Una bona setmana per al PP?

S’acceleren els tempos i es van desfullant els pètals de la flor de la campanya electoral  Rubalcaba:

#Acte Primer: proclamació del candidat Rubalcaba. Expectació. Molta. Acte senzill. Logo-sigles del PSOE els mínims i imprescindibles -pertinentment minimitzats en el senyal de TV que dona el partit. Lleuger canvi dels cromatismes: lletres negres sobre fons blanc.

                                        Font: http://www.flickr.com/photos/conrubalcaba/

A primera fila: Zapatero i -una somrient- Sonsoles, Pilar Goya -la brillant i discretíssima Senyora d’Alfredo-, la vella guàrdia de les essències Felipistes: Solana, Bono, Narbona… i els líders territorials – els grans perdedors de les eleccions del #22m.

El discurs és llarg, en algun moment li falta ritme i tensió. És un dia especial i com a tal els gestos son molt importants: el candidat a candidat no es traurà el rellotge per dipositar-lo al faristol, com fa de costum; a peu dret, es mou més de l’habitual i ens ensenya una corbata amb una tonalitat de colors que il·lumina la cara del candidat.

La correcta humilitat de l’escenografia queda distorsionada per l’aparició abrupta de dos micròfons  que distreuen. La imatge seria molt més neta amb un de sol i per sota la cara del candidat.

No hi ha cap sorpresa, ni cap novetat. O sí: abraça una nova manera de fer política i de comunicar.  Prou soroll i insults. Per fi! És el primer en fer pública aquesta voluntat. La resta li aniran al darrera. El discurs és clar: tornar amb les persones, els valors i els votants del centre esquerra – una majoria social. Picades d’ullet gens discretes al moviment #15m.

#Acte Segon: Rubalcaba deixa els seus negociats per instal·lar-se a Ferraz. Abandona la visibilitat i els momentums que li donaven i li podrien donar en el futur:

Adéu a la vicepresidència primera, a les sessions de control al govern i als seus                    cara a cara amb Soraya;

Fins mai, a les compareixences dels divendres per donar compte del Consell de                   Ministres, sent la cara més pública i el portaveu del govern; els professionals de                 la informació monclovites perden el polític que millor comunica. Ja no els                             despertarà el somriure sorneguer i la complicitat a que els tenia acostumats.

Passi-ho bé, al Ministeri d’Interior, allunyant-se de la política antiterrorista.

Prescindir dels altaveus, aparadors i centres d’atenció que fins ara disposava Rubalcaba és arriscat. Molt. Encara que vulgui allunyar-se de la percepció generalitzada d’enfonsament i desgast del govern Zapatero i s’intentin eliminar riscos, la influència no serà la mateixa, alhora que és igualment cert que no és el mateix parlar com a vicepresident primer que com a candidat.

No es podia deixar el Ministeri de l’Interior i reinventar-se des de la VPa 1a?

La imatge d’un Rubalcaba a la 3a fila de la bancada socialista al Congrés l’allunya del centre de gravitació, de les mirades i dels focus.

Qui en surt guanyant? Obviament el PP, que veu reforçat el seu paper: feina setmanes que venia insistint en la necessitat que Rubalcaba plegués del Govern. Doncs bé, ho ha aconseguit. Més arguments per seguir tenallant i marcant el ritme al PSOE. Ja hi estan acostumats. I de moment la jugada els surt rodona.

Amb aquest moviment Rubalcaba només aconsegueix, tenir menys plataformes públiques per fer sentir la seva veu mentre que els adversaris tiren al cos: no només Rajoy, Soraya o Cospedal o Gil-Lázaro; González Pons, Floriano, Ana Mato… En canvi al PP encara li dona més força i empenta per demanar eleccions anticipades. El marcatge i la pressió continuaran en augment.

#Acte Tercer: Remodelació i darrer govern Zapatero, abans de les eleccions. Blanco es nomenat nou portaveu del govern Zapatero. Els habituals que esperem i seguim els divendres la compareixença del portaveu del govern perdem al·licients i no es pot dir que estiguem d’enhorabona. Els seguirem igualment però segur que ja no ens divertirem tant.

El talent no és el mateix. Han substituït un cervell, que pensa molt i ràpid i que s’anticipa, per uns fulls de papers. Dos estils massa diferents. Quan Rubalcaba seia a la taula, tot el centre de l’acció de l’escena quedava situada en els seus ulls i en el cervell del Portaveu: cada paraula, cada to, cada gest, cada intenció, cada moviment, el llenguatge no verbal… tot estava alineat segons la voluntat del director d’orquestra que dominava en tot moment el control de l’escena.

