QUO VADIS PSC? #novesenergies?

El PSC és el partit català amb més múscul i el que “ha tocat més cuixa política” dels darrers anys: dos peus i mig a plaça Sant Jaume; dirigint les ciutats més importants del País; amb la Diputació de Barcelona sota control; per no esmentar els 25 diputats sovint “desconeguts” i “invisibles” del Grup del PSOE al Congrés dels Diputats o la Ministra Chachón a La Moncloa. Paradoxalment travessa un període d’incertesa important i que serà clau per al futur de la formació.

Diria el sentit comú, que després del daltabaix històric i la patacada dels pitjors resultats electorals,  la direcció polític d’un partit hauria de marxar cap a casa i deixar pas a un nou equip que agafi les regnes de la direcció i obri una nova etapa. Sembla però, que al PSC aquesta màxima no s’aplica, encara. Després de la desfeta del #28N el PSC ha ajornat la celebració d’un Congrés extraordinari al·ludint a la proximitat de les eleccions del #22M (autonòmiques i municipals).

Algú s’imagina el Consell d’Administració d’una empresa que després d’obtenir els pitjors resultats econòmics obtingués una pròrroga de 6 mesos en la vigència del seu contracte? Altre cop Política i Societat funcionen en franges horàries massa diferents.

Es tracta d’un encert estratègic o és una excusa per guanyar temps? Hi ha moviment interior de plaques tectòniques al partit? Hi ha opcions de canvi real per rellançar el model d’èxit de partit?

Hi ha elements objectius per parlar d’un final d’etapa al PSC que va començar al Congrés de Sitges (1994). Moment en que “capitans” com el President Montilla, els Ministres Carme Chachón, Celestino Corbacho, o diputats al Parlament com Joan Ferran o Miquel Iceta (twitter) entre d’altres, van liquidar la direcció “beautiful people style” (i l’ànima més catalanista) de la Barcelona més alta, encarnada en la figura d’en Raimon Obiols (twitter). L’excepció seria Barcelona ciutat on la família Maragall resistiria els embats del nou PSC-aparell, encara un temps més.

La personalitat més votada en aquell congrés fou el Ministre, Josep Borrell, qui anys més tard encarnaria l’intent més seriós del PSOE de tancar la pàgina felipista i de tornar a connectar el partit amb les bases, l’electorat i la societat. Borrell fou l’amenaça real de l’statu-quo apparatchik.

Sabem que (tots) els aparells dels partits polítics estan acostumats a funcionar en ambients obscurs i tancats i amb uns codis interns més propis del feudalisme que del segle XXI, i que la seva inèrcia del poder pel poder els manté allunyats de la realitat, mentre continuen mantenint la seva influència, a qualsevol preu, peti qui peti. Els aparells no són amics de la transparència ni d’obrir portes ni finestres.

Aquesta realitat es confirmava al PSOE que va “assassinar” políticament Josep Borrell i podria ser semblant a la que s’hagi instal·lat al PSC post #28N, tot i que l’aparell ha volgut treure pressió acceptant a desgrat la celebració de primàries.

Les enquestes d’aquestes darreres setmanes, a banda de confirmar que la derrota al Cap i Casal és possible, deixar clar que el partit pot perdre ciutats essencials de l’àrea metropolitana i anuncien que, si no canvien les coses, el PSC fins i tot podria perdre les properes eleccions espanyoles a Catalunya (avui 25 diputats del PSC, pels 10 de CiU o els 8 del PP).

En tot aquest procés de primàries ni Jordi Hereu (twitter), ni Montserrat Tura (twitter) han estat la preferència de l’apparatchik, el qual tampoc ha trobat cap perfil ni cap cara oficialista per presentar batalla en les primàries (segon símptoma de debilitat?).

Fa temps que defenso unes eleccions primàries a tots els partits per escollir els seus caps de cartell: representen una eina regeneradora i són necessàries per obrir les organitzacions i tornar al costat de la ciutadania i escoltar-la. I celebro molt que el PSC torni a obrir les seves portes més enllà de la militància estricta del propi partit, a la participació dels simpatitzants en l’elecció dels seus candidats i òrgans de direcció.

