El cor i locomotora d’Europa vota

angela-merkel-thumb

El proper dia 27 Alemanya està cridada a les urnes per escollir el nou govern federal. Aquestes eleccions suposaran a més de decidir la persona que liderarà el país per sortir de la crisi, com per valorar la feina feta per la grosse koalitzion entre la CDU de la cancellera Merkel i SPD del ministre d’exteriors Steinmeier.

Els sondejos assenyalen que la cancellera Merkel estaria en condicons de recollir un suport i un recolzament superior al dels socials-demòcrates per haver liderat el govern de concentració durant la darrera legislatura.

Fins i tot l’únic debat cara a cara dels dos super candidats ha estat de poc voltatge on ni tant sols va haver -hi sang ni cops baixos. Un debat molt a l’alemanya.  Tampoc podia ser d’una altra manera perquè els dos partits han governant conjuntament durant prop de 4 anys.

Això faria pensar en que les espectatives dels partits menors són bones? Segons per quin. Sembla que hi ha un posicionament comú en rebutjar un front CDU i els liberals de la NLP a la cancelleria. “Com pot ser que aquells que han provocat la crisi, ens puguin portar fins al final de la mateixa?”.  Mentre que els Verds i el partit d’Oskar Lafontaine (hereu del partit comunista) respiren amb optimisme els bons resultats que han obtingut fa dues setmanes als Lander del sud i l’oest.

steinmeier_531x349

Mentre la cancellera Merkel apareix més presidencial que mai en el material gràfic de campanya amb un fons negre on destaquen els seus vestits llisos ja siguin verd o violat, el candidat social demócrata dona un aire més informal sortint a les fotos sense corbata. Cal dir que hi ha un cert ascendent de la política alemanya sobre la catalana, ja que el candidat Steineier té un semblant molt proper a l’ex-conseller de cultura Ferran Mascarell. Anècdota? En política mai.

Sembla que el partit dels Verds ha viscut un relleu de lideratge sense traumes després de la marxa de Joshka Fischer, el gran senyor diplomàtic, dedicat ara a la universitat i les seves conferències milionàries, l’òpera i les noies joves.

El cas de la CDU és un paradigma de partit de centre dreta, social-cristià i moderat que es troba cómode en l’espai electoral del centre cap a la dreta, obertament i indispensablement europeista, que ha donat grans estadistes i grans prohoms i prodones. Contrasta doncs amb el Partit Popular espanyol que ha basat les seves credencials en l’atlantisme més americà, el seu posicionament extrem i amb un estil dur (massa?) i  negatiu en moltes issues i .

Sembla que en l’actual PP no hi ha lloc de l’anhelat centre. La situació de figures rellevants com Gallardón y Piqué deixen pocs dubtes al respecte. Aquesta estratègia al PP li ha garantit el vot mobilitzat dels seus fervents defensors en les cites electorals. Però alhora li dificulta l’entrada de capital humà i clientela nova.

Rajoy

Els somriures, la no crispació i l’aposta per escenaris de futur amb un color diferent a la crispació i l’atmòsfera negativa poden engrescar també sobretot ara que sembla que cada cop els indecissos estan fugint del primer ministre Zapatero y del PSOE.

Un altre PP central, centrat i homologat a Europa és possible. La cancellera Merkel és un bon exemple a seguir.

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El cor i locomotora d’Europa vota

  1. Joangi ha dit:

    Jo no hi entenc de tendències polítiques alemanyes, però aquest cap de setmana que he estat a Berlín he pogut comprovar el mal gust i l’estetica lamentable dels cartells electorals. No sé tu, però a mi no em motivaven per votar la veritat !
    Sobre el Pp i el seu suposat centrisme, ja sabeu que el llop a vegades intenta amagar-se sota la pell de xai, però mai deixa de ser un llop. I això amb tot el respecte pels llops que els hi ha tocat el paper galdòs en aquesta dita popular.
    Seguirem informats políticament, seguint el teu bloc Aleix !

    • tobyzieglerwh ha dit:

      Joan,

      He vist els cartells en zones comunes i respectades, no intrusius i carrers més nets que els nostres en campanya electoral.

      Els cartells de la Cancellera Merkel els he vist molt “presidencials” aquest negre de fons i el seu vestit verd o violat i el seu posat m’ha agradat molt. M’ha sobtat que la informalitat del candidat social-demòcrata en aparéixer sense corbata.

      L’Estat espanyol i Catalunya necessiten deixar de ser de les poques excepcions d’Europa en no tenir un partit situat a l’extrema dreta del ventall ideològic, més enllà del PP.

      Per ser un país normal necessitem un partit de dreta homologable a Europa a Sarkozy, a Merkel, a Cameron … i no un partit resistencialista. per això parlava de Piqué o Gallardon.

      Això dels llops també em sona a resistencialista. Quí defineix quí o qué és un llop? Tu, jo, la direcció del PP?

      Abraçada forta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s