Twitter i la política catalana – Diari ARA

Amb el Mestre @xpeytibi compartim reflexions sobre la mirada que la política catalana fa de #Twitter i el camí que ens queda per recórrer de la mà d’en @Orimarch del diari ARA.

Aquest és el resultat:

I aquest és l’enllaç on-line.

Aquestes son les preguntes de l’Oriol i les respostes en versió extended:

“- Què ha de fer i què no un polític a Twitter?

La política ha viscut -encara viu avui- d’esquenes a les persones i les respectives quotidianitats. Així ens va! Un clam per una #novapolítica cada cop agafa més embranzida, es va estenent i esdevé una necessitat SI o SI, per garantir la viabilitat dels sistemes democràtics restaurant la confiança entre la ciutadania i política.

Les noves eines digitals poden facilitar i agilitzar aquesta transició afavorint que els ciutadans-electors recuperin un espai de centralitat i recuperin el protagonisme perdut. Avui amb la tecnologia a que tenim accés, amb una sobreexposició de la política i dels seus personatges públics, un parell de clicks poden acabar amb la reputació i la carrera pública de qualsevol persona en l’exercici de la seva professió o en la quotidianitat més insospitada.

Amb les plataformes digitals tot és més democràtic i més accessible. La inquisició de la censura feliçment cada cop te menys espais i menys complicitats i és incompatible amb el nostre avui.

Hi ha una única manera d’utilitzar correctament twitter? No. Seria pedant insinuar-ho. Però si que hi ha una manera que té molt més a veure amb la sensatesa i el sentit comú que amb habilitats extraordinàries i coneixements exclusius que només es poden adquirir en prestigioses escoles de negocis i determinats clubs exclusius i d’excel·lència.

Una persona política ha d’actuar amb sensatesa i sentit comú en la seva vida pública, en la seva vida personal, en la seva vida professional… i també a twitter. Posar-se a la pell de l’altre, empatitzar és una de les claus.

A banda de la prèvia del sentit comú i la sensatesa, hi ha una altra que és tant o més important i que te a veure amb una nova manera d’entendre el lideratge -polític, social i econòmic: voluntat de servei, donar la cara, escoltar, valors i ètica, transparència, empowerment ciutadà, rigor, compromís…

Si la política tracta les persones com a iguals i com a persones intel·ligents, estarà en millors condicions per demanar atenció.

A la pregunta de què no pot fer un polític a twitter altra vegada ens referim a les actituds: ningú posseeix la veritat absoluta; no tenir una pell fina; no faltis el respecte a ningú -menys encara que amb els que et falten el respecte a tu-, algunes actituds flagrants:

– el congressista demòcrata Antony Weiner enviava fotos del seu cos a assistents de           la seva oficina.

– perfils de polítics que esdevenen obsolets i inútils un cop han passat les eleccions.             La campanya és permanent i l’endemà de les eleccions comença la següent                             campanya electoral. Estaràs en millors condicions de guanyar les properes eleccions           si has treballat de valent la presència i reputació a les plataformes digitals.

– faltar el respecte, no escoltar o voler “evangelitzar” son altres proves de presència i reputació digital que “necessiten millorar”.

 

– Quina és la fórmula perquè el polític la faci servir com una eina creïble davant els usuaris i la ciutadania?

No hi  ha una única fórmula. Es tracta de combinar actituds que abandonin els grans defectes de la política d’avui i fer-la més propera i més útil a les persones. Hi ha múltiples maneres d’acostar-se a aquesta realitat.

