El primer #governRajoy

Foto: http://www.lamoncloa.gob.es/

Compareixença llampec -precipitada?- només per recitar els noms del primer govern Rajoy i intentar posar bona cara davant la incomoditat de respondre preguntes dels professionals de la informació.

Jorge Moragas, controlava des de la distancia curta tota l’escenografia i que res sortís del guió previst. Cada cop hi ha més pistes que el blindatge a que va sotmetre a l’ara primer ministre Rajoy els darrers mesos abans de les eleccions, durant la campanya electoral i d’ençà del #20n, continuarà ferreament. #sensepreguntesnohihacobertura? Això és #o-gov, #o-leadership i transparència? T

A la vegada la hipótesi d’allunyar el líder de les decisions més compromeses, contundents i difícils, sembla agafar cada cop més força. Altres assumiran el cost i absorviran el desgast.

Del primer Govern Rajoy es desprenen tres jerarquies en el Consell de Ministres: un primer ministre protegit per primeres espases, ningú li farà ombra i sense generar distorsions amb les families i l’aparell del partit.

1. Soraya, Gallardón i Mato: la guàrdia pretoriana i el pinyol.

  • Soraya: lleial, compromesa, pencaire i versàtil. Tallafocs. Cridarà a l’ordre. Poderosa. Tant pot ser el fuet castigador o la gregària del líder en les etapes més compromeses d’alta muntanya.
  • Gallardón: el successor i aspirant solvent. El yan del lideratge del primer ministre (ying): dona la cara, coratjós, valent. No ho tindrà mai més fàcil que ara. Justicia és una cartera neutra. Serà un dels salvavides de Rajoy.
  • Mato: vincle i continuïtat amb l’aznarisme. Fidel.

Tenen futur i llarg recorregut a l’alça en els successius governs Rajoy si no hi ha sorpreses.

2. Guindos, García Margallo, Wert i Morenés: els tecnócrates. Més enllà de la vida política son persones que assumeixen el seu compromís personal al

  • Guindos: el Larry Summers espanyol que ha rebut el placet de tot l’establishment financer. Després de Soraya és la segona figura més influent de l’executiu. La veu del primer ministre Rajoy quan hagi de pactar economia amb Merkozy.
  • García Margallo: Els ulls del president al món. Europa ocuparà la seva agenda. Sense oblidar el Pròxim Orient, els Estast Units i l’Amèrica Llatina: Cuba, el món àrab i Israel a la llista de la carpeta ministerial.
  • Wert i Morenés: grans coneixedors de cuines. Persones que es mouen amb comoditat lluny dels focus i que saben de resultats i com fer la feina. Neutres: el seu gran valor. No generen animadversió per ser persones de tercera fila. El seu recorregut serà limitat. No generaran enreneu alhora del recanvi.

3. Montoro, Pastor, Arias Cañete, Fernández Díaz, Soria i Bañez: la linia més propera a l’aparell i les families del partit.

  • Montoro. De les glòries més significades de l’etapa aznarista. L’encarregat de les retallades i d’absorvir tota la pressió i el malestar ciutadà que en cap cas han d’arribar a la Moncloa.
  • Pastor. És un simbol. El premi a ser-hi a les madures, però sobretot a les verdes. Després de Soraya, la més fidel. Per fer un paral·lelisme: és l’Elena Salgado d’en Rubalcaba. Morirà per Rajoy si fa falta.
  • Arias Cañete. Sobrevivent nat. Malgrat ser la icona pública més vinculada a les crisis de l’aznarisme, ha sabut actualitzar el seu amor a la causa i al nou lider. Un altre gest, sumat al del nomenament del president del Congrés, a una generació i a un temps passat.
  • Fernández Díaz. La quota religiosa. El seu pas pel Consell de Ministres serà limitat en el temps. Després una destinació diplomàtica li pagarà la fidelitat i el servei a la causa. Passi el que passi, en Fernández Díaz sempre hi era. No s’ha mogut des de la transició.
  • Soria y Bañez: personalitats neutres i comodines; ben vistes pel partit; de formes suaus que en funció de la seva gestió poden tenir recorregut o bé poden passar desapercebuts – fet que en política també és una virtud.

En resum un govern pensat:

– per a un lider que no serà qüestionat per ningú;

– amb una mitjana d’edat avançada;

– que garanteix equilibris interns i gestos amb el passat aznarista;

– que no inclou ni fitxatges independents a l’estil “govern dels millors”, ni de Pimentels ni de personalitats que puguin ser ben vistes per l’esquerra;

– que intenta suplir la manca de paritat amb una macro vicepresidència a la mida de Soraya;

– amb una banqueta de suplents de luxe com els Nadal, Ayllón i la seva generació;

– que no inclou enemics i els deixa via lliure per conspirar;

– que ha tallat d’arrel possibles distorsions futures -González Pons.

Caldrà estar amatents als nomenaments de la poderosa Secretaria d’Estat de Comunicació, els cuiners i fontaners de Moncloa i les segones línies dels diferents ministeris, que permetran la visualització del tancament del cercle de poder popular.

Foto: http://www.lamoncloa.gob.es/

 

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació, Espanya i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El primer #governRajoy

  1. Joangi ha dit:

    Ostrtes Aleix, gràcies per analitzar des d’una visió més propera el perfil dels ministres.
    Cal conèixer l’enemic ( el meu ) i m’agrada saber de quin peu calcen. Malauradament no me n’espero res de bo i menys en el meu camp de l’educació, però que hi farem, seguirem lluitant Bona entrada d’any i espero que ens veiem

  2. Aleix Cuberes i Díaz ha dit:

    Salutacions Mestre, espero que l’entrada d’any hagi provat i motl!

    Gràcies pel comentari. No m’acaba de convèncer la paraula “enemic”. Superem aquesta dialèctica potser “acomplexada” (no ho dic per tu eh? només faltaria). Mirem primer a dins casa deixem de ser covards i de fer ximpleries. La darrera: “amenaçar amb un tancament de caixes” quan la Generalitat depèn de les transferències que li fa l’Estat.

    Pensem en gran, posem-nos les piles, carreguem autoestima i eliminem l’auto-odi. Només així podrem alçar-nos amb força i fer el cim.

    Coincidim i compartim moltes mirades, trobo a faltar debatir-les cara a cara. Aviam si aquest 2012 tenim oportunita!

    Abraçada per tota la familila!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s