Setmana política en imatges 5

Clinton en missió oficial

clinton i periodistes

El vam veure molt actiu durant les primàries demòcrates fent costat a la seva dona. Però d’ençà de les eleccions havia aconseguit un sempre, no fàcil, discret segon pla. No podia semblar que l’antiga Senadora per Nova York, fou percebuda com una titella a les mans del seu marit i President. Per tant calia trobar un to i un tempo propis de Hillary mentre, el President renunciava a qualsevol notorietat.

En cap cas havia d’interferir en la projecció brutal que la Secretaria d’Estat representa per a Hillary. És com aquell llibre, imprescindible i de referència, que no és a la biblioteca al costat de les grans lletres d’or, sinó que el portes amb tu, i t’acompanya en els bons, grans i íntims, moments de lectura i reflexió. Hillary sap que té el millor assessor en política internacional. El President Obama també.

Els 8 anys a la Casa Blanca li van sentar, francament bé, i no parlo d’afers extramaritals. Però com diuen, el desgast de la sortida del poder i comprovar que el silenci i la solitud tornen a ser companys de viatge un cop surts d’escena, és un peatge que es dibuixa al seu rostre, tot i la cabellera digna de floquet de neu.

Però ha tornat el Gran Estadista. I li ha brindat una victòria clara a la diplomàcia nord-americana. L’alliberament de les periodistes no és, només, una declaració d’intencions al món; sinó que és un missatge clar i contundent país endins: “Allà on abans es lluïa múscul i paquet; allò on abans es lliuraven carnets del club “del mal” i on els aliats eren menystinguts; ara es materialitza un canvi radical. Allò que el President Obama va repetir en campanya: “Dialogarem amb tothom, també, només faltaria, amb els nostres adversaris”.

La lletra petita d’aquest alliberament, segurament, no la coneixerem mai. Estats Units haurà renunciat a alguna cosa. Els propers mesos veurem si això té a veure amb aixecar la pressió sobre el règim nord-coreà en la seva cursa nuclear.

Obama i Sotomayor: història en majúscules

Dona, i de la minoria ètnica llatina. Amb una excel·lent trajectòria, Justice Sonia Sotomayor, ha estat confirmada membre del Tribunal Suprem dels Estats Units. El nomenament no és menor. Càrrec vitalici, intèrpret totpoderosa i guardiana de les essencies constitucionals i legals americanes. Decididrà sobre aspectes claus i socialment sensibles: pena de mort, avortament, separació Esglèsia-Estat, drets civils, recerca mèdica amb cél·lules mare, investigacions federals, fins i tot en un procés d’impeachment

Una de les atribucions presidencials més poderoses: nomenar un membre del Tribunal Suprem. La Casa Blanca envia al Senat els noms que proposa i aquí comença un marató de fons. Un procés exhaustiu, extenuant i esgotador de tota la vida d’un/@ candidat/@. Situació familiar i personal, propietats, posició financera, sentències que hagi dictat en la seva vida professional, escrits que hagi signat ja des de la universitat, personal al seu càrrec… En resum una mena de radiografia més una resonància magnètica a tota-tota-tota la vida del candidat/@ exposada al gran públic.

La part més interessant de tot plegat són els hearings o exàmens d’idonietat al càrrec que els senadors sotmeten els candidats. Hores i hores de preguntes, hores i hores de respostes. Preguntes sobre la visió del candidat/@ sobre diferents aspectes professionals i ideològics. Cal dir que per aquests interrogatoris, la Casa Blanca posa els cervells més brillants per preparar aquest escrutini públic. La preparació i la simulació d’aquest procés són bàsics per afrontar amb garantia una confirmació del Senat.

Algún dels moments més atractius d’aquests exàmens es trobem quan Sotomayor va haver d’afrontar les preguntes del Senador Republicà per Texas John Cornyn:

Les senadores i senadors acostumen a votar en bloc obeïnt les indicacions del seu partit. Però sempre hi ha honroses excepcions que trenquen la disciplina de partit fent honor a la seva trajectòria. Les grans patums en diríem aquí.

Clinton: diplomàcia a ritme de ball

La Secretària d’Estat Clinton va començar a Kenya un viatge d”onze dies que la portarà en visita oficial a la zona. Hillary no va tenir cap inconvenient en participar i posar davant les càmeres mentre compartia un ball local. Ràpidament ràpidament li han plogut les primeres crítiques.

M’han recordat a les que Soraya Sáenz de Santamaria va abraonar sobre la vice-primera ministra Fernández de la Vega, quan la segona en un viatge oficial va compartir vestits i danses amb l’hospitalitat d’un ritus tribal.

No sé si ballant a ritme de tam-tam o vestint colors i teixits que no són propis alteren amb sensibilitat social, de manera significativa, els acords estratègics que signen els diferents països. Però sí que manifesta una capacitat d’empatia i de posar-se a la pell d’altri, tant poc de moda en els temps que corren, i que diu molt dels frames mentals i dels valors de cada persona.

Quan la persona que està en una situació de partida més avantatjosa, baixa a la realitat humil d’aquells no privilegiats, el missatge que es trasmet és clar. El mateix passa quan una persona en inferioritat vol codejar-se i aparentar el que no és amb els superiors:

aznar peus sobre la taula

O per exemple:

azores

En un moment on cada cop la distinció ideològica és menys visible, encara en la comunicació hi ha grans diferències. Uns i altres tenen prioritats sensibles alhora de trasmetre missatges. Els gestos sí que continuen sent molt importants.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Planeta Obama i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s