Mentre els republicans…

Ja cap al final de la cursa electoral de les darreres presidencials americanes, les relacions entre els equips del senador John McCain i la governadora Sarah Pallinator estaven cada cop més deteriorades, fins i tot crispades i de retret en retret, a mesura que en les hores de recompte els resultats provisionals assenyalaven la victòria d’Obama.

El discurs d’acceptació que John McCain va pronunciar la nit del 2 de novembre de l’any passat fou un discurs generós, de reconciliació, de sumar esforços amb el nou president.

La forma que havia de tenir aquest discurs va marcar les hores finals de la complexa relació d’aquesta extranya parella. Mentre Pallin no volia enterrar la destral de guerra, com demanava el corps d’activistes republicans, McCain i el seu equip volien enviar un missatge clar i contundent: ens posem a treballar al costat del nou president elect, buscant una aproximació centrista, després d’una dura batalla. Aquesta opció no va ser ben vista a ulls dels durs de Pallin, que volien que la seva lider discursés després del propi McCain, ja que ella era l’hereua. Finalment no va ser així.

Avui mentre la popularitat del president Obama és espectacular, els republicans estan neguitosos mirant el futur. Busquen desesperadament la seva referència que els guii per la seva travessa particular del desert. De noms n’hi ha molts, cada cop més. Els moviments constants.

La governadora Sara Pallin? El pastor i antic governador d’Arkansas, Mike Huckabee? L’antic governador de Massachusetts, Mitt Rommey? El lider republicà del Congrés, Eric Cantor? El senador d’Arizona i ara nou líder republicà al Senat? Cap dels anteriorment citats? Veurem…

Les espases no arribaran a empunyar-se, públicament, a l’estil del PP, després de perdre les segones eleccions espanyoles de la ma de Mariano Rajoy. El grand old party està buscant els nous referents sense tenir encara clara la direcció. I com el manual indica, mentre aquest moment no arriba, estan fent un back to basis. I qui millor qui fou un dels malsons més importants durant la primera presidència de Bill Clinton, Newt Gingrich, l’Speaker of the House, la tercera autoritat del país -per ordre successori, i líder del tot poderós Congrés nord-americà?

La recepta ja la coneixem, i és contundent: “No sóc un ciutadà del món. Sóc ciutadà dels Estats Units. America: la verdadera civilització. Seguretat nacional. No al dèficit públic. No a l’increment dels impostos…”

Veurem si el GOP és capaç de trobar un lideratge que respongui als nous temps, a les noves espectatives i amb la intel·ligència i la capacitat de retar el lideratge del president Barack Hussein Obama.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Altres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s