Un de premis Nobel…

Nobel

Després de 9 mesos en el càrrec el president Obama ha estat galardonat amb el premi Nobel de la Pau, en la seva edició del 2009. L’acadèmia sueca, no sabem si ex-aequo o no, feia tremolar l’arquitectura social I política planetària.

Aquesta decisió ha desfermat la caixa dels trons I de les passions segons es miri. La decisió però té conseqüències a nivell intern (nord-americà) com internacional. A més de les raons que veuen justificada o injustificada aquesta decisió.

Anem a pams. En l’escenari internacional, que és en la lliga que juga el premi, no hi ha dubte que és un reconeixement a la trajectoria fulgurant del full de ruta del president:

– implicació a fons i sense precedents en la recerca d’una solució pacífica a la mare dels conflictes entre palestins i israelians; una ma estesa a Ahmadinejad i a la teocràcia del règim iranià per restablir ponts de diàleg;

– una altra ma estirada a la península Koreana per impulsar definitiva les converses de la persuassió per que el règim de Korea del Nord abandoni la cursa nuclear;

– l’impuls, sense precedents, d’una solució per a Cuba i una sortida digna i pactada amb l’establishment del Partit Comunista Cubà, llegeixis els germans Castro;

– la decisió de tancar Guantànamo;

– i sobretot,  crec que és el més important el que ha pesat més en la decisió final de l’acadèmia sueca, establir un clima de confiança, de respecte i de futur amb el món de l’Islam.



Tot això en 9 mesos, no sembla poca feina veritat? És de justícia i de sentit comú recordar Hillary Clinton que comparteix, influeix i executa les decisions inspirades en els valors de la nova política exterior dels Estats Units. Per cert, com bé diu l’Alex Terés: Wilson  el 1919, Carter el 2002 y Gore  el 2007 hi ha una continuitat en les idees, en els temps I en les respostes. Per tant no és una flor que fa estiu.

Les persones que creiem en unes relacions internacionals no sotmeses a potències, ni imperis, que defensem el multilateralisme com a única opció viable de convivència pacífica i com a millor recepta per fer front als reptes mundials de primer ordre que tenim plantejats com a espècie humana, estem d’enhorabona.

També és just recordar d’on ve la política exterior nord-americana si la comparem amb una adminstració Bush la qual repartia carnets de bona conducta social i política a escena planetària sota l’amenaça de formar part de l’Eix del Mal; una guerra inventada i una ocupacio d’un país per garantir-se una posició de domini en els negocis resultants del petroli iraquià i subcontractava a empreses amigues els mercenaris que després s’escaparien pel país sembrant el terror i la impunitat.

De refilada també mencionar el càstig de Bush al govern de l’Estat espanyol per la retirada de les tropes d’Iraq i la pràctica congelació de les relacions diplomàtiques entre els dos estats, i les sortides de to del president Aznar, quan  no desaprofitava ocasió per parlar malament del seu país i del seu govern, davant micròfons internacionals.

Per tant el canvi és significatiu, important i esperançador. Aquesta és l’efecte que tindrà sobre la Casa Blanca, la pressió se situa sobre Obama i el seu equip per aconseguir això que ha començat amb bon peu. Se li gira feina doncs. I efectivament crec que la importància del Nobel no és tant en el reconeixement de la feina feta, que també, sinó en la molta feina que queda per fer per aconsguir els objectius  ambiciosos d’un nou escenari mundial.

Ara bé, també cal reconéixer que hi ha raons per les quals el jurat del Nobel hagués pogut decidir que Obama no era el millor exponent: enviament de més armes i més tropes a Colòmbia; la guerra a l’Afghanistan – on precisament els resultats electorals han estat de tot menys nets; la continuitat del setge contra Al-Qaeda, o la recent bomba nuclear estavellada contra la  superfícies lunar, entre d’altres podrien ser arguments de pes per mantenir el No al premi Nobel.

Ara bé, em sembla evident que el premi també té un component intern molt important. I és que la figura d’Obama està cent el centre de la diana de diferents grups fanàtics, que s’estan posiconant a favor d’una campanya racial i d’odi contra el president i el que simbolitza.

Hem vist com en la defensa de la seva proposta de nou sistema de salut, Obama ha hagut de contemplar com conciutadans seus es manifestaven intimidants –armes en ma-, en contra de les seves propostes polítiques; fins i tot hi ha hagut algún cas en que manifestants anti-Obama han arrencat un dit d’una queixalada a seguidors demòcrates i defensors del nou pla sanitari. Fa pocs dies una amiga que ha estat a Nova York hem deia que la ciutat era plena de cartells  amb la figura d’Obama amb l’esvàstica Nazi.

