar el missatge, la possibilitat de contrarestar la pressió dels adversaris és més aviat nula. Aquesta situació situa Esquerra en un escenari de vulnerabilitat permanent i a mercè dels seus adversaris polítics i les patums periodístiques. Aquí comença el vertígen, que ajuda a entendre certes decisions preses, alhora que no hi ha una resposta coherent i contundent.

Tot i això sovint dona la sensació que els primers interessats en crear més “enrenou” encara són els propis dirigents de la formació. Això és el que es desprén de com s’ha gestionat “l’afer” Carretero. És mitjançant informacions periodístiques que la “pilota” Carretero es va fent gran, gran, gran. I la pressió informativa els dirigents d’Esquerra la senten en pròpia pell multiplicada exponencialment.

La decisió d’ensenyar-li la porta, sense ni tant sols haver parlat amb l’interessat, corrobora la por i el nerviosisme de l’aparell. Sembla doncs que el missatge que s’envia és el de fermesa i bunker. Les Essències altre cop? És la millor manera d’obrir-se a la societat i fer el partit més proper a la ciutadania fent fora els crítics? Les acusacions d’stalinisme no han trigat a arribar.

És important que Esquerra, com la resta de partits polítics, s’aclareixin aviat i les interioritats dels partits, deixin pas a una concertació de mínims per preparar una resposta que estigui a l’alçada de les circumstàncies.

Amb una sentència del Tribunal Constitucional que amenaça de retallar encara més l’Estatut, amb una negociació difícil i de resultat incert, com és la del finançament i amb la situació econòmica i anímica del País, no es pot badar més. Arriben moments crucials. I és en aquests moments on la gent buscarà aixoplug i una referència per mirar al futur. Algú amb qui confiar. I sembla que ara per ara ningú a Catalunya està en condicions d’inspirar-la i aglutinar forces per sortir d’aquest etzucac.

No sé si el sobiranisme està en ascens, com molts afirmen. Sé que de sobiranistes se’n reclamen: Esquerra, les CUP, els grups que conformen l’anomenat món de l’Esquerra Independentista, el nou partit promogut per un grup d’empresaris sota el nom de Catalunya Acció, ara el doctor Carretero i amb ell els descontents d’Esquerra, els quatre sobiranistes de CiU, els 2 d’ICV-EUIA i ara els membres del col·lectiu El Matí (crítics que també han marxat, en aquest cas d’Unió), aquells desencantats que es queden a casa, i les sigles de famílies minoritàries poc representatives.

Em pregunto si és normal. Quatre. Mal avinguts, barallats i amb uns egos viscerals. Espanya es pixa amb aquesta amenaça separatista. Credibiltat? Projecte seriós? Diria que el moviment sobiranista és cada cop més feble davant de tanta divisió. Alguna cosa similar ha passat a l’espai sobiranista d’esquerres a Euskadi. Semblen que ells han començat a parlar per posar-hi remei.

Però no només a Espanya estan encantats. Algú d’aquí espera treure profit electoral a curt termini d’aquest xup-xup. Tornem a confondre interessos de país amb interessos de partit?

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s