President Artur Mas: 100 dies del Govern dels millors?

 

Foto: http://www.gencat.cat

 

S’ha trobat a faltar a David Madí en la construcció del relat d’aquests 100 primers dies del Govern del President Mas? Crec que si.

Una majoria amplia, uns mitjans de comunicació molt “comprensius” i l’opinió pública tranquil·litzada després del canvi de govern, no feien previsible que algunes distorsions poguessin alterar el missatge i la percepció amb que el President Mas articulava i desplegava el seu propi tempo, estil de lideratge i les seves decisions més significatives durant aquests 100 primers dies.

Això deu voler dir que la transició o bé no es va preparar com caldria; o bé no s’ha estat prou hàbil per evitar soroll i distorsions que hagin desenfocat els trets essencials de les primeres passes del 129è President de Catalunya

 

A quines distorsions ens referim?:

– La pressió excessiva de Felip Puig per ser al Consell Executiu, quan entre  els noms dels escollits, el seu no apareixia. L’amagada de deixar la política activa va fer sonar les alarmes del partit. Auto gol? Segurament.

– La decisió dels 80 kms/h. Altre cop Felip Puig. Amb dades objectives a la ma (menys índex de contaminació, menys accidents i menys morts) la iniciativa formava part de la normalitat ciutadana. Com va dir el President, la seva acció de govern no estaria guiada pel ressentiment ni la revenja. Jo me’l crec. Ara bé, no sé si altres membres del seu govern el creuen.

– El soroll entorn a la supressió de l’impost de successions. És veritat que és un compromís electoral, i que hi ha patrimonis catalans que marxen a fora  per què tributen menys. Era el moment adient de renunciar a 130 milions d’euros aproximadament quan hi ha una paraula -retallades- que s’ha instal·lat a les nostres ments?

L’estira i arronsa entre la guàrdia pretoriana del President i Unió al voltant de l’ajornament de la supressió de l’impost o no, fins i tot el tour de force que li fa Duran i Lleida al President, al anunciar la confirmació de la  supressió, tampoc hi han ajudat.

– L’exageració (no sabem si amb l’ajut de Deu) del curriculum de la Vicepresidenta Joana Ortega tampoc hi ha ajudat.

 

Tot i això sí ha quedat clar que la voluntat d’aquest Govern passava per:

– ser “el dels millors“: És realment el govern dels millors? No tinc cap mena de dubte que si parlem dels Consellers Mas-Colell, Recorder, Mena, Mascarell…. la resposta és afirmativa de manera molt contundent. Aquests Honorables son un referent. A partir d’aquí el concepte “millors” s’atenua i  en segons quins casos… de quina manera…

– i per ser un govern business friendly. Com defensa el Govern català per repartir la riquesa abans s’ha de crear; de la mateixa manera que la millor Política Social, en      majúscules a dia d’avui, és la feina. Per tant és de sentit comú que aquest govern busqui ser friendly d’inversors i financers.

Ara bé,  de la mateixa manera també recordo com Irlanda va ser la més amiga de tots els clubs business i es va convertir en el seu paradís preferit. Avui comprovem com s’ha quedat nua, sola i vexada. La crisi que vivim ens ha demostrat la indefensió/incapacitat/falta de voluntat dels estats d’articular mecanismes que garanteixin el control, la transparència i la responsabilitat per part dels actors  financers i reguladors.

 

Quin paper han jugat els mitjans de comunicació?

Podem dir que els grans mitjans del país, amb una única excepció han estat “molt comprensius” amb el President Mas i el seu govern. Sorprèn com caps de política de diaris importants han passat de ser uns “hooligans” enfadats de manera permanent amb el Món a tenir “orgasmes” de felicitat quan escriuen sobre el President Mas. No és una crítica. Només una constatació. És legítim, només faltaria. La premsa influent juga als seus interessos, i és un actor fonamental alhora que la ciutadania percebi la realitat política.

