Diari de Campanya: 100 dies

 

La campanya de Mitt Romney construeix la seva fortalesa sobre el marc mental que el candidat republicà te més experiència i coneix millor la sortida al laberint actual de l’economia i les decisions que permetin millorar la situació econòmica de les famílies nord-americanes.

Només això? També hi ha una construcció antitètica dels valors i del personatge públic com a contraposició de tot el que representa el president Obama.

Si hi afegim les previsibles declaracions d’arrogant superpotència en política internacional – assenyalant amb el dit acusador a Rússia i Iran- tenim una primera aproximació que s’assembla molt a la fotografia real de l’exgovernador de Massachusetts.

Suficient per guanyar les eleccions? És necessari dotar de credencials i musculatura diplomàtica i internacional al líder. Per això s’ha obert el capítol “viatge a l’exterior” amb un periple pel Regne Unit, Israel i Polònia, amb una agenda pròpia d’un cap d’estat: entrevistes amb els primers ministres i caps de l’oposició, actes per recaptar fons, entrevistes amb mitjans nord-americans i locals.

 

 

L’objectiu és no perdre la cursa -a dos- de l’imaginari col·lectiu sobre la noció de lideratge internacional. 4 anys després, la història pesa i segons quines imatges encara fan mal a algú: Berlin, més de 200.000 persones.

 

 

De moment el resultat del tour internacional de Romney és aquest. Amb mofa de l’alcalde de Londres inclosa, han sonat les alarmes de l’equip de campanya i s’ha activat el mode “comunicació de gestió de danys a la defensiva” anunciant que l’acte de recaptació de fons previst a Israel, no serà públic ni hi tindran accés periodistes.

Malgrat aquest unmomentum -caldrà veure com afecta a la intenció de vot i en la valoració del candidat per part dels votants independents i indecisos- la campanya de Romney té 3 punts d’inflexió sobre la campanya d’Obama:

 

1. la decisió sobre la persona que l’acompanyarà al ticket, com a vicepresident/a. L’equip de Romney està jugant magistralment amb el timing en aquesta qüestió. L’interès dels mitjans ha quallat i s’han generat moltes expectatives al respecte. La campanya té l’opinió pública en el millor lloc: encuriosida, atenta i amb ganes de saber. La decisió és prou important. La campanya filtra informacions sobre possibles noms de candidats/es en funció si la setmana li és positiva o no.

Les darreres setmanes l’equip republicà ha concentrat els esforços en el nom de Condoleezza Rice: dona; no vinculada al llegat econòmic del president W. Bush; no mal vista pels grups religiosos i la base conservadora; i amb un perfil de primera línia en seguretat nacional i relacions internacionals. Si hagués de substituir el president, seria una candidata preparada i acostumada a prendre decisions compromeses. Malgrat això una tecnòcrata brillant no assegura un entusiasme de les bases similar al que va suposar el nomenament de Sarah Palin.

VP o Secretària d’Estat? El debat és apassionant. La nostra opinió es decanta per la Secretaria d’Estat.

Que la persona escollida desperti l’entusiasme en les bases pròpies, segurament serà tant o més important passarà que altres condicionants de l’equip encarregat de la recerca del/a vicepresidenciable perfecte/a. L’equip el formen el director de la campanya, Matt Rhoades; el director d’estratègia, Stuart Stevens i una de les assessores sèniors republicanes més reputades Beth Myers.

 

Quina és la informació prioritària que busca l’equip de recerca?

  • la popularitat del candidat/a en els swing states i els battleground states i si pot arribar a decantar la balança en algun d’aquests estats;
  • l’agenda de contactes per recaptar fons;
  • l’experiència i el seu full de serveis, en la vida pública i privada (també els inconvenients i els escàndols), les donacions rebudes dels diferents grups de pressió;
  • les declaracions de renda i patrimoni -de manera malicosa, James Carville, l’alter-ego del president Clinton afirmava -amb dolenteria i sorna-: “la única persona que ha vist les declaracions de patrimoni i renda del candidat Romney fou el Senador McCain i aquest va nomenar Sarah Palin com a acompanyant”;
  • finalment es busca una complementarietat, una suma (gènere, territorial, grups socials, ideològica, d’aquí el concepte ticket.

(Resulta paradoxal que l’equip de Romney hagi de tenir accés a totes les declaracions patrimonials i de renda dels diferents vicepresidenciables i en canvi la pròpia campanya no faci públiques les del propi candidat.)