Això no son expresions innocents i casuals. Aquí hi ha una estratègia dirigida per sectors poderosos, amb el suport dels Jiménez Losantos de torn, com Rush Limbaugh, on l’insult, la difamació, la mentida, la manipulació, la propagació de la por son moneda de canvi habitual.  Curiosament, aquests que ara es trenquen les vestidures denunciant el Nobel d’Obama, en cap moment han manifestat la seva condemna i el seu rebuig a aquest tipus de campanyes.

Per tant aquest premi vol representar un cop de ma al programa polític i als esforços de l’administració nord-americana. Més de dues-centes mil persones van saludar com un heroi a Berlin, l’Obama en la precampanya i es van deixar seduïr pels somnis que proposava. El simbolisme del premi Nobel recau en la confiança de molts ciutadans del món, en l’esperança d’un món millor. És la manera de dir-li, que ens agradaria ser del seu país., i que no està sol.

Tal i com va dir un espontani, en el discurs que el president va fer a la Universitat de El Caire: “We love you”. Acabo dient que a la compareixença, que va fer el president davant els mitjans de comunicació per valorar la concessió del premi li va faltar solemnitat. No em va acabar de convencer el recurs simpàtic de la reacció que havien tingut les seves filles al saber la noticia.


Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada ha esta publicada en Altres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Un de premis Nobel…

  1. Higini ha dit:

    Algun humorista ha dir que l’únic argument per donar-li el Nobel de la Pau a Obama és símplement -i ja és molt- per desitjar la pau al món. En conseqüència també li haurien de donar a les candidates a Miss Univers que és el que sempre diuen que els pregunten per voldrien pel futur…😆 :rol:

    Bromes a part, com queda limitada la seva política exterior amb aquest premi? Quines represàluies podrà fer a Corea del Nord o Iran? Podrà enviar tropes sense desmerèixer el premi?

    Obama corre el risc d’ofegar-se amb el pes de tantes espectatives que genera involuntària i involuntàriament. Tandebò que se’n surti… Veurem. tot plegat acaba de començar…
    😉 Salut!

    • tobyzieglerwh ha dit:

      Higini,

      Gràcies per l’amabilitat del comentari.

      Diria que el premi pesarà relativament poc alhora de pressionar Iran o Corea del N, per aquest motiu, entre altres elements, li han concedit el premi.

      Li treu marge de maniobra? Crec que no, tot cas el reforça per no abandonar aquest camí i materialitzar més avenços, alhora que es generaran més espectatives encara, es retroalimentaran.

      Com bé dius, veurem fins on arriba tot plegat.

      D’un altre tindria més dubtes que ho aconseguís, veurem els resultats finals.

      Una abraçada!

  2. Joangi ha dit:

    El que està fent aquest home és digne d’elogi. Ser president del EEUU vol dir estar lligat a uns interessos belics difícils d’erradicar o almenys disminuir, així que valoro molt la seva empenta per intentar canviar la política del seu país i de retruc les relacions internacionals.
    Ara bé, crec que no li calia. Aquest tipus de premi, que suposa a part d’una victòria moral i espiritual , una forta empenta econòmica pel guanyador, seria millor que anés a parar a qui més ho necessita. Per arreu del planeta hi ha gent que lluita sota mínims per portar la pau al món, potser sense tanta estridència ni repercussió, però no per això sense menys valor. Sense anar més lluny, era de calaix que aquest premi li tocava a Vicens Ferrer, un “sant” que va dedicar tota la seva vida als altres. I la llista no s’acabaria aquí.
    Bé, esperem que l’Obama aprofiti la nova embranzida ! Ens calen paios com ell.

    • tobyzieglerwh ha dit:

      Joan, moltes gràcies pel comment.

      A mi la paraula “Sant” em fa una mica de por i em porta a altres edats.
      Amb això no vull menystenir la figura d’en Vicente Ferrer.

      Per motius de proximitat potser el meu candidat seria en Casaldàliga. Aquest no és “Sant” precisament i l’han excomulgat per fer costat als que sempre perden i als que mai acaben guanyant.

      És veritat que hi havia altres candidats al premi més dignes o amb més trajectòria, això no ho discutiré pas.

      Obama ha confirmat que els diners del premi aniran a parar a diverses organitzacions que treballen amb realitats molt complicades i també és una bona notícia.

      Abraçada ben forta!

  3. Retroenllaç: Obama i la reforma sanitària « Tobyzieglerwh’s Blog

  4. Retroenllaç: Obama davant Al-Qaeda « Tobyzieglerwh’s Blog

  5. Retroenllaç: Obama y la reforma sanitaria « El blog de Toby Ziegler en castellano

  6. Retroenllaç: OBAMA FRENTE A AL-QAEDA « Tobyzieglerwh’s Blog

  7. Retroenllaç: Obama frente a Al-Qaida « El blog de Toby Ziegler en castellano

  8. Retroenllaç: Obama and the Health-care reform « English Toby Ziegler's Blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s