Tot i creure que els candidats Hereu i Tura han desaprofitat una magnífica oportunitat per debatre i contrastar en profunditat sobre els models de lideratge, de partit, de ciutat, d’idees i valors de fons que defensen, no només debatre i confrontar entre ells, sinó a més, fer-ho amb la resta de formacions polítiques que concorreran a les eleccions del #22M. I així s’han trobat a faltar, entre d’altres:

– capacitat d’autocrítica i reconèixer errades en la gestió tant a nivell de  ciutat com de partit. La inèrcia del despatx i el cotxe oficial, així com el poder institucionalitzat continuat durant tants anys ha fet perdre sintonia amb les persones, els barris i els districtes.

– No hi ha hagut idees noves en forma de valors, propostes electorals en clau de ciutat de les persones, ni de ciutat oberta al Món, ni molt menys en clau de resposta a la crisi econòmica ni a la crisi ideològica de la social democràcia europea.

– No hi ha interioritzada la necessitat d’uns tempos i uns tipus de lideratges  nous: Zero compromisos respecte a la regeneració política i una manera nova d’entendre la política.

 

Es pot entendre que Jordi Hereu no estigui per aquesta labor, però són precisament aquests gaps als que Montserrat Tura no ha estat capaç d’aprofitar per consolidar la seva aposta i la seva alternativa real.

I de tot plegat em preocupa del resultat d’aquests primàries, tot i que em mereix tot el respecte, que la militància i els simpatitzants del PSC de Barcelona, no hagin passat comptes a actituds com aquestes:

 

– Fer els possibles perquè el referèndum sobre la diagonal no admetés la tercera opció que defensaven entitats veïnals i ciutadans particulars perquè la reforma no es dugués a terme o l’engany als ciutadans al voler fer veure que l’Alcalde havia votat.

 

 

No hagués estat més transparent votar amb la pantalla de l’ordinador de cara als mitjans de comunicació i a l’opinió pública, fins i tot reconeixent que el sistema no funcionava i que l’Alcalde no havia pogut votar? Però no es va optar per la vella manera d’entendre la política: “… pot ser que diguem que vostè ha votat…”.

– El PSC no representa una oposició frontal i sense exclusions ni reserves a la corrupció: el tancament en fals de la comissió d’investigació del cas de l’Hotel del Palau, les presumptes irregularitats amb les llicències de Ciutat Vella i les amenaces a la seva pròpia regidora de ciutat Vella.

 

Aquestes són les raons per les que tendeixo a pensar que l’Alcalde Hereu, altre cop amb tot el respecte que em mereix, és més passat que futur; és mirar endarrere i enrocar-se en la vella política i més del mateix. Montserrat Tura representa(-va) una altra manera d’entendre la voluntat de servei, i tenint-ho tot a favor, excepte l’aparell, li ha faltat impuls, projecte i il·lusió.

Per això crec que l’aparell, el sotto goberno que mai dona la cara, que fuig de l’escrutini públic i que s’amaguen darrera dels grans líders del partit, semblen tenir-ho tot lligat i tot a favor per continuar dictant l’esdevenidor del PSC, impedint qualsevol regeneració:

– guanyen temps per no retre comptes davant la desfeta electoral;

– cap dels dos candidats a les primàries de Barcelona, suposa una amenaça real al seu statu-quo.

– Guanyen en una segona volta: dificultant i frenant el camí per a l’ascens de Montserrat Tura i el sector catalanista al control del Partit i es poden treure de sobre Jordi Hereu   si perd les eleccions del #22M.

 

Tinc els meus dubtes que un equip nou, amb aire fresc, idees renovades i sense complexes nacionals es faci amb el control del nou PSC.  Sembla que hi ha remor de fons, però no veig clar si amb prou forces per començar una nova etapa.

 

Enviat per @aleixcuberes

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Comunicació i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a QUO VADIS PSC? #novesenergies?

  1. Retroenllaç: PSC: entre ànimes, lideratges i futur | El bloc de l'Aleix Cuberes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s