Credibilitat i reputació son dues paraules essencials per entendre de què estem parlant, per construir-les és vital tenir:

– voluntat permanent d’escoltar, d’aprendre i dialogar;

– encaixar les crítiques amb esportivitat, humor i intel·ligència;

– respondre, donar la cara i no amagar-se mai;

– no fer proselitisme, saber discrepar del pensament orgànic i oficialista i donar                   presència i veu  a adversaris i discrepants;

– aportar valor afegit en forma d’enllaços, imatges, reflexions, propostes…

– abandonar la temptació permanent de la possessió de la veritat absoluta i                           sectària,

– agilitat i habilitat en les respostes;

– construir xarxa, ser accessible, facilitar que els activistes et puguin veure,                           preguntar, entrevistar, conèixer, sotmetre’t a un tercer grau, fomentar debats                       tot i la discrepància et guanyaràs el seu respecte;

– vestir el twitter d’ànima i emocions;

Amb la feina de formiga que suposa tenir una presència diària, útil i empàtica a twitter els polítics aconseguiran una reputació a prova de foc, i això els distingirà d’aquelles persones i polítics/ques que encara avui utilitzen les plataformes digitals 2.0 en el paradigma 1.0. No es tracta d’una feina fàcil, requereix temps, dedicació, passió, constància…

– Quines tipologies de tuitaries existeixen dins la política catalana (els que no contesten, els que són bel·ligerants, els que no només parlen de política, els que només alaben el líder del seu partit)?

A primera vista es poden distingir diferents maneres de tenir presència i utilitzar plataformes digitals com twitter. Podem distingir diferents estereotips de persones polítiques a twitter, els més fàcilment identificables son les:

egostupendes i encantades d’haver-se conegut a si mateixes, sempre estan en                    llocs entranyables o de viatge oficial… Unidireccionals i amb poca profunditat.

– les que es dediquen a actuar de caixa de ressonància i a fer proselitisme a                           replicar missatges sectaris i partidistes que -com en Golum del Senyor dels                         Anells– creuen estar en la possessió de la veritat absoluta i les que fan                                  monòlegs i només parlen del seu món i a discutir amb els adversaris quan el                        darrer que els interessa és generar debat i reflexió;

– les que només es dediquen a ser catalitzador i emissor non stop d’informació,                   sense ànima, sense emoció…

Perfils interessants i atractius de polítics catalans que poden ser un model a seguir: @carlescampuzano @ebenach i @Donaire

– Les eleccions del 20-N suposaran el gran aterratge del Twitter a la política espanyola? És a dir, que res serà igual després d’aquesta campanya?

Els periodistes i polítics, així com els partits i els governs han descobert la “joguina” que representa twitter, els pica la curiositat, saben que cada cop més gent viu a les plataformes digitals, però no volen entendre la capacitat, la força i la utilitat bidireccional de l’eina.

Només es limiten a utilitzar-la per difondre i repetir eslògans, informació i acusacions als adversaris, intentant generar adoctrinament, opinió i influir. Malauradament, cada cop es queden més sols -monologuejant- amb la part “exhibicionista” i 1.0 del mateix i giren l’esquena a treure-li tot el potencial que suposa construir un “exèrcit” d’ambaixadors que portin la veu del partit, de la campanya i del polític més lluny compartint, afegint valor i aprenent.

Twitter no serà la revolució d’aquesta campanya, si ho poden ser els vídeos polítics de curta durada, atractius, intimistes, que ens expliquin qui son els líders, què pensen i què proposen.


– Quines lliçons podem extreure de l’ús que fa Obama del Twitter? Què és el WHchat? Com valores el que va fer Obama demanant als usuaris que fessin pressió sobre els congressistes republicans amb Twitter?

Obama no només va saber aprofitar les plataformes digitals per construir la campanya electoral més participativa i ciutadana de les que hem viscut mai, sinó que ha traslladat l’ús d’aquestes eines a la Casa Blanca, al Govern, per continuar explicant el seu missatge i sobretot per prendre el pols permanent i monitoritzant una opinió pública nord-americana molt polaritzada per les grans issues de la legislatura: reforma sanitària, la fuita de BP, la reforma fiscal, la reforma financera de Wallstreet, el sostre de dèficit, el pressupost, l’economia, les xifres d’ocupació …

Obama i el seu equip continuen a l’avantguarda de la innovació i l’ús de twitter per escoltar, per comunicar des del govern i mantenir la iniciativa en un cicle de notícies de 24 hores permanent. Dos exemples de les darreres setmanes:

– el ciber activisme i la crida pública via twitter a contactar les oficines i els equips de cadascun dels congressistes i senadors contraris a un acord sobre el sostre de dèficit entre la Casa Blanca i Capitol Hill i pressionant-los fent sentir la seva veu per afavorir un acord.

