Setmana política en imatges 3

carla-bruni-y-letizia-ortiz

Algú sembla voler posar en un mateix pla la Bruni que la senyora Ortiz, presentant una batalla estètica quan del que realment es tracta és veure de quina legitimitat provenen una i altra.

Sentiment d’inferioritat o complexe? És possible. Era lleig els destacats que es feien de la premsa més patriota de com la irreverend Bruni, havia fet esperar més de 30 minuts s’excel·lència la Reina Sofia.

I és que a ulls del món tothom entèn que la dona del president de la República Francesa té una legitimitat, que mai tindrà una consort de la Casa Real espanyola, encara que aquesta darrera se li hagi otorgat per algún misteri de la santíssima trinitat.

merkel-lingeri-bona

Una representació de la classe política alemanya ha estat inclosa en un interessant anunci publicitari d’una casa de robar interior. Juntament amb la Merkel, el ministre d’afers exteriors i candidat a la cancelleria per l’SPD Steinmeier, el líder bavarés de la CSU (partit germà de la CDU de la cancellera) i la ministra de família de l’actual govern, comparteixen protagonisme lluint roba interior, que sigui dit de passada els afavoreix bastant.

No es tracta de cap cessió d’imatge. Tampoc que el sou dels polítics teutons sigui com els dels jugadors de futbol, i que se’ls afegeixi una claúsula de quantitat variable en funció dels seus drets d’imatge i anuncis.

Humanitza la imatge dels polítics professionals? Oi tant. També són persones i la llei de la gravetat afecta a totes i tots per igual.
Irreverent? També.
Escandalós? En absolut! Estic frisós per veure els suggeriments per fer la versió catalana i espanyola d’aquest anunci.

puyol-bracalet

No m’he confós al incloure una foto d’un esdeveniment esportiu en aquest recull setmanal d’imatges polítiques. L’enfrontament esportiu d’aquest cap de setmana ho és també de filosofia, d’estils, de personalitats, d’espectacle i de concepció del món.

No vull veure un gest patriòtic d’en Puyol besant la senyera. Només la reivindicació que la feina ben feta acaba sempre al seu lloc. I aquesta manera de fer feina, aquí té un poder d’identificació molt important. La discreció, l’elegància, l’estratègia i l’educació per sobre de l’esperit de Juanito.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Setmana política en imatges i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Setmana política en imatges 3

  1. Higini ha dit:

    Carai! Sí que ets productiu!

    És curiós el rol que prenen els diferents consorts… Jo crec que ni l’una (Bruni) ni l’altra (Ortiz) haurien de tenir tant de protagonisme (fins al punt d’eclipsar la cimera o acte que sigui). És cert que la princesa no l’ha votada ningú però a la Cara Bruni tampoc encara que sigui la dona del president electe de la República francesa (a més, no era la seva muller quan va ser elegit). La seva posició no ocupa cap càrrec d’Estat i per tant crec que el cas mediatic que se’ls fa és, com a mínim, exagerat i es tendeix a caure en la premsa rosa/groga (veure el cas de la dona d’en Berlusconi, per exemple).

    Un bon exemple de consort seria el marit de la cancellera Merkel. Ningú no l’ha escollit, no ocupa cap càrrec d’Estat i fa el que ha de fer: ocupar-se de la seva pròpia vida. Ni sé com es diu ni sé a què es dedica. I això és una bona senyal.

    Hi ha, però, un altre cas. Als EUA, on el consort sí té un paper definit, la “primera dama”, ja sigui actiu políiticament (Hillary) o socialment (Laura B.) o totes dues coses (Michelle). Que se’ls presti atenció per la seva tasca sí que em sembla normal. Però això, amic Toby, ja ho deus saber perquè treballes a la Casa Blanca, oi?😉

    • tobyzieglerwh ha dit:

      Coincideixo amb la teva mirada. Els consorts que m’interessen són els de la Thatcher, en Kohl… en definitiva els discrets i prudents. Ara bé, ens agradi o no ens agradi el món de la faràndula casos com el de la Bruni, Lady Di o fins i tot les campanyes de Hillary Clinton en favor dels drets humans a la Xina, dignifiquen i fan més humana la política. Benvinguts, benvingudes siguin!

      Ara bé, una realitat és aquesta i volia contraposar-la al compromís d’algunes o alguns consorts, com és el cas espanyol. Més proper a la deriva-yellow siciliana de Berlusconi que no pas una cosa que dignifiqui la institució que representen aquestes persones.

      Una forta abraçada des de la Casa Blanca!😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s