Diari de Campanya: menys de 16 setmanes

 

La campanya de Mitt Romney ha viscut una setmana a la defensiva per un doble motiu:

  • per una banda: ombres en la seva gestió a Bain Capital: especulació comprant i tancant empreses, acomiadaments en massa i l’ocupació creada externalitzada fora dels Estats Units;

 

  • per una altra: la no publicació de les seves declaracions de renda i de patrimoni dels darrers anys, ni les explicacions del perquè no havia fet públic els comptes bancaris que disposa a Suïssa i a les illes Caiman.

 

Ambdós casos personalitzen una actitud recurrent de la #vellapolítica: entre dues opcions -transparència o no- el càlcul del dany menor s’acaba imposant. No fer públiques les respectives declaracions patrimonials i de la renda, així com els comptes en paradisos fiscals, és menys dolent que fer-ho públic i donar explicacions.

La gestió a Bain Capital com les declaracions fa temps que acompanyen la campanya del candidat republicà. Fins i tot han estat temes recurrents durant els 26 debats televisats entre el precandidats republicans.

Però la campanya davant la incomoditat, es fa esmunyedissa i tira la pilota endavant -qui dia passa anys empeny. Intenta que aquests temes quedin en l’oblit, però cíclicament tornen a l’agenda i cada cop amb més força i sotmetent el candidat i el seu cercle a pressions -ciutadanes i dels media- cada cop majors.

Quin és el resultat? Si no expliques qui ets, els adversaris ho faran per tu.

 

 

Ann Romney ha declarat: “hem fet públic fins allà on és necessari saber“. La candidata a primera dama sap que quan ets una persona pública i aspires a presidir el teu país, mai és un/a mateix/a qui decideix fins on es necessari que se sàpiga, sinó que son els i les votants i els mitjans seran els qui posaran el límit fins a on volen saber. La nova societat activista, exigent, fiscalitzadora i digital impedirà que res continuï com abans. Qui vulgui agafar-se al passat, no estarà en condicions de garantir l’accessibilitat i la transparència, és a dir la confiança i el VOT.

No respondre i no donar la cara, encara que amb l’objectiu de no perjudicar la pròpia campanya, demostra un estil de lideratge concret. Si aquesta informació l’haguessin fet públic mesos abans, haguessin pogut controlar el tempo, la intensitat, la reacció i la gestió de danys de la història – haurien informat/educat- i l’electorat coneixeria les explicacions del candidat i no estaria a la mercè de la rumorologia ni allò que publiquessin els mitjans. I ara no tindrien distorsions per explicar el seu missatge.

A mesura que s’acosti el 6 de Novembre, la pressió encara es multiplicarà més. Com més tard triguin a fer-ho públic, pitjor. Només podran anar a remolc i a la defensiva.

 

La matança criminal d’aquest passat divendres a Aurora (CO) ha eclipsat la campanya i ha canviat el seu curs. Els dos candidats van suspendre la seva agenda electoral i encara que no es vulgui reconèixer obertament la regulació sobre armes serà focus d’interès i -hauria de ser- objecte de debat en la campanya presidencial. L’alcalde de Nova York, Bloomberg, ja ha emplaçat els dos candidats presidencials a posicionar-se.

Les reaccions dels dos candidats:

Una historia de víctimes innocents que es repeteix. La majoria de vegades de persones anònimes, d’altres més públiques com la congressista d’Arizona Gabrielle Giffords, a Tucson (AZ).

De moment ambdues campanyes s’han limitat a mostrar el condol, el dolor i la voluntat d’acompanyar les famílies en aquest moments. “No podrem entendre mai que porta a un ciutadà a terroritzar la resta de persones” ha dit el president.

És suficient? La ciutadania ha d’acceptar amb resignació que això passarà i no hi ha res a fer, més que mostrar el dolor per les víctimes d’ahir, d’avui i de demà?

La Política ha de ser valenta. I si és legítim que el NRA defensi els seus interessos corporatius, emparats sota la 2a esmena constitucional, i que promogui el vot als candidats -republicans en la seva amplia majoria- que facilitin la seva missió; també ho és més que es prenguin decisions per protegir la vida d’innocents: ens sona el concepte pro-life veritat?

El debat no es redueix a fer una llei i posar restriccions a les persones que poden accedir a les armes i a la munició. Sobretot el debat és cultural, d’idees, d’educació, d’exclusió social i de pobresa. Però també de fanatisme polític: la tensió permanent, un ambient -prefabricat- d’intoxicació ideològica, que incita a l’odi i a la por, que menysprea i no respecta la diversitat, que deslegitima opcions polítiques, líders i valors pel simple fet de ser diferents…

Sabem que els altaveus republicans més significats treballaran perquè res canvií. Però quedar-se de braços creuats continua condemnant innocents injustament. De moment la resposta del president ha estat molt tèbia: després de la primera reacció, en el seu weekly address dels dissabtes només ha repetit la breu declaració de Myers (FL) del dia anterior.

El president hauria d’agafar la bandera que qüestiona aquest statu quo. Sense por. Sense ambigüitats: “La vida val més que qualsevol esmena constitucional”. Encaixa de ple amb la seva trajectòria, qui és, què vol i a quí representa.

No sabem si el debat sobre el control de les armes ha vingut per quedar-se i durant quant de temps. Després d’Aurora el focus serà un altre. És més que probable que tornin les preguntes sobre Mitt Romney a Bain Capital i la publicació de les declaracions patrimonials i de renda i els comptes a paradisos fiscals.

Amb les incidències i les crisis que vindran les respectives campanyes viuran momentums com també dificultats; seran ofensives o defensives; tindran setmanes bones i no tant bones. Però el que no han d’oblidar mai és la construcció dels respectius marcs mentals – frames – que delimiten el terreny de joc del debat de les idees: trajectòria, qui ets, què vols, quines idees defensa i a quí vol representar.

 

Serveixin d’exemple aquestes imatges:

 

 

Articles recomanats:

Mitt Romney i Bain Capital, mirada d’Ezra Klein al Washington Post.

Mitt Romney i la transparència exigible, mirada de la campanya del New York Times.

El per què el tiroteig d’Aurora no afectarà al debat sobre el control d’armes, mirada de The Fix.

 

La propera actualització del “Diari de Campanya” vol analitzar l’anunci -imminent- de qui serà la persona que acompanyarà a Romney al ticket republicà i l’avantatge de momentums que Romney disposa sobre Obama, que amb les diferències en intenció de vot tan properes seran decisius per decantar la victòria final.

 

@aleixcuberes és soci i consultor d’@ingenia_pro.

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Planeta Obama i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s