La persona que la campanya de Romney proposi per ser nomenada vicepresidenciable, generarà un corrent de simpatia, il·lusió i popularitat importants.

Aquest és un momentum que la campanya demòcrata no pot contrarestar ni competir-hi. A no ser que Obama es guardi un cop d’efecte i un factor sorpresa i desequilibrant l’anunci del nomenament de Hillary Clinton. Fet poc probable.

 

2. Amb independència de quina sigui la persona escollida per acompanyar Romney, la campanya republicana te un segon punt d’inflexió al seu favor: Momentum post convenció.

Normalment, les convencions suposen reforçar la popularitat i la intenció de vot dels protagonistes. Una excepció fou la convenció republicana de 2004 (Saint Paul, Minnesota). Tancament de files, unitat del partit, els globus habituals després dels grans discursos basats en anuncis, missatges o compromisos… que suposin un punt d’inflexió.

La convenció republicana se celebrarà a Tampa (FL) -un swing state- entre el 27 i el 30 d’agost. Jornades de clímax intern in crescendo. La idea és que la campanya pugui traslladar aquest clímax més enllà de l’organització, sobretot als votants independents i aquells que encara no han pres una decisió sobre a qui votaran.

Seran 3 dies i mig que culminaran amb el discurs d’acceptació de la nominació i amb la foto dels dos components del ticket i amb un missatge clar i contundent.

S’ha confirmat que el President W. Bush (43) no serà a la Convenció Republicana. Sarah Palin no ha rebut encara la invitació. I Chris Christie ja té assegurada ser una keynote speaking.

La convenció demòcrata se celebrarà a Charleston (NC) -un estat que les enquestes situen amb avantatge republicà considerable- del 4 al 6 de setembre. Un dia menys. Simptomàtic.

S’ha mencionat abans que el marge de cops d’efecte en la campanya demòcrata és menor. L’efecte Obama s’ha refredat: governar és prendre decisions i dir NO -també als votants propis. Això suposa desgast, desencantament i desil·lusió de les bases.

El guió de la convenció està gairebé escrit i tancat. Els mateixos noms i les mateixes cares. Aquesta circumstància incrementa la pressió per què el discurs d’acceptació de la nominació del president Obama – els anuncis i compromisos-, sigui d’aquells que facin història. Es necessiten punts d’inflexió però hi ha poc marge de maniobra.

Malgrat aquest context algú creu que l’equip de Chicago no prepara sorpreses ni es guarda asos a la màniga?Per tant, la campanya demòcrata s’enfronta a un segon handicap enfront els republicans.

 

3. Últim element i potser el més important: l’entusiasme dels votants. Si és constatable el no entusiasme que Romney genera en els seus seguidors – líder no carismàtic, excessivament a la defensiva i en negatiu, el seu fet religiós així com el buit que desperta en les bases més conservadores i més religioses republicanes- en canvi
aquesta sensació no es percep entre els grans donants. Per segon més consecutiu Romney supera la recaptació d’Obama, i aquesta tendència s’accelerarà en aquests mesos.

La campanya demòcrata també constata també la manca d’il·lusió i mobilització de les seves bases. Aquells desitjos i anhels de canvi, de voler l’impossible… han quedat pel camí o s’han desencantat.

Doncs bé, el darrer estudi de Gallup quantifica que l’entusiasme en aquests dies és significativament major entre els que volen votar republicà que entre els que volen votar demòcrata.

 

 

Un altre handicap per a la campanya d’Obama, que s’afegeix a la intenció de vot al Partit Verd de la Doctora Jill Stein que ronda el 7%.

Els indicadors econòmics de les properes setmanes poden empitjorar, i en una cursa presidencial tan ajustada com aquesta, on la ciutadania reclama a més d’una fulla de serveis amb resultats, un lideratge valent i coratjós.
L’elecció és ben viva. Cada batec importa molt més del que ens podem imaginar.
La clau guanyadora la trobarem en les actituds, els valors i la valentia.

 

 

Articles recomanats:

  1. Una mirada a l’evolució de la figura de la Vicepresidència, segons el New York Times.
  2. L’evolución de l’entusiasme entre els electors, segons Gallup.
  3. L’estat del col·legi electoral actualizat, segons l’equip del site Real Clear Politics.

 

@aleixcuberes és consultor de comunicació pública d’@ingenia_pro.

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Planeta Obama i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s