Post-debat

zapatero tribuna

Zapatero va sorprendre, no només per la durada de la seva intervenció, sinó també pel contingut de la mateixa. Bateria de propostes, pròpies i alienes. Marcant un pas ferm i directe. Prenia la iniciativa descol·locant més d’un.

La pregunta era si estavem davant d’un acte de campanya electoral on la febre de les promeses, sovint perd els candidats, o en el debat més important del període de sessions i on el govern ha de rendir comptes i assenyalar la direcció del futur.

També prenien sentit les veus que demanaven si el diagnòstic i les mesures es podien haver fet abans. De tota manera ningú li nega l’impuls del que ha sortit el primer ministre d’aquest debat.

En tot el debat destacarà el moviment, en algún moment abusiu, de les seves mans que no paraven quietes. Juntes, separades, amunt i avall, dreta i esquerra, donant joc, obstruïnt el pas, gesticulant tota l’estona sense treva.

Ahir els colors que va triar per a la seva compareixença reforçaven la sobrietat i li sentaven francament bé, amb el seu color del cabell, que comença a emblanquir-se poc a poc i el sa color de la cara.

rajoy congrés

A la tarda el torn era per Rajoy, que amb la seva poc habitual corbata clara a ratlles, i amb la seva ironia, a vegades letal, va fer retronar el mecaguncony i no va decebre als seus incondicionals que volien bronca, sang i fetge. Sí que va perdre l’oportunitat per presentar-se com a alternativa seriosa i sòl·lida davant l’opinió pública. La recepta tornava a ser la por, el tremendisme i unes gotes de crispació. Tal i com ho fa amb el terrorisme, el PP, no deixarà passar la situació econòmica per utilitzar-la políticament. Sembla que el retorn al centre s’haurà d’esperar (altre cop?). Mentre la bella Sonsoles i Esperanza Aguirre comentaven la jugada en to distés, des de la tribuna de convidats il·lustres.

El que sí va aconseguir Rajoy, almenys per uns moments, va ser treure-li el vestit presidencial a Zapatero i fer-lo baixar als fangs pantanosos de la desqualificació fàcil i curta. Ràpidament però algú va fer el senyal d’emergència i el primer ministre va emergir de nou, ara vestit de professor d’economia didactic per explicar als voluntariosos espectadors en què consistia el seu anàlisi i propostes de solucions.

Duran i Lleida, amb una corbata també clara i de ratlles com Rajoy, cuida molt la seva imatge impecable però descuida la forma de la seva intervenció i la redueix a llegir uns fulls, això sí com si fos una “moció de censura”. Gairebé no alça el cap i només mira a Zapatero. Això amb el fet que el seu to sigui monotònic fa difícil seguir la seva intervenció per part dels espectadors. El discurs però, està ben estructurat, i les referències a Churchill, tot i que molt utilitzades, li van donar múscul. Però ja se sap que el que importa no és el que es diu sinó el que es veu.

Zapatero un cop superat l’obstacle Rajoy respon amb serenitat i no perd el posat. Flirteja amb Duran i combina el festeig amb un sec a la cama: “Vostés no representen Catalunya.”

erkoreka congrés

Arriba un dels moments més emocionants d’aquest debat quan Erkoreka puja a la tribuna d’oradors. Tots els portaveus bascos destaquen per la seva oratòria brillant. Però en el cas d’Erkoreka juga en una altra categoria. El nivell és altíssim i eléctric. Una esgrima que en certs moments sembla trencar ponts. És en aquest moment de répliques i dúbliques que el soroll de fons de gairebé totes les sessions del plenari és inexistent. Em recorda l’ocasió que el lehendakari va presentar el seu pla davant de les Corts espanyoles. Només s’escoltava el silenci.

Atacs i retrecs mutus. Surt molt el nom de Josu Jon Imaz. Indicatiu. Desqualificacions disparatades i impròpies cap al lehendakari sortint. En alguns moments semblava que qui parlés fos Aznar i no Zapatero. Posicions irreconciliables però ponts no destruits. La legislatura basca coneixerà moments molt intensos en el futur i el PNV tindrà oportunitat de jugar.

Ridao fa una intervenció digna i potent. Primer torn reservat a l’economia. El segon més contundent al famós encaix. Esquerra sembla haver abandonat la política espectacle de baixa intensitat i destralera pel rigor i la finezza. Veurem quan dura. Zapatero busca agradar Ridao en reiterades ocasions.

Joan Herrera i Llamazares es resignen altre cop a l’oferir-li als socialistes fer un gir a l’esquerra. Crec que haurien de renovar l’argumentari. El venen repetint des del 2003. Intel·ligent però la imatges dels títols de transport públic de Barcelona i Madrid que Herrera va mostrar captant l’atenció de les càmeres.

Resumint:
– Zapatero surt impulsat del debat, i el més important no s’ha desgastat. Ara bé li queda cap cop menys marge de maniobra si les mesures no comencen a donar resultat i si els indicis de millora s’esvaeixen.
– Rajoy ha perdut una altra possibilitat d’emergir i canviar de registre i estil. Amb el to dur no n’hi ha prou per consolidar-se com a alternativa o esperar que Zapatero maduri i caigui de l’arbre. Cal fer més esforços
– Duran correcte i sense tantes ganes de cartera.
– Erkoreka, la superioritat oratòria encarnada en persona.
– Ridao en la direcció del rigor i la credibilitat.
– Herrera intel·ligent, necessita innovar?
– El debat ha servit per transmetre confiança i final del tunel? No ho tinc tan clar

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Espanya i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s