Piqué, Carod, Nebrera, Carretero… el país empetetit

piqué

El servei públic i la política viuen un munt de contradiccions permanents i una estranya relació d’amor i odi. Una persona entra en política per diverses motivacions. Algunes persones entren per aportar el seu granet de sorra al projecte col·lectiu i posar la seva experiència, la seva trajectòria, els seus coneixements al servei d’unes idees. D’altres entren per acontentar el seu ego, mentre les del més enllà – les menys – entren per  a omplir-se les butxaques, peti qui peti, al preu que sigui, passant per sobre de qui faci falta.

No tinc cap dubte que darrera la trajectòria, l’experiència i la personalitat de la totalitat de líders polítics i polítiques, hi ha una passió motivant extraordinària i una fe en les idees que defensen per portar la gent i el país més lluny.

Accedir a les cúpules dels partits polítics, tots i cadascún, no és tasca fàcil. Normalment hi ha molta competència, i les arts necessàries per guanyar les batalles no acostumen a ser les més nobles. Es tracta d’una cursa de fons, plena d’obstacles, amb uns horaris extrems, amb una dedicació exclusiva 24/7 i una vida entregada a la causa o al partit. El lideratge dels partits i els seus nuclis de decisió és un camí arriscat, ple de trampes, traidories i lluites fratricides d’egos. Només hi ha un camí: el control de l’aparell.


carod 3

Qui aconsegueix arribar al poder, deixant “cadàvers” i adversaris en el trajecte, te una preocupació principal: armar una guàrdia pretoriana per tal que no hi hagi un “Brutus que també assassini el seu Cèsar”. La segona arribar al poder institucional.

On queda el projecte, les idees, les propostes? Malauradament és una pregunta encertada. Però el nucli decisor de qualsevol partit polític es preocupa més per que no li moguin la cadira que per projectar les seves idees i influir en la societat.

La dificultat d’accedir als famosos “pinyols”, fa que aquests indrets siguin foscos, opacs, poc ventil·lats i amb conductes pròpies de temps  feudals. L’accés a aquest club és molt restringit. La seva permanència és a prova de lleialtats permanents. I qui es desvia del camí assenyalat pel líder o no sap controlar  l’aparell del partit queda condemnat a l’ostracisme de l’organització i n’és renegat.

Aquest podria ser el cas de Josep Piqué, de Josep Lluís Carod-Rovira, de Montserrat Nebrera i d’en Joan Carretero. En el seu moment puntals i referències dels seus propis partits i avui decapitats i foragitats de les seves organitzacions.

Molt sovint escoltem veus que ens alerten que el nostre sistema polític és presoner de la partitocràcia: els partits només tenen un objtectiu, que és arribar al poder al preu que sigui. Acte seguit desplegar els seus tentàcles entre els ressorts governamentals: situar comissaris polítics als llocs claus de l’administració, controlar el poder judicial, opar hostilment al poder legislatiu, apoderar-se de consells d’administración d’empreses públiques, els organismes de control de les TVs i ràdios públiques, posicionar-se en bancs i caixes …, tot això en un marc de llistes tancades i bloquejades on l’aparell del partit expedeix carnets d’idoneïtat per ocupar escons i càrrecs; com no voler deixar d’ostentar, en exclusivitat, la representació de la voluntat social.

Jo hi afegeixo una altra funció partitocràtica: empetitir el país. En un país com el nostre, mancat de tantes coses, no és normal que es prescindeixi del talent, la trajectòria i també de les errades de personalitats com els abans mencionats. Un altre símptoma que vivim en un país molt especial i poc engrescador. Aquí ens va això de fer grups de suport a “Alavedra i Prenafeta” i així ens va.

Morin els partits polítics? No. Però si una democratització, una obertura de finestres i la tant reclamada regeneració democrática, però tant poc implementada. Si a unes noves regles del joc. Si a la transparència. Si a fer crèixer la gent i el país.


Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Piqué, Carod, Nebrera, Carretero… el país empetetit

  1. CUANTA RAÓ.
    Re-fundar-se o morir.
    No entenc com la eina mes important de la política ha evolucionat tan poc en 200 anys.

  2. Xavier Peytibi ha dit:

    Felicitats. Molt interessant el que comentes.
    Segurament tot milloraria si enlloc de partitocràcia hi hagués meritocràcia. Segurament tot milloraria si enlloc de llistes tancades i ordenades per “mèrits” amb els líders, les llistes fossin (encara que sigui una mica) obertes i endreçades pels mèrits davant la ciutadania i pels mèrits de les idees de futur…

    Mode utòpic off…😉

    Salut!

  3. Joangi ha dit:

    Bones Aleix !
    Totalment d’acord amb que la partitocràcia està fent molt mal. Si no he entrat mai en l’espiral dels partits polítics és perquè aquesta percepció del poder del partit i del partidisme, favoristisme i llepaculisme em feia tirar enrera. També estic d’acord que el talent d’en Carod s’ha malaguanyat. No discturé massa sobre el Piqué i el Carretero, encara que el primer pel simple fet d’estar en el P.P sent catalàl em fa dubtar, i el segon volen dividir encara més l’independentisme també. Però on si estic totalment en desacord és en la percepció de la Nebrera. Un personatge, segons el meu parer i desprésd’haver-la escoltat en dues entrevistes, lamentable. Una persona cínica, falsa, xula, pretenciosa, prepotent…. Bé, deixem-ho aquí.
    Tornem a l’arrel, felicitats per l’article , encertadíssim.

    Joangi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s