Setmana política en imatges 4

duran barça

Era necessari? Duran i Lleida, sempre curós i impecable amb al seva imatge, es va deixar anar. No acostuma a passar-li. Però es tracta d’aquella emoció, d’aquelles pessigolles, a la que succumbeix la majoria de la classe política en tirar-se a la piscina quan veuen una càmara o un grapat de carxofes a la recerca d’una declaració que pugui acaparar el màxim de portades, titulars i ressó.

Sobta que sent tant metòdic i pulcre, en Duran es deixés portar per l’eufòria. Una bufanda, una bandera, o la mateixa samarreta sense la camisa i la corbata a sota, hagués estat suficient per reclamar l’atenció.

Indignació a l’Espanya que no entèn llengua que no sigui castellana, per la xiulada censurada a la corona i a l’himne espanyols, per part dels perifèrics.

“Si no n’hi havia prou en tolerar els excessos amb l’ensenyament de les llengües pròpies; el malbaratament de recursos públics que representen les televisions regionals; els estatuts i plans secessionistes o les reclamacions in eternum d’un sistema de finançament autonòmic, ara va i xiulen els símbols que ens uneixen.”

La democràcia només s’havia pensat perquè ells poguéssin expressar-se lliurement, no per a que ho fessin els altres!

La figura d’Il cavaliere misogino no és una stravanganza, ni un caràcter impulsiu. Primer van ser els flirts constants i comentaris fora de to amb secretàries, després van venir les models i actrius a les llistes electorals de la formació de Berlusconi, passant pels magrejos en les seves compareixences públiques, fins arribar a la tragicomèdia de l’anunci públic de divorci que li feia la seva dona la setmana passada.

Res es deixa a l’atzar ni és accidental o imprevist. Tot i que el rol social de la mamma al si de la família tradicional del centre i sud d’Itàlia, és molt important, sembla que el fet que la situació dela dona es vagi normalitzant poc a poc, l’anacrònic cleavage de gèneres ha tornat a l’actualitat.

Dom Silvio emet un senyal clar i contundent: qui porta els pantalons a casa seva és ell. Aquesta explotació de testosterona és de tot menys casual.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Setmana política en imatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Setmana política en imatges 4

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s