#ISPANSI: una mirada i una aportació valenta al debat sobre la Memòria Històrica

 

En aquest espai obert no tenim la bona costum de parlar de cinema, tot i que cinema va íntimament lligat a la comunicació i a la política. Disculpem aquesta manca de sensibilitat per parlar d’una producció espanyola que no deixa indiferent. Vagi per endavant que en cap cas això pretén ser una crítica cinematogràfica autoritzada, ni molt menys no és la raó d’existir dels mots que segueixen. Només és una simple mirada personal i intransferible.

Si busqueu la pel·lícula de l’any, increïbles efectes especials, actuacions amb possibilitats d’Òscar, el descobriment de nous talents i actors/actrius, alt contingut eròtic o el millor guió mai escrit abans… #ISPANSI no és la vostra cinta.

En canvi si voleu una pel·lícula valenta, que fa una aportació ideològica agosarada per superar el debat etern i dogmàtic de les “dues espanyes”; que no defuig l’autocrítica, però que té l’habilitat de mostrar-nos sensibilitat en un tema com el de la “memòria històrica” i ens descobreix una paleta plena de colors entremitjos, grisos, blaus, marrons … allà on abans només es mostraven tonalitats monocromàtiques… #INSPANSI és un gran tresor.

La clau i la novetat és la voluntat de superar maniqueismes ideològics mitjançant la utilització hàbil de petites històries personals, que plantegen l’absurd del reduccionisme dels arguments històrics dels “bons” d’una banda i els “bons” de l’altra.

Quan des de diferents sectors molt influents s’aposta per enterrar la memòria històrica, aquí arriba una creació valenta per tornar a situar la reflexió sobre la necessitat de tornar a posar sobre la taula de la necessitat de superar les velles ferides i desconfiances que ens faci millors com a societat.

Tinc la meva opinió personal, ideològica i patiment familiar, igual que la majoria de les persones, sobre el cleavage i en cap moments que no pensen bascos estan disposats, perquels prejudicis (posar-nos en la pell de les persones que no pensen i en cap moment vull defugir posicionar-me al respecte, però m’identifico amb les històries d’#ISPANSI i la seva intencionalitat:

Mirem-nos al mirall d’una vegada. Siguem valents i intentem posar-nos en la pell dels altres (que no pensen com nosaltres), per entendre què hi ha darrera de la seva dialèctica pròpia i les seves raons; empatitzem i parlem-ne obertament, intentant abandonar els prejudicis i veritats absolutes de cada “bàndol” (que és precisament el que fa el pel·lícula).

Si ha Sud-Àfrica ho van poder fer, si també ho han fet els Irlandesos, sembla que els Àrabs i els Israelians ho estan intentant, i els bascos estan disposats, perquè no ho es pot repetir l’experiència en aquest àmbit concret de la història. Seria una de les maneres d’ajudar a tancar aquest capítol que arrossega la cultura política de l’Estat i que parteix la societat en “bons”, “dolents”, “àngels” i “dimonis” …

Hem de saber d’on venim i quina herència històrica hem rebut per saber cap a on volem avançar i quin futur volem per a la nostra gent. Superar les diferències i cercar consensos amplis serà element essencial de les futures societats. Parlem?

Enviat per @aleixcuberes

 

Més informació:

– Pàgina web oficial de la pel·lícula: http://www.ispansi.es/

@unfranco14 és el twitter del seu director, Carlos Iglesias: una bona recomanació.

 

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s