És veritat que el perfil del president va perdre més de 36000 seguidors en 24 hores, ja que va ser considerada per moltes persones una acció que abusava i inundava de missatges partidaris el time-line dels seguidors. Però dies després havia recuperat aquests seguidors i avui sobrepassa els 9.750.000 i pujant.

L’acció en una societat disposada a mobilitzar-se per causes com la nord-americana va ser essencial per pressionar els responsables polítics per aconseguir un acord satisfactori per a les dues parts. Fins ara s’escrivien cartes i correus electrònics als senadors i congressistes, es feien trucades, però ningú havia fet el pas de demanar via twitter una acció com aquesta. El resultat fou que totes les oficines assenyalades pel president van quedar col·lapsades i van caure els  diferents servidors de seguretat.

– #WHchat és la darrera eina al servei de l’estratègia de mantenir la iniciativa i fer sentir la veu del govern en un moment delicat com el que vivim i amb les eleccions de novembre de 2012 ja a l’horitzó. El cercle d’assessors del president Obama respon en persona dubtes dels seguidors sobre l’actualitat econòmica, les decisions, les iniciatives, les propostes, resolen els dubtes que pugin generar el model fiscal, les noves deduccions o impostos a famílies, empreses, estudiants…

La Casa Blanca dona coherència a l’ús de les plataformes digitals i és creativa i innova        permanentment en nous formats que ajuden a fer més fàcil, accessible i comprensible la   informació, l’estratègia i la postura de la Casa Blanca en un marc informatiu competitiu i molt tensionat.

L’equip d’assessors més propers al president també té presència destacada a twitter, i s’ha convertit en referencia per a periodistes, creadors d’opinió pública i dels seguidors i ciutadans, conformant una eina potent de comunicació: ordre, disciplina i motivació. Un exemple a seguir.

Perquè el president Mas, la seva guàrdia pretoriana i la Generalitat no prenen exemple? El mateix passa amb els diferents grups parlamentaris. Cada dia que passa es perd una oportunitat de mantenir la iniciativa, de disposar d’altaveus i cordons sanitaris i una plataforma privilegiada de comunicació.


– Estem davant de la política 2.0 o del 2.0 aplicat a la política?

La política comença a ser 2.0 però no ha de deixar de ser el que era. La TV continua sent la reina preferida per l’opinió pública i representa la millor oportunitat per a la construcció de la imatge pública, la credibilitat i la reputació dels líders polítics; els grans mitjans continuen sent influents -encara que cada cop menys- i la societat cada cop més multifragmentada busca els mitjans preferits d’expressió, creació i informació i cada cop demanda més respostes en un context d’agenda política col·lapsada i un cicle econòmic decreixent que ho fa tot més difícil. Estem assistint doncs a una política que a més de fer el que feia ha d’integrar-se en la vida de les plataformes digitals.

Encara queda molt camí per recórrer per parlar d’un tu a tu i d’una bidireccionalitat estimulant en l’ús de twitter i les plataformes digitals entre ciutadania i política.”

Un agraïment especial a en @Orimarch i a tota la familia de l’@ARApolitica, extensiu a en @xpeytibi. Com sempre un plaer dels grans!

PS: Aquestes son algunes de les reflexions, però no son totes. Serà interessant conèixer les vostres. Us animeu?

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Comunicació, Media i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Twitter i la política catalana – Diari ARA

  1. Retroenllaç: Diguem què piules… « Àmbits de Política i Societat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s