Junqueras de prop

junqueras-2

Poder escoltar qualsevol candidat o candidata sense filtres, de tu a tu, sense una càmara al davant, és una de les eines que la política hauria de recuperar per tornar-se a acostar a la gent.

La idea seria com un off the record o un “town hall meeting” on es pot aconseguir un mínima intimitat, una situació cómoda i amb certa complicitat per la persona que vol explicar coses i les que volen escoltar, i sobretot proximitat. La no presència de focus o càmeres té el mateix efecte que quan una persona no condueix: s’evita que aquesta sobreactui, i es transformi en un subjecte desconegut, que ni tan sols s’agradaria a ell mateix en mirar-se al mirall.

És veritat, però, que mai es deixa d’actuar ni de representar el paper que es vol representar i el que es vol presenciar, però la intensitat d’aquesta actuació és menor en aquesta privacitat.

Dilluns passat era el torn per descobrir l’Oriol Junqueras, el candidat. Gent que li és propera me n’havia parlat bé. La seva participació en programes de televisió i ràdio, les seves col·laboracions a mitjans escrits, havia fet que ja tingués un clixé de què em trobaria.

Però el candidat Junqueras va desplegar alguna cosa més que proximitat. La seva mili particular per la universitat l’ha convertit en un dominador de l’escena i del tu a tu. Seductor. Brillant. Amb aquell to d’humor britànic que tant s’agraeix en persones intel·ligents. Es tracta d’un poeta-historiador posat a polític. No sabria si la política guanya un bona persona o la universitat perd un bon professor.

De bones a primeres t’adones que no estàs davant d’un polític més. És una altra cosa. Quant li durarà això? Desitjo que molt de temps. El que ja és important de bones a primeres és que no necessita la política per viure. I en els temps que corren això és molt d’agraïr. La fa per què vol i s’ho vol passar bé. Creu en un ideal i treballar per què es pugui transformar en realitat.

El seu discurs és recepta de trempera, i antidepressiu. “El país només ens té a nosaltres.” Emotiu. Historicista. Ben estructurat. Se l’ha estudiant i això li provoca algún lapsus memorístic d’ordre de les paraules.

Hom té la impressió que està davant d’una bona persona que a més a més és honesta. Però no puc deixar de pensar en un comentari que em sonava familiar. Es tracta d’allò que molts li deien a Josep Piqué pel seu pas pel PP: “què fa un noi com tu, en un lloc com aquest?”.

Junqueras és la cara amable. Però hi ha gent que darrera en Junqueras hi veu amb por una altra cara amb distorsions i disonàncies importants en el funcionament i en l’aparell del partit que representa, la manca de credibilitat i de rigor o el desconcert de part de la militància i de l’electorat…

Distància curta és el que millor li resultarà a Junqueras i de retruc a Esquerra. Aquesta és la fórmula per arribar a la gent i ajudar a recompondre la imatge que les persones s’han pogut fer del què és en realitat Esquerra.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s