Sí, primer ministre (en defensa de Gordon Brown)

gordon_brown

Ell era el candidat més ben situat per agafar el liderat del labour després de la mort de John Smith, al qual molts insinuaven que era font d’inspiració per al “Sí, ministre” made in Monty Phyton factory. Però Tony Blair va ser més hàbil i va guanyar-li el nomenament contra tot pronòstic. De tota manera Blair necessitava de la ment de Brown i van acordar que l’encarregat de materialitzar el programa econòmic i financer del New Labour, seria el propi Brown des de la totpoderosa cancelleria de l’Exchequer i ministre de Sa Majestat. Això no fou suficient per calmar les aspiracions de Brown. Volia més, i no va parar fins aconeguir tancar, en un famós sopar, la designació de nou “hereu”, un cop Blair passés a la reserva.

No va comptar mai amb el suport dels blairites, entre els quals només generava desconfiança i rebuig. Sempre sentia la por de sentir-se marginat i exclós en la presa de les decisions importants. I com els grans polítics, no falten moments còmics i situacions kafkianes atribuïdes a la seva persona que ratllen el ridícul.

Quan al 97 els laboristes aconsegueix el retorn al 10 de Downing street, un dels dos mal sons permanents de Brown serà Peter Mandelson. Una persona plena d’energia i amb un caracter temperalmental com pocs. Mandelson fou un dels lampistes i membre de la guàrdia pretoriana del cercle més íntim de Blair. Un home sempre envoltat d’escàndols, dimitit tres-cents cops i nomenat altres tres-cents cops més. Finalment el desgast del primer ministre el va fer passar a un càrrec honorífic amb moltes lliures pel davant.

L’altre serà Alastair Campbell: l’ombra de Blair, per alguns; el veritable Blair, per altres. L’home més odiat de la política britànica de la darrera dècada. Admirat fins i tot per Bill Clinton per la seva ment ràpida, brillant, i demolidora. Analistes busquen similituds entre Campbell i el genius Karl Rove. No ho trobo exagerat. Al contrari.

La relació Brown-Campbell no va ser gens fàcil. Tot i que els dos pertanyien a les mateixes sigles polítiques, eren adversaris irreconciliables. L’un més dogmàtic, l’altre el maquiavel de la praxis; l’un amb un caràcter introvertit i extremadament tímid, l’altre acostumat a veure el primer ministre en calçotets dia si dia també; un, polític, l’altre periodista. Només es podien entendre en les grans qüestions. En res més. Si en un primer moment la influència de Campbell li va fer un lloc a l’Olimp polític anglès, el temps ha confirmat que Brown sobreviuria políticament a Campbell.

És just, ara que primer ministre Brown travessa un mal moment i on tothom s’avé a ridiculitzar-lo, recordar que el benestar econòmic dels darres 10 anys a Anglaterra és obra de la saviesa i el savoir faire de l’equip liderat per Gordon Brown. Sense ell no hagués estat possible. L’home gris, l’home que no expressa les seves emocions ni transmet res a l’electorat. L’home que s’equivoca. L’home que totes les fotos recullen fent ganyotes. L’home de qui tothom es veu amb cor de riure’s.

Tal i com van les coses, no és d’estranyar que aquestes patums, en un altre moment enemigues, avui treballin de bracet per intentar redreçar la situació caòtica de l’actual primer ministre. Entre l’herència rebuda i algunes decisions que s’han pres tard i malament, no és pas el millor dels escenaris. Però mai abans dos titans s’havien necessitat tants!

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Sí, primer ministre (en defensa de Gordon Brown)

  1. Higini ha dit:

    A veure si amb el seu nou (i cinquè) relacions públiques millora la seva imatge…

  2. Forestal ha dit:

    Estas segur que Si, ministre porta el segell dels monty pythons?
    de totes maneres molt bon Article/Post i molt bona comparacio!!

    Felicitats per tot el blog, molt i molt treballat!!

  3. Retroenllaç: Gordon Brown, quan la comunicació està sotmesa a la burocràcia « Tobyzieglerwh’s Blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s