#extra Diari de Campanya: Paul Ryan i el “comeback team”

(originàriament publicat a http://www.ingenia-pro.com)


 

En les dues darreres setmanes, així que es publicava informació que confirmava que Paul Ryan seria l’escollit, la campanya de Romney jugava de manera brillant les filtracions sobre Condoleezza Rice primer i després sobre el general Petraeus, com a seriosos aspirants. L’objectiu: desactivar la noticia per mantenir el tempo i el moment que la campanya havia ideat fer-la pública -a dues setmanes de la convenció de Tampa.

Quinze dies decisius per acabar de madurar la decisió, tancar tots els serrells, preparar la seva execució -el compte de @PaulRyanVP fou creat el 2 d’agost a la mitjanit- i les seves conseqüències de la seva ona expansiva, sense pressions innecessàries, sense tenir al damunt el focus informatiu i administrant el tempo a les necessitats de la campanya. La comunicació de la decisió ha estat un exercici magistral. Cap filtració que haguès fet perillar l’efectivitat de la decisió.

 

La campanya necessitava bones noticies per garantir la seva competitivitat i les opcions de futur, amb el perill d’entrar en un cercle perillós si no es redreçava la tendència negativa: el viatge internacional no va anar bé; les enquestes confirmaven la recuperació del president i començaven a donar símptomes que Romney… El dia D havia arribat: el moment #gamechanger per prendre la iniciativa, canviar la tendència, agafar impuls i donar-li continuïtat a la convenció. #gameon

Fins i tot la campanya ha pogut fer a Karl Rove partícep i mestre de cerimònies:a principis de setmana va anunciar que el divendres hi hauria vicepresidenciable. Fou dissabte. Però el gest és clar, el partit republicà avança cap a la unitat d’acció.

 

 

L’escenografia era la de les grans ocasions:

  • Virginia, un estat que les enquestes situen en camp demòcrata: un senyal que els republicans encara no el donen per perdut;
  • l’estació naval de Norfolk -un gest per a les Forces Armades;
  • amb el vaixell de guerra USS Wisconsin (va participar a la II Guerra Mundial i a la primera Guerra del Golf 1991) de fons i guarnit per a l’ocasió;
  • la música triada per a l’ocasió, la banda sonora original de la pel·lícula “Air Force One” -en la que Harrison Ford encarna a un president-heroi;
  • mentres un Paul Ryan jove, vigorós i sense corbata baixava les escales, saludant en un moment històric en la seva carrera.

 

Paul Ryan, al Congrés des dels 28 anys -en te 42, s’ha treballat a pols una reputació i el respecte que li tenen adversaris i els professionals de la informació. Congressista per Wisconsin, presideix la tot-poderosa Comissió Pressupostària del Congrés. És l’encarnació del relleu generacional al si del partit republicà, i la permanència dels principis sagrats i l’equilibri de les families tradicionals del partit.

 

Un tecnòcrata i ideòleg de l’establishment GOP. Les seves fortaleses més importants:

  • 14 anys fent lleis i coneixent a la perfecció Washington, els noms claus i tots els processos;
  • abanderat de la causa de la reducció del dèficit;
  • a favor de la Guerra d’Iraq;
  • enemic de la reforma sanitària del president Obama i contrari a tot el que faci referència a l’anticoncepció de les dones;
  • malgrat pertànyer a l’establishmnet, no dubta en flirtejar interessadament amb el tea party.

 

 

Què suposa el nomenament de Ryan per a Mitt Romney?

El plàcet de legitimació de l’establishment republicà, que fins ara li girava l’esquena per no ser prou conservador; que desconfiava d’ell per haver implantat un model sanitari a Massachusets, inspirador de la reforma sanitària d’Obama; per no tenir credencials ni valors religiosos suficientment conservadors.

Ryan és la garantia que la puresa ideològica no serà traïda per Romney. Alhora és l’insider que cobrirà Romney en les qüestions específiques, en la lletra petita i en el detall. Li donarà seguretat, coneixement i background (eixos on Romney no és fort).

Hi ha un perill real, i és que el coneixement de Ryan eclipsi a un voluntarista, però molt superficial, Romney. La campanya s’ha posat a treballar per combatre aquesta percepció: “els dos líders treballen amb les mateixes claus mentals i amb un lideratge i direcció compartida”.

Un tot o res. Un moviment arriscat. Davant una campanya que no acabava d’enlairar-se, i que volia només fer d’aquesta elecció un referèndum sobre el president, el nomenament de Ryan suposa la tromba ideològica necessària i la força dels valors bandera del GOP. Una carta en majúscules perquè la campanya lideri i cap votant republicà es quedi a casa.

 

 

Què suposa per a les bases republicanes?

Il·lusió i confiança. Ryan és un referent de pes, un lluitador poderós i