Monsieur le President Sarko

Recupero un text que analitzava els primers 100 dies de Nicolas Sarkozy al capdavant de la presidència de França.

sarkozy

Mai unes eleccions presidencials franceses, com les darreres, havien interessat tant l’opinió publicada de casa nostra d’ençà dels anys daurats de François Mitterrand.

Van ser unes eleccions que van desbordar la passió política de la ciutadania francesa- amb un curiós seguiment informatiu a l’estat espanyol- amb l’objectiu de refundar i donar un nou impuls a la grandeur de la France.

Alhora es va fer palès un interès mutu entre allò que es feia a banda i banda dels Pirineus – diguem-ne que – inusual en la història.
A casa nostra, els media propers al PSOE van abocar-se en la figura de Ségolène Royal, la seva estela, bellesa i frescor, com un actiu per situar el primer ministre espanyol i el seu govern en un marc conceptual de renovació, més europeista i de prestigi, i així rellançar la seva figura.

Aquesta estratègia de La Moncloa fou un èxit destacable: mentre Aznar s’aliava amb Berlusconi, Bush i els Kaczýnski twins, Zapatero, esquitxat per la ressaca estatutària catalana i el procés de pau a Euskadi, cercava referents internacionals ben diferents, que enfortissin la seva figura.

Per altra banda, els de la Brunete –sempre amb aquell bon humor que els caracteritza– defensaven aferrissadament el candidat Nicola Sarkozy, i ens el “venien” com l’amic de Mariano Rajoy, de la FAES i d’Espanya.

Curiosament –no sé si per compensar el lleig fet al PP amb lo del notari, l’equip d’Artur Mas també en va fer bandera ràpidament com a paradigma a seguir, model de moral estricta i amb ma de ferro capaç de redreçar una moment polític complicat.

Uns i altres es van repartir els candidats presidencials francesos en favor de la causa pròpia. El que va resultar més sorprenent és que aquest interès polític fou recíproc.

De bones a primeres sorprenia, que l’Estat francès, aquell que tolerava la crema impune de camions de fruites i verdures del País Valencià i de Catalunya a la Jonquera, el que es mostrava contrari a l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea, o el que utilitzava la lluita antiterrorista d’acord als seus interessos d’estat, optés per mirar cap al sud durant tota la campanya electoral i situar la política espanyola com un model i un element important al bell mig del debat polític.

No era només el fet que Zapatero s’involucrés personalment en la campanya del PS, acudint al tancament de campanya per donar suport i lloar la figura de la candidata socialista, sinó que a més, en els debats presidencials de la segona volta –amb uns índex d’audiència astronòmics– el primer ministre espanyol i la política espanyola van ser-hi presents. La campanya va mobilitzar un electorat amb ganes i amb por d’afrontar els reptes interiors i internacionals de França.

Finalment la fermesa va resultar l’opció més escollida per la ciutadania.
Aquesta setmana l’administració Sarkozy compleix els seus primers 100 dies, i no ha defraudat ni als seguidors més fidels ni als detractors més actius. Dutxa escocesa. Continuïtat institucional i construcció d’un nou ordre, alhora. La quadratura del cercle. No hi ha la por al buit de la cadira del President Chirac.

No hi ha dubte que durant aquests tres mesos i escaig, el nou hoste del de l’Elyssee, s’ha arromangat les mànigues, i ha desplegat una activitat frenètica, després d’unes vacances polèmiques per aigües malteses.

Va preparar una apretada agenda internacional que passava pel primer viatge oficial, que es va fer a l’Alemanya de la cancellera Merkel, i que va donar un nou impuls europeista a l’aliança franco-alemanya en el si de la UE, i la constatació que es faran passes importants en la construcció política d’Europa com actor important en l’escenari multipolar de les relacions internacionals; i la cimera del G8, on es va arrencar un tímid compromís per què els Estats Units s’incorporin a un tractat internacional en favor del medi ambient post-Kyoto.

