Carme Chacón, el retorn de la candidata

“Estoy lista para encabezar un tiempo nuevo en el socialismo español”

Imatge de http://www.rtve.es

Carme Chacon ho tornarà a intentar. La seva és la carta de la renovació, la del món municipalista i la de les bases que lliurement es rebel·len contra l’apparatchik -tot emul·lant Josep Borrell.

Si fem una ullada al seu expedient ens podem fer una idea sobre el tipus de lideratge que representa i encarna.

Al seu favor hi ha:

  • la lleialtat -valor poc corrent en la política d’avui- absoluta al primer ministre Zapatero. Convicció o oportunisme? La pregunta és molt interessant i gens maliciosa. Segurament hi ha espai i lògica per a les dues. Hagués arribat mai a la linea de sortida, sense ser la preferida/protegida de l’entorn monclovita?
  •  ser Dona i ha sabut construir un relat personal en un entorn propi de testosterona masculina;
  • haver estat l’objectiu de presa de la premsa més macho de Madrid, en la seva etapa com a ministra de la Guerra i guanyar-li la batalla;
  • el seu entorn;
  • si ara se li reconeix a Soraya Sáenz de Santamaría que acabada de ser Mare regnés la transició del nou Govern i sigui vital per a Mariano Rajoy, Chacón va ser la primera en donar exemple.

Al seu passiu:

  • encara cueja la reacció a un periodista de la BBC quan era ministra de vivenda, durant una entrevista;
  • Quan aquests dies es recorda la sobreprotecció del primer ministre Rajoy per part del seu entorn; el que altres donin la cara per ell, s’oblida que Carme Chacón ha estat la ministra més inaccessible, més protegida i més aïllada de tots els consells de ministres i en les diferents crisis dels darrers 7 anys i mig. Això de no donar la cara, amagar-se quan venen mal dades és #vellapolítica;
  • La seva compareixença a Ferraz anunciant que abandonava la cursa per ser la candidata és tota una declaració d’intencions i del seu lideratge: cara de tristesa i plor, molt càlcul i poc coratge. Ara en canvi tot son somriures -teatrals;
  • L’estil de la campanya del PSC del #20n: un únic fil argumental i discursiu: “la dreta és molt dolenta”, un spot electoral que va haver de retirar i la no compareixença a un debat electoral  el darrer dia de campanya.
  • Ha de demostrar encara quin és el seu valor intel·lectual. Quins valors i quines idees defensa? Quina actualització proposa per al relat de la socialdemocràcia europea?
  • Massa despatx i cotxe oficial. Poc trepitjar carrer poca proximitat. Desconnexió de la realitat.

És legítim, sa i necessari tenir l’aspiració de ser la nova Joan Prim, Estanislau Figueras o Francesc Pi i Margall. En necessitem com l’aigua i l’aire, però cal alguna cosa més per mereixe-ho i aconseguir-ho. Si Carme Chacón fos capaç de fer front a aquest passiu no tinc dubtes que estaria més aprop de fer-ho realitat.

Post relacionat: Per què Carme Chacón s’ha equivocat?

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Comunicació, Espanya i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s