D’estils i tarannàs diferents…

Estats Units: L’agenda legislativa del president Obama ha entrat de ple en la reforma del sistema sanitari. Considerada per molts la batalla que podria marcar la l’esdevenirdor de la seva presidència. Avui el debat sobre l’oportunitat de la reforma es viu amb més intensitat que mai.

De la mateixa manera que al 1992 ho van fer quan la Primera Dama Clinton i els seus col·laboradors més propers van posar en marxa l’intent més seriós, fins aleshores, de reformar i d’universalitzar el sistema de salut nord-americà, les grans corporacions asseguradores, sanitàries i farmaceútiques tornen a caminar de bracet amb el Partit Republicà en contra d’aquesta extensió de drets socials de la ciutadania americana.

S’han posat d’acord en l’ús estratègic de les primeres firmes lobbistes, les empreses RRPP més solvents, la potentíssima xarxa d’emissores de ràdio i televisions locals i per cable per plantar cara a l’intent del president. Compten i comptaran amb els recursos econòmics i financers necessaris perquè aquesta campanya que acaben d’engegar sigui cada cop més àlgida i contundent.

Aquest és el joc de poders previst en la democràcia nord-americana. Els primers resultats d’aquesta campanya ja s’han deixat veure: per una banda divisió interna al Partit Demòcrata en forma de desercions de membres del Congrés, del Senat i Governadors il·lustres; una opinió publicada en plena ebullició; una aprovació presidencial qüetionada i per una altra, la societat temerosa i molt influenciable pels mass media.

L’equip presidencial s’hi està aplicant a fons i utilitza sense precedents tots els seus ressorts: compareixences prime time d’Obama en TV; visites del Vice-President Biden, l’Speaker Pelosi, gairebé tots els membres del gabinet ministerial, alts funcionaris de l’Administració, membres fidels dels Congrés i del Senat, fins i tot algún representant del GOP, també les organitzacions estatals del Partit Demòcrata i les associacions que els donen suport. Tot a les ordres del menut/temut Rahm”BO” Emanuel, estratega brillant i executor implacable de la voluntat presidencial.

Tots ells saben que el que hi ha en joc és molt més que la gran promesa electoral d’extensió universal de drets socials. En aquesta issue es troba la clau de volta de l’esdevenidor de la presidència Obama alhora que el resultat pot deixar el Partit Republicà en una situació altament precària i alhora que pot permetre a l’equip del president continuar escrivint la història amb lletres majúscules.

És en aquest context que el President ha visitat els estats on les veus contra la reforma són més sorolloses i tenen més impacte en la ciutadania. Hi ha anat a donar la cara i s’ha preparat a fons per defensar que una pujada d’impostos, en les famílies més privilegiades. No ha estat rebut com altres viatges als mateixos estats.

El format és el conegut. Això tant americà dels town-halls meetings, on els ciutadans poden preguntar directa i lliurement al President. És en aquest escenari on alguns aprofiten aquesta oportunitat, de debat democràtic i obert, per acudir a la cita exhibint les armes que la Constitució americana els garanteix. És curiós comprovar com aquests de les armes sempre les “ensenyen” davant les mateixes persones.

Veurem si aquests events produeixen algun efecte sobre l’opinió pública. El que queda clar és que ha començat una lluita d’alt voltatge. On no es preveu, almenys de moment, cap treva ni cap retirada per part dels dos bàndols. O victòria total o derrota absoluta.

Davant dels grans recursos dels adversaris Obama no oblida que té el l’aúrea de la Casa Blanca, la legitimitat dels vots i les esperances i ilusions dipositades en la seva figura.

Guanyaran els de sempre o el canvi arribarà també fins aquí?

El que queda clar és que el President Obama amb la proposta ha aconseguit mobilitzar fervorosament i unir amb força el Partit Republicà, que encara no s’havia recuperat de la derrota de les eleccions del passat novembre, però que mira amb esperança les mid-term elections del 2010 per poder capgirar la correlació de forces al Congrés i al Senat per començar a preparar la campanya presidencial del 2012.

Catalunya: Aquí en canvi tot i que el finançament entusiasma més aviat poc, els nostres representants polítics han renunciat a arromangar-se i anar a explicar al llarg i ample del país el significat d’aquest nou finançament, i els nous horitzons de futur a partir del nou sistema. Sembla que les ganes de fer vacances eren més importants.

Ara el gran tema del moment és l’embolic d’una manifestació per la sentència del TC sobre l’Estatut. Altre cop l’espai sobiranista excitat i com sempre molt dividit, fent la riota.

Tot és qüestió d’estils i tarannà. A Estats Units van per feina, aquí continuem perdem el temps. M’agradaria viure en un país normal.

 

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Planeta Obama i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a D’estils i tarannàs diferents…

  1. bernat ha dit:

    Home, sempre li pots donar la volta a la qüestió i dir que mentre el sistema sanitari català és (en algunes branques) dels millors del món, als EU encara debaten si fer el canvi o no. I encara que guanyi el sí, el canvi serà lentíssim!

    Jo no crec que els EU sigui un país “normal” (què és un país normal?) pq allà cada cop que pugen, baixen els TI, frenen la despesa, reformen una llei o simplement en fan una de nova hi ha òsties al congrés i senat i han d’anar a buscar un per un vots d’un personatges frikis triats pq són coneguts al seu poble (aquesta última frase és esmanable)

    Una abraçada!

  2. tobyzieglerwh ha dit:

    Gràcies pel teu comment Bernat,

    Resoldre l’extensió universal del sistema sanitaria nord-americà, i la fallida futura de la Seguretat Social, son issues amb vida pròpia independentment de qui ocupi l’Oval Office.

    Ara hi ha una opció decidida a afrontar una d’aquestes vaques sagrades. I s’ha desfermat un debat intens, viu i polaritzat com feia molt temps que no es vivia.

    Això s’aproximaria molt a l’ideal de país normal. Hi ha unes mancances greus i es posen a treballar per millorar-les. Ja veurem si i com se’n surten.

    Si traslladem aquest raonament a Catalunya, com per exemple en el tema del finançament o la sentència de l’Estatut, no seguim els mateixos patterns. I en el cas concret de la marxa anti STC sobre l’Estatut, i el debat que s’ha girat al seu voltant, ens ha tornat a demostrar que som un país infantil, de fireta, porug i que només viu pensant en la tàctica a curt…

    I això m’entristeix tant… Per què crec que hi ha d’haver gent preparada i bona que contribueixi a capgirar la situació… Pocs, barallats i dividits… Aquí no hi ha futur…

    Una abraçada de retorn!😉

  3. Retroenllaç: Obama i la reforma sanitària « Tobyzieglerwh’s Blog

  4. Retroenllaç: Obama y la reforma sanitaria « El blog de Toby Ziegler en castellano

  5. Retroenllaç: Obama and the Health-care reform « English Toby Ziegler's Blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s