És precisament a la cimera del G8, on el president de la República francesa compareix davant els mitjans de comunicació, per donar explicacions dels fruits de la seva trobada bilateral amb el seu homòleg rus, Putin, i ho fa begut. Curiosament, aquestes imatges no es fan públiques a França i és la televisió belga qui les difon.

Un cop d’efecte d’en Sarko, és sens dubte, l’alliberament del personal sanitari europeu condemnat a mort a Líbia, per uns casos de transmissió del VIH. L’alliberament és gestat en contacte permanent entre la diplomàcia francesa, una empresa armamentística i el fill “glamour” de Muammar al-Gadafi.

Una mostra més del protagonisme internacional creixent que França vol continuar jugant en el futur, és la proposta, just una setmana després de la seva visita a la família de presidents Bush, que França faci de mediadora entre l’Iraq insurgent i les forces de la Coalició que van derrocar Saddam Hussein, per tal de trobar una sortida a la delicada situació que pateix el país d’ençà de l’ocupació.

Ja que parlem del president Bush, no sabem si un cop anunciada la retirada del seu principal assessor i artífex de la seva carrera política –Karl Rove, aquest treballarà a França. Tot cas, sembla que Sarkozy segueix alguns dels seus consells. Per exemple en la màxima: a l’adversari no només cal derrotar-lo sinó, que a més, cal destruir-lo. Sarkozy, com és tot un senyor educat, ho fa però amb un somriure a la boca i amb guant blanc.

Sarkozy està portant els socialistes a les portes d’una greu crisi política a l’oferir a persones destacades i significatives del PS, càrrecs a la seva administració com el del Ministeri d’afers exteriors a Bernard Kouchner, històric fundador de Metges Sense Fronteres (MSF), o el de Dominique Strauss-Kahn, antic ministre de finances de l’etapa Mitterrand i membre destacat dels socialistes, com a candidat francès per presidir el Fons Monetari Internacional en substitució de Rodrigo Rato, que segons diuen, el cos li demana més política que mai.

Potser l’èxit més contundent del President Sarkozy, a banda de les vacances pagades que li proposen els grans magnats, és saber-se situar i mantenir-se –d’una manera molt ben calculada– dalt de tot de l’onada informativa, davant els ulls de l’escrutini constant de l’opinió pública. Tot i això la seva popularitat no sembla ressentir-se d’algunes de les seves actuacions més polèmiques.

Agradi o no, cal reconèixer que és una persona preparada, amb un gran instint polític, controvertida i que ha estat capaç de seduir la
majoria de la ciutadania francesa amb el seu caràcter dur i contundent.

Aquest estil va ser molt treballat durant la seva etapa al capdavant del Ministeri de l’Interior, quan en plena crisi i brogit de les banlieu, va anunciar en una de les seves visites, que qualsevol persona implicada en la crema de cotxes, actes de sabotatge i violència seria expulsada del país. Es podia dir més alt però no més clar.

En definitiva, un nou model de líder conservador europeu desacomplexat, per al moment present, que és objecte d’un estudi acurat per exportar a altres societats, que continuarà jugant amb titulars i portades amb una estudiada i mil·limetrada dosi de polèmica (també utilitzant ara la figura de la Bruni), per afavorir la seva persona i la seva missió. Un tipus de candidat a les antípodes del model de candidat conservador de l’Estat espanyol.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Altres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Monsieur le President Sarko

  1. Forestal ha dit:

    Comentari que potser arriva tard, pero val més tard que mai.

    A frança, sota el meu punt de vista, Sarkozy provoca sentiments contrariats, le gent no vol reconeixer certes accions preses per ell pero per contre tampoc tenen cap critica. En el fons el que crec es que es un president amb molt poc “estil frances” pero molt i molt productiu. Aquest homeha fet “gestions comercials” pel seu pais que pocs presidents han fet mai.

    d’acord que te un caracter una mica especial, pero aixo al mateix temps el fa huma i mes proper al poble. En definitiva els te ben posats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s