Obama davant Al-Qaeda

L’intent –sembla que confirmat – d’Al Qaeda de “fer volar pels aires” un avió amb destinació Detroit, ha tornat a situar sobre l’agenda política nord-amèricana, i de retruc a l’agenda internacional, un convidat latent però inesperat: la lluita contra el terrorisme internacional.

Es tracta de la issue de les issue americanes, al seu costat fins i tot la reforma sanitària passa a una tercer divisió: el debat de la seguretat y la defensa nacional. Aquí els republicans juguen a casa, se senten forts i no necessiten cap mena de lobby per marcar el pas i el discurs als demòcrates.

La reacció de la Casa Blanca no s’ha fet esperar. En un posat seriós, i sense corbata, a l’estil Bargalló, el president:

– Ha reconegut el perill i la gravetat de la situació.
– Ha insistit en aprendre i millorar d’ençà aquest incident (sona a humilitat?) .
– Ha manifestat, sense embuts, el seu compromís amb la derrota de l’enemic i de fer els possibles per garantir la seguretat i la protecció de les famílies.
– Però el més sorprenent de tota la intervenció ha estat l’absència d’al·lusions a la por, a la temença, al terror i l’amenaça que aquest tipos d’accions suposen.

S’ha distanciat del seu antecessor en el càrrec quan ha parlat de “fer complir la legalitat amb els aliats internacionals”, “d’una actitud vigilant però confident alhora”, ha posat especial cura en parlar “d’un context sense por, sense divisions, amb unitat i basat en la societat oberta de valors”.

El canvi és significatiu. S’ha passat del “America under Terror attack” a un discurs  “America under Hope”. El frame és tot un altre.  I la intenció es claríssima: fugir del terreny on millor es mouen els republicans i on guanyen sempre. La fórmula actual: reacció, fermesa, humilitat, confiança i crida en positiu.

D’això en Dick Morris en diu “triangular”: agafar les issues dels adversaris i fer-les teves d’una manera pròpia, deixant-los en una siuació de difícil reacció. Queda clar que els republicans serien suicides si volguéssin qüestionar les decisions de seguretat del president. No seria la primera vegada que trenquen els esquemes i la jugada els hi surt victoriosa. Serà interessant observar la seva reacció.

En aquests moments on la popularitat d’Obama comença a repuntar, jugar bé la carta de la seguretat nacional seria un bon cop d’efecte, premi Nobel inclós

Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació, Planeta Obama i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s