Setmana política en imatges: Tribunal Constitucional i Estatut, Baltasar Garzón i eines 2.0

– El TC obre la boca: tremolor de cames.


No m’inquieta la feina que farà un tribunal, polititzat, com el TC. Aquest tribunal farà bé la feina que te encomanada. Però sí que m’inquieta més la reacció dels partits polítics catalans: quan més necessària és la unitat és quan les “ments brillants” treuran la carpeta de les “tàctiques miops, partidistes, sectàries i excloents”. Però no tindrem la sort que les forces polítiques aprenguin de les errades: el que ens tenen preparat és més partidisme encara, més foto i més rentar la cara per part dels mitjans més establishment.

Com deia @ebenach es tanca la porta a una entesa dialogada i pactada. No és la defunció de l’Estatut de Catalunya, és el punt i final de l’Estat de les Autonomies: el sistema s’ha vist incapaç d’encaixar tradicions i singularitats diverses, tot i les renúncies per mirar d’arribar a una coexistència. Però sovint oblidem que aquest invent  no es va crear pas amb aquest objectiu, ni mai ha estat aquesta la seva voluntat.

I a partir d’ara què?  Com deia el Mestre Barnils: “la política és massa important per deixar-la només en mans dels polítics”. Ciutadania, sentit comú, unitat i lideratge.


– Baltasar Garzón


La democràcia a l’Estat espanyol té un recorregut mot incipient: cert.  Tenim una cultura política que tot just comença a trencar l’ou: també. Hi ha ressorts del poder de l’Estat que encara no s’ha fet una neteja o recanvi generacional, d’hàbits democràtics i de cultura política; totalmet d’acord.

Una de les manifestacions d’aquesta realitat és la de les figures estelars dins el món de la judicatura. Baltasar Garzón n’és un dels paradigmes més significats. Algú dirà que com van frustrar-se les expectatives personals d’esdevenir un “super ministre” va remenar i no va parar fins a  enfonsar els resposables d’aquest desencís.

Un Garzón que els independentistes catalans recorden bé per la impunitat, les tortures i les amenaces que van ser víctimes davant l’operatiu dirigit per aquest jutge estrella setmanes abans que comencessin els Jocs Olímpics de 1992.

Un Garzón que va voler investir-se amb la toga del Tribunal Internacional de L’Haia per fer seure a la banqueta dels acusats a Pinochet, com a líder dels botxins “condorians” xilens.

Ara és notícia altre cop perquè el Tribunal Suprem està a punt d’inhabilitar-lo per voler investigar “els assassinatas polítics” que es van produïr un cop acabada la Guerra Civil, per una querella interposada pels hereus del “bàndol guanyador”. Així són les coses en aquest Estat que es diu molt democràtic però que en el seu dia a dia demostra direccions oposades i de règims anteriors. Molt sovint oblidem que els “guanyadors” es van fer amb la victòria i amb el dret d’escriure la història segons els convinguès i de desfer-se d’elements nocius.


– Xarxes socials i entorn 2.0? El què?


Els social media 2.0 tenen la seva raó d’existir. Interactuar, apropar, conversar amb la finalitat final de sumar.

Però darrerament es cada cop més comú trobar  petjades d’intolerància en les manifestacions polítiques de les diferents xarxes. El sectarisme i la veritat absoluta semblen apoderar-se dels que sempre s’han cregut amb la millor raó. És incomprensible un entorn i unes eines 2.0 amb la d’una mentalitat 1.o. Alguns colors polítics s’entesten a demostrar-ho sempre que poden: amenaçes, acusacions, desqualificacions i insults. Nervis de cara a les properes eleccions catalanes?

És una senyal clara que no entenen que ja no juguem segons les seves regles; ara les regles les posem entre tots. Allà on no es respectin la discrepància d’opinió, de criteri o d’idees com un símptoma de normalitat i de maduresa, es tancaran portes per no tornar-se a obrir.


Enviat per Toby Ziegler

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Setmana política en imatges i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Setmana política en imatges: Tribunal Constitucional i Estatut, Baltasar Garzón i eines 2.0

  1. Á. ha dit:

    Totalment d’acord amb tu Aleix.
    Es una etapa molt fosca aquesta.

    Tirant a depriment.

    A veure si la gent es queda a casa el dia de les eleccions autonòmiques.

    Á.

    • tobyzieglerwh ha dit:

      Agraït pel teu comentari.
      Però que la gent es quedi a casa crec que no pot ser bo. Que les persones siguem més exigents amb les nostres representants això si!
      No es pas una resposta genèrica ni que fuig d’estudi: Rigor, lideratge, unitat, estratègia, sentit de país, voluntat de sumar, res de fotos partidistes i fora sectarisme.

      Crec que és possible, Yes we can!

      Forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s