Saura, el tercer home

saura_epc

Si hi ha un personatge made in Polònia, amb qui l’equip de guionistes s’hi ha acarnissat especialment, aquest és en Joan Saura. Tot i això ha semblat que en algún moment el personatge real i el seu fake, han estat competint per veure qui cuadrava el cercle o qui feia la pirueta més difícil encara.

Durant un temps però, no va ser així. El Saura orador, brillant, obedient, metòdic va lluïr al Congrés, treient-li els colors a un primer ministre Aznar extramadament enrocat. Va mobilitzar de consciències durant la guerra de l’Iraq. Fou el fuet implacable contra la política de “decretades” del govern espanyol. I va ser un figura interessant que va copsar l’atenció dels escassos federalistes espanyols. Fins i tot va eclipsar els referents estatals d’Izquierda Unida en plena crisi de divorci de les dues formacions.

No està de moda repassar els diaris de sessions dels Parlaments. Grans discursos queden oblidats entre la pols de les pàgines i els bytes de memòria. No només això, sembla que també el món de les idees queda atrapat en la teranyina de l’alzheimer polític del moment present.

Què passa en el nostre sistema polític on el govern és una màquina devoradora de grans i brillants oradors de l’oposició? Si Ciceró i la seva tropa de deixebles i crítics aixequessin el cap! Això vol dir que l’art de governar és només gestió frívola i mediòcre? Complexitat dels temps i les societats modernes? O per contra, no és necessari una certa preparació personal per assolir el lideratge d’una societat i caminar de la seva ma cap al futur?

Polònia doncs, perd amb Saura una font inesgotable de gags, però també el país perd un dirigent honest, que en el seu moment va ser un referent, que ara no vol que els seus li moguin la cadira. Caldrà veure com queda això de no ser candidat i continuar actiu.

Algú pot entendre que Saura, com el Vicepresident Carod, busquen una mena d’indret celest a mig camí entre la retirada digna de l’olimp polític català, i un reconeixement a la seva tasca, allunyat dels focs del dia a dia de la governabilitat i fins i tot lluny dels seus aparells partidistes.

Sincerament crec que hauria de ser tot el contrari. Deia Leo McGarry en un dels seus moments més brillants a The West Wing: “Podem fer més per a la nostra gent en un un dia al govern, que la resta de la vida fora del servei públic”. Doncs això. No anem tant sobrats de lideratges com per prescindir-ne o per atorgar unes semi-vacances pagades als nostres generals. El descans etern ens espera a tots.

Apunt final: Curiosa coincidència que el partit hereu del PSUC, copiï el model de transició del lideratge del gran partit de la dreta catalana – CIU. Iniciativa ho vestirà en format de primàries, però també sabem que hi haurà una majoria a la búlgara que batejarà la nova figura emergent. Caldrà veure si l’hereu o hereva (hi ha persones que no descarten la Mayol) disposa també d’una conselleria a mida per publicitar-se davant la societat catalana.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Saura, el tercer home

  1. Higini ha dit:

    Potser sí que Saura era un bon orador opositor al Congrés, però quan el van nomenar Conseller es va deixar el do de la dialèctica a l’escó (recordar les compareixences a les comissions parlamentaries)…

    Diuen que Herrera substituirà a en Saura. La Mayol, ho dubto; una solució massa “monàrquica” per ICV. Continuo pensant que el millor general que té ICV el tenen “d’embaixador” a Europa… i, potser, l’haurien de fer tornar a portar el timó de la nau (ara a la deriva). Però em sembla que, tal com està previst, preferiran el noi del manillar. Ja veurem…

  2. Cristina ha dit:

    Llegint, avançant i tornant a tirar enrere en cadascuna de les frases, dels pensaments, dels articles que escrius i que comparteixes amb tots nosaltres (et segueixo per pur plaer), voldria fer una primera reflexió: sens dubte podriem dir que estem davant d’un gran orador, d’algú que s’estima les paraules, en té coneixement, les mima i les eleva fins al sostre de l’esquisidesa que tant trobavem a faltar, segur, molts de nosaltres. Fins aquí, diriem, l’apunt formal relatiu a la presentació, síntesi i ordenació de les idees. Gràcies. Anem cap a una segona reflexió: potser agossarada i fins i molt optimista perquè hi crec de debò; m’explico: em rondina pel cap aquella idea de que en els Estats mediterranis ens prenem la política com si es tractés d’una gran partit de futbol (un Barça- Madrid etern, ja sigui aquí o allà), això explica i denota la immaduresa política de la població i dels polítics, es clar, i la no majoria d’edat democràtica de la societat civil i la societat política, of course. I ja estic donant moltes pistes. Potser caldria fer un esforç i proposar als titulars responsables del afers educatius PÚBLICS, la inclusió de l’assignatura de “Cultura Política” a les escoles, ja des de P3, per exemple; Què es això de la “política” i per a que ens serveix ?? caldria preguntar-nos, i entre tots trobar les respostes i escriure la nostre pròpia deontologia. Evitariem sacrificis d’aquells que hi creuen en el servei públic i no hi continuen i l’extinció de “males bèsties” que si que hi continuen. Com espectadors que som, cansats de la praxi de debel·lació i marejats de tantes bandades. Sincerament, crec que la clau de tot és l’EDUCACIÓ, tenir uns fonaments sòlids de cultura política ens obriria les portes a l’Estat del Benestar que tant desitjem – fins ara utopia – comencem a construir i d’aquí a uns anys veurem els resultats.Esperem que bons. Tenim exemples a seguir, no aconsellem els mes propers, però d’això es tracta , de crèixer, de no fugir del passat sinó d’aprende i fer-ne una bona pensada. Educació i Cultura, una combinació de paraules màgiques que ens donaria com a resultat una societat no ignorant que avança imparable perquè sap el que vol. Potser caldrà un parell de relleus generacionals, siguem objectius, potser nosaltres no ho veurem, però sabrem que acabarà passant.Sense això ja ens podem morir.

    • tobyzieglerwh ha dit:

      Gràcies per passar-te per aquí.
      Com li dic a tothom: això també és casa vostra.
      Els vostres comments i opinions m’ajuden i m’esperonen.
      Segur que tú escrius molt bé, et puc seguir d’alguna manera?
      Abraçada!

      Toby Ziegler

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s