Ara el centre de gravetat passa per les mirades -excessives- a un full de paper on hi ha escrit el guió, aquest paper serà l’essència, es mirarà amb excés i res que no aparegui en aquest paper serà objecte d’atenció ni d’interès.

Hem prescindit d’un portaveu loquaç, llenguarut,  àgil, empàtic, natural, amb capacitat de riure’s d’un mateix, intel·ligent, efectiu, amb una esgrima dialèctica digna amb els periodistes …

Font: lamoncloa.gob.es

Darrera compareixença del portaveu Rubalcaba després del Consell de Ministres.

… per un altre que es caracteritza per la fredor, poca gràcia, encorsetat, volent caure simpàtic però no aconseguint-ho, gris, artificial, amb poc magnetisme, amb més tensió, més incomoditat d’exposar-se al focus públic….

Font: lamoncloa.gob.es

Video de la primera compareixença del Ministre Blanco com a portaveu, després del Consell de Ministres.

Ara es veurà d’un hora lluny allò del “aviam què em volen vendre”, i sobretot i el més important “aviam que és el que volen ocultar”.

Hi ha un consens generalitzat que aquest govern no comunicarà tant bé com abans, fins i tot pitjor que amb la VPa María Teresa Fernández de la Vega. El color gris no només és present a la sala de premsa de Moncloa, sinó que s’asseurà a la taula.

Alhora que és acceptat que avui, el govern és més fràgil que ahir. Encara que en la nova etapa com vicepresidenta primera, Elena Salgado, va sorprendre amb el guió del seu nou paper a les sessions de control al govern.

Ara només fa falta que es confirmi que les eleccions seran a la tardor per afirmar encara més que aquesta setmana passada, ha estat una molt bona setmana per al PP. Els que dèiem “game on!” cada cop tenim menys arguments per mantenir-lo.

#Coda: els meetings del candidat Rubalcaba, demanen a crits -de necessitat: EMOCIÓ, SENTIMENTS i PASSIÓ. El públic ha de poder viure una experiència nova quan vagi a veure en directe a Rubalcaba, o quan el vegi al darrera de la pantalla i així ho transmetran boca-orella La formalitat, la solidesa del discurs, la cura de les formes, les idees explicades en forma de relat… estan molt bé. Però cal fer un pas més.

Es possible -cal- oferir una cosa diferent, agosarada, que transmeti il·lusió, efusivitat, trempera … Sinó s’és capaç de transmetre-ho als assistents, no s’aconseguirà contagiar al públic fidel ni tan sols traspassar el filtre mediàtic per guanyar la batalla de les percepcions.

No hi ha moments d’èxtasi, ni electritzants, de vitalitat on l’auditori sembli que estigui apunt d’enfonsar-se. Això les persones seguidores, les del partit i aquelles sociològica i electoralment properes a Rubalcaba ho necessiten. I l’Alfredo és el millor mestre de cerimònies que ho pot fer realitat.

Sino, hi ha la possibilitat que les persones es cansin d’escoltar el mateix tantes vegades. “Staying on message” és vital i necessari, però és possible introduir nous elements de tracció que revitalitzin l’experiència Rubalcaba. Uns meetings guanyadors, que generin expectatives i il·lusions o somriures.

#Final: Compte amb l’enquadrament de la imatge de la senyal dels meetings: la figura del candidat i al darrera 6 persones joves. De les que destaquen vàries ulleres de sol, cares avorrida, que no segueixen, que no estan atents, que miren cap a una altra banda…. i fulminen i resten el poder de la imatge i de les paraules del professor Rubalcaba.

Font: http://www.psoe.es

Enviat per @aleixcuberes

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació, Espanya i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Una bona setmana per al PP?

  1. Joangi ha dit:

    Ei, bona l’apreciació de la darrera foto amb el personal ben avorrit ! La veritat és que en la política espanyola darrerament manca una mica de salsa,……
    Et vaig llegir a l’Ara, ho seguirem fent ???
    Una abraçada

    Joangi

    • Aleix Cuberes i Díaz ha dit:

      Joan, content de llegir-te, gràcies per passar-te per aquí altre cop!

      La que està massa tranquil·la és la política catalana. O ens passem de frenada o mantenim les constants vitals sota mínims….

      M’agradaria continuar escrivint a l’ARA, il·lusionant!
      Abraçada gegant!

      PS: genial la idea del video-bloc somiatruites. Enhorabona. M’ha agradat!

  2. Retroenllaç: La política importa y saber comunicarla, también | El blog de Sandra Bravo

  3. Retroenllaç: La política importa y saber comunicarla, también | Brave Spin Doctors

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s