Gordon Brown, quan la comunicació està sotmesa a la burocràcia

Fa un parell de dies que llegia la noticia i encara no m’ho acabo de creure. Una carta de condòl, enviada pel número 1o de downing street, als familiars de militars caiguts a l’Afghanistan, ha trigat dos anys en arribar a les families destinatàries.

Això de les milícies i les guerres em queda una mica llunyà, però la notícia m’ha produit una doble tristesa, també vergonya i basarda.  Per una banda m’ha produït tristesa al imaginar el moment en que les famílies devien rebre aquesta carta i el dolor en les seves cares en recordar la tragèdia de la pèrdua personal; a més el fet en si mateix de rebre una carta -trista, freda i solitària- de condól, dos anys després de la mort del fill, el marit o el germà; i per altra banda el desencís de comprovar com la burocràcia -totpoderosa- mana i s’imposa en qualsevol acció de govern, fins al punt d’erosionar els lideratges polítics.

Només amb una carta n’hi ha prou per traslladar el condol personal i del país sencer pels caiguts sota la bandera nacional i agraïr els serveis prestats? Altre cop la burocràcia i les decisions polítiques pensades en clau de l’Edat Mitjana, sense posar-se en el lloc dels administrats. Els administrats continuen sent números d’expedients, uns documents d’identitats, sense sentiments, sense ànima. Aquest cas és un altre exemple.

Barack Obama ha tornat a recuperar l’hàbit d’anar a rebre els taüts dels soldats americans caiguts que tornen a casa per descansar definitivament amb els seus, a la base de Dover.


El Primer Ministre hauria de reaccionar i treure’n una bona lliçó. Tant costaria que els i les caps d’estat i de govern dediquèssin una jornada per estar amb les famílies, aprop de la gent i acompanyar-los en la intimitat del seu dolor? Acompanyar-los vol dir anar-hi sense càmeres, ni mitjans. Un gest valent que fuig del present i de guanyar vots, però tracta de guanyar el respecte i la confiança de la ciutadania. En les circumstancies difícils com aquesta és on es forja la personalitat i la autoritat dels representants davant la ciutadania. És un crit al sentit comú. Res d’extraordinari.

Sense mitjans, sense periodistes, una cosa privada, íntima, on l’objectiu seria acompanyar les famílies en aquests moments de dolor i tristesa, i posar-los sobre la taula tots els ajuts (materials i immaterials) per a què les persones puguin tornar a remprendre la seva vida amb la màxima normalitat possible amb l’ajut de l’estat, ja que els caiguts ho han estat per decisions d’estat. Que escoltin el dolor, els crits i el silenci eixordidor de la pèrdua dels éssers estimats. Això els faria agafar una altra perspectiva sobre la conveniència o no d’enviar persones a la guerra amb tanta facilitat.

La Royar Air Force (RAF) és de les forces armades més ben formades, més ben preparades i amb més prestigi arreu. En aquest cas el Primer Ministre Brown no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Basarda a banda, en un moment on semblava que el Labour recuperava la unitat de temps anteriors, havia estabilitzat la seva imatge i posava contra les cordes les mesures del pla econòmic de David Cameronaixò li suposa una gerra d’aigua gelada.

Una altra lliçó que podem extreure d’aquesta notícia és que  la burocràcia, tot i ser el motor de qualsevol acció de govern, no pot deixar-se en stand-by i que funcioni al seu ritme. Els governs del present i del futur donaran respostes millors i més professionals si sotmeten la burocràcia al paradigma de la comunicació institucional. Un mixture interessant: la burocràcia que avança a passes d’elefant i la comunicació que viu en el frenesí del cicle de notícies 24/7.

La tirania de la burocràcia, en altres époques baluard de la igualtat d’oportunitats, avui es demostra ineficaç i es gira contra els responsables polítics. La submissió de la burocràcia a mans de la comunicació i l’empatía institucional -Governar amb essència i esperit- són parts essencials de la fórmula d’èxit, de prestigi i de futur, a banda de ser un dret de la ciutadanía.

Enviat per Toby Ziegler


Articles relacionats:

https://tobyzieglerwh.wordpress.com/2009/07/02/el-consol-duna-abracada-presidencial/

https://tobyzieglerwh.wordpress.com/2009/06/15/si-primer-ministre-en-defensa-de-gordon-brown/

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres, Comunicació i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s