Però també és significatiu que un diari dediqués esforços en deslegitimar la Vicepresidència de Carod Rovira i la suposada traició històrica a la Generalitat i calli quan l’honorable Joana Ortega seu a la cadira o per exemple els escarafalls quan l’anterior govern nomenava familiars i quan ho fa aquest govern mira cap a una altra banda.

Un altre tret diferencial: els mitjans de comunicació ja no envien becaris per a cobrir les rodes de premsa del President.

 

Què funciona bé?

– La guàrdia pretoriana del President Mas a Palau i al partit. Gent pencaire, preparada, jove i competent. El President està ben protegit. Els Gordó, Martí, Cuminal i Piqué a Plaça Sant Jaume i els Pujol, Batalla companyia a la Ciutadella.

 

Foto: http://www.directe.cat

– El portaveu del Govern, Quico Homs és una màquina de comunicació d’eficàcia permanent: fortalesa, socarroneria, les seves rodes de premsa sempre plenes de frases fetes populars que arriben a tots els públics i fan entenedors els seus missatges. Per contrast amb la Portaveu anterior del Govern, lligada pels equilibris interns de la coalició, que afeblia la seva posició clau davant els professionals de la informació. Així que arribi la primera crisi important del nou Govern, es podrà copsar més la percepció d’una bona feina per part del nou portaveu.

– A ulls dels interessos del President i del seu partit, l’oposició encara no aixeca el cap després de la desfeta electoral del #28n. El Cap de l’Oposició acusa la pròpia interinitat i sembla ja de tornada. Esquerra sota mínims històrics i només Iniciativa s’ha erigit com l’autèntica oposició al President Mas. Les retallades hi són, és veritat. Però un eslògan amb una oposició amb les  constants vitals sota mínims no ha de preocupar el Govern.

 

Què grinyola?

Foto: http://www.directe.cat

– La creixent influència d’en Josep Antoni Duran i Lleida, que sembla no tenir límits. Negociador i màxim representant català a les Comissions de Traspassos. Assisteix al     Consell Executiu sense ser Conseller. La seva ma és al darrera de nomenaments importants del Govern: con el Delegat de Catalunya a Brusel·les, Juan Prats i la cúpula d’exteriors. El pes que ha tingut Unió per forçar la supressió de l’impost, fent l’anunci als mitjans de comunicació, fins i tot abans que el propi President Mas.

Els recels son importants a CDC. Durant els anys d’oposició s’havien repartit bé els papers, també durant la campanya electoral. Ara hi ha nervis.

– Atribuïr les culpes al tripartit de la situació actual i del dèficit llegat és      d’argumentari. Ara bé amb el dit acusador no es resolen els problemes. Qui està sent més moderat en aquest sentit és el propi president de la Generalitat, però altres Consellers li estan fent la feina bruta. La situació és la que és, sabem tots que és complicada, però el fet d’ampliar inversions en sanitat i educació, no és motiu, només, per estigmatitzar els governs anteriors. Com a ciutadans tenim el dret d’exigir més als nostres representants polítics i aquests han de poder tenir més arguments que espolsar-se responsabilitats i assenyalar a l’adversari. Això és vella política. Ens van prometre una nova. Si més no que ho intentarien. És molt fàcil: no mirar pel retrovisor i mirar endavant tractant la ciutadania amb respecte i no considerant-la estúpida.

 

Per tant doncs, crec que amb David Madí prop del President Mas, tots plegats tindríem una idea més nítida i contundent d’aquests 100 primers dies i estic convençut que certes distorsions no s’haguèssin produït. Coincideixo amb les veus que diuen que el President Mas està consolidant un estil propi, amb el seu ritme i que està creixent i en constant evolució, com el seu cabell… (més grisós durant la campanya electoral i més fosc mesos després). Des d’aquí tota la sort i encert al President, el seu equip i el Govern, tots plegats ens hi juguem massa.

 

Enviat per @aleixcuberes

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Comunicació i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a President Artur Mas: 100 dies del Govern dels millors?

  1. Retroenllaç: Felip Puig ja ens havia avisat: li agraden les garrotades « dietarihumbert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s