Convenció del PP a Sevilla: guanyar o perdre temps?


                                             Foto: Agència EFE.                                                                Foto: Agència EFE.

Des de divendres passat el Partido Popular s’ha vestit amb les millors gales i ha volgut presentar la seva millor(?) cara per celebrar a Sevilla una convenció. La posada en escena era visualment atractiva per sumar esforços, generar més cohesió interna alhora que s’aprofitava l’ocasió com a plataforma privilegiada per col·locar imatges i missatges electorals amb alt valor polític en aquesta “llarga i excessiva” campanya permanent.

Obria divendres a la tarda @mdcospedal (web) amb un discurs (massa llegit) que anunciava a l’auditori i als espectadors com serien la resta de discursos dels dies posteriors. Cospedal, com la resta de líders i els respectius discursos, no han decebut als partidaris a l’utilitzar(desaprofitar?) la majoria del seu temps per “repassar i martellejar” el primer ministre Zapatero.

Per què un partit polític malgasta recursos, temps i oportunitats per posar de manifest allò que tothom sap i allò que fa 7 anys que van repetint? La ciutadania ja sap quina és la situació: la patim en pròpia pell i en els entorns més propers. On és la novetat? On és la noticia? Surt el PP d’aquesta convenció reforçat amb alguna cosa nova que no tingués abans? Tinc els meus dubtes.

Tot i la sensació d’eufòria i ja veure’s a Moncloa (les enquestes i sondejos així ho corroboren), s’ha perdut una (altra?) ocasió per plantejar propostes i missatges en positiu, mesures, equips… (allò que encara no han fet).

Malgrat l’ambient i la tendència dels estudis d’opinió, el PP continua tenint grans handicaps que els poden fer perdre les properes eleccions espanyoles:

– un lider pitjor valorat que el primer ministre amb plena caiguda de popularitat,

– un lideratge fràgil, previsible i grisós,

– una identificació negativa amb el soroll, els crits i una oposició dura (malgrat els    gestos, fugaços, de canvi d’estil i el to a finals de l’any passat),

– la sensació que persones molt vàlides com Ruiz-Gallardón i Rodrigo Rato estan poc aprofitades per no fer ombra (atenció a l’efecte Álvarez-Cascos).

Això l’equip del president popular n’és coneixedor. També saben que el Vice-primer ministre Rubalcaba ha estat tot un revulsiu tant a La Moncloa com al PSOE; és “l’amenaça” més important que tenen; que pot fer cuadrar el cercle de la situació basca; que l’economia pot “regalar” uns indicadors menys negatius i el més important, el Vicepresident te molt marge per córrer (més encara si es materialitza el tàndem amb Carme Chacón i l’ajuda externa d’un Zapatero en retirada). Però tot i saber-ho no hi posen solució, encara.

La confiança i la fe poden trair a l’entorn del president del PP. Encara no coneixem propostes en positiu, mesures, equips… Encara no sabem què farien de diferent en política econòmica: com ho farien per tal d’evitar una intervenció-rescat com la de Grècia i Irlanda o quines propostes tenen per controlar els grans mercats financers i de capital… Però això no sembla preocupar l’entorn del president del PP.

Ens agradaria veure un Mariano Rajoy valent, atrevit, proactiu i propositu, que agafés la iniciativa, pugés el to i la qualitat del debat polític i sorprengués. La ciutadania ho agrairíem. Ho veurem?

Enviat per @aleixcuberes.

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Espanya i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Convenció del PP a Sevilla: guanyar o perdre temps?

  1. Marc Maymó ha dit:

    Home la proposta principal la va deixar ben clara el Gran Ggurú no? El retorn a l’Espanya (perdó l’España) del ’78, que si no m’erro hauriem de dir-ho sense embuts, el retor a la España pre-constitucional. Ja no els fa vergonya ni això.

    • tobyzieglerwh ha dit:

      Quan ja es qüestiona obertament el paper i el sentit de les comunitats autònomes, algú hauria de recordar a ses senyories espanyoles que en el procés constituent, per frenar i aigualir les aspiracions “perifèriques”, es van inventar 14 autonomies, 14 parlaments, 14 banderes i 14 delimitacions territorials!

      #usfelicitofills

      Marc molt agraït per passar-te per aquí, un honor!
      Forta abraçada!

  2. Jordi Latorre ha dit:

    La veritat és que la desafecció existeix a Catalunya únicament per culpa dels governants espanyols.

    Fa 10 anys no ens atrevíem a denunciar el malbaratament que es feia amb els diners de la “solidaritat”. He circulat per una autovía que surt d’una ciutat d’Astúries i va a Oviedo crec: era tan necessària, que no la coneixien ni la gent d’aquesta ciutat.

    I, ara, ho hem de tornar a pagar nosaltres. Quina novetat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s