Cap a un #NouLideratge i una #NovaPolítica


 

L’Iván Domínguez de la Sexta Notícias ens van proposar una reflexió sobre l’herència de desprestigi que la nova generació de joves polítics rebrà dels líders actuals. Un repte i un tema apassionant.

Algunes de les reflexions per respondre a la pregunta:

1. La partitocràcia ha ocupat tot l’espai públic: no només el polític, també l’econòmic, el financer i el cultural, deixant cada vegada menys espai a la societat civil organitzada més enllà dels partits tradicionals.

 

2. Sota el desprestigi, la desconfiança i la deslegitimitat de la política hi ha diputats, regidors honestos i càrrec públics que es deixen la pell, que tenen la convicció de treballar per a la ciutadania.

 

3. La política d’avui -encara- es regeix sota els mateixos cànons pels quals els senyors feudals de l’Edat Mitjana prenien les seves decisions. Paradoxal, però la transició democràtica és encara una assignatura pendent en les cúpules de les organitzacions polítiques.

 

4. En el context actual es caracteritza per diverses realitats superposades:

  • Uns governs i unes institucions amb una agenda política col·lapsada, amb poca capacitat de reacció i de visibilitzar respostes;
  • Una societat cada vegada més allunyada de l’univers polític tradicional, al mateix temps que més demandant de protagonisme actiu i de fer sentir la seva veu en els processos legislatius, amb voluntat de fiscalitzar de prop la política, alhora que li demana imperatius de més transparència i que la tractin com adulta que és;
  • Un canvi de paradigma tecnològic amb un nova realitat molt més complexa al mateix temps que permet que una persona de 15 anys amb tan sols dos clics pugui pujar a la xarxa unes imatges que poden destruir la reputació de qualsevol persona-encara més si aquesta persona és pública;

… les coordenades de navegació i la relació d’influència i poder queden desdibuixades entre ciutadania i política s’han d’adaptar a la nova realitat: avui les estructures de poder són molt fràgils si es construeixen d’esquena de la ciutadania.

 

5. La política s’ha d’actualitzar, obrir i fer més accessible i integradora la seva organització interna i construir una nova manera de relacionar-se amb la ciutadania-en l’oposició i al govern, amb lleialtat.

 

6. La nostra cultura política tolera un estil d’oposició basada en aniquilar i destruir a l’adversari: posar el dit a l’ull, “… i tu més …”, el “… que se jodan …”, la cridòria, el soroll i els insults en les sessions de control al govern o en els “debats sobre l’estat de la nació” pot reafirmar i mobilitzar els votants i simpatitzants propis però allunya els líders de la centralitat, l’exemplaritat i del lideratge moral i emocional – tan necessari en els nostres dies.

Després de la cridòria i l’insult arriba el buit i el sentiment d’alienació de la ciutadania de no entendre res i d’allunyar de la política.

La dura oposició que Mariano Rajoy va fer – inspirada en l’actitud i en l’estratègia dels republicans nord-americans més ortodoxos i radicalitzats – s’ha girat en contra de la seva credibilitat, la seva capacitat de lideratge i la capacitat de generar empatia i confiança entre l’electorat, com un boomerang.

Si el president Rajoy hagués tingut més gratitud, respecte i empatia amb els adversaris i la ciutadania avui comptaria amb més mans i braços amb què recolzar-se, malgrat que la legalitat ens recordi que disposa de majoria absolutísima, i no hagués sentit la solitud de la tribuna del congrés a l’anunciar les mesures dures i extraordinàries de la passada setmana.

La necessitat d’aconseguir titulars fàcils, ridiculitzar l’adversari fins a l’extenuació i arraconar al quadrilàter fins a deixar KO, no surt gratis. Després les hemeroteques s’encarregaran de la resta.

La política no va de superherois, ni de lideratges perfectes: es tracta de persones humanes que demanen perdó pels errors, també pels excessos comesos, es tracta de somriure més, riure’s d’un/@ mateix/@, de tocar i abraçar una mica més. I sobretot, sobretot, sobretot, menys testosterona: la mirada en femení ajudarà.

 

7. A la recerca d’un lideratge moral i emocional.

Baumann va identificar l’estat líquid de les societats occidentals actuals. Passa exactament el mateix amb els lideratges d’avui: són vacus, buits i artificials; sense capacitat de seducció ni de resistència a la complexitat dels temps.

Cada vegada ens sentim més orfes de lideratges i de referents, al mateix temps que les portes del poder s’obren a comptables, gestors i buro-tecnòcrates. Aquesta realitat posa en perill la legitimitat del sistema democràtic.

Una solució passa per la construcció d’un nou lideratge moral i emocional, des de baix, ciutadà, compromès i identificat amb causes, desacomplexat. Necessitem més Guardioles.

 

8. Una #novapolítica i un #noulideratge passen per alguns dels ingredients següents:

  • Humilitat, exemplaritat i honestedat, no mentir;
  • Demanar perdó per les errades i els excessos comesos;
  • Escoltar més que parlar; diàleg, no monòleg;
  • Aconseguir resultats;
  • Abandonar la guerra absurda, esgotadora i sense sentit de declaracions, contra declaracions i recontradeclaraciones – el soundbite de pocs segons que recullen els informatius; parlar als votants directament i fer-ho en positiu a través dels mitjans;
  • Menys despatx i cotxe oficials i molt més carrer: la política no pot sol acudir als mercats en campanya electoral, sinó cada setmana a entendre el pols de les persones;
  • Donar la cara i no amagar-se; no donar la sensació que un líder prefereix assistir a un partit de futbol i celebrar els gols de la selecció, de donar la cara al Parlament i davant la ciutadania;
  • Unir, no dividir; somriure, no crispar;
  • Es pot fer una oposició digna, lleial, sense crispació ni assetjar la divisió ni l’enfrontament;
  • L’interès ciutadà abans que l’interès partidista i sectari;
  • la forma continua sent important, però el fons ho és encara més.

 

Així ho va recollir la cadena en el seu informatiu de diumenge al vespre: (apartir del minut 20)

 

Un agraïment especial a l’Iván Domínguez i l’equip de la @SextaNoticias.

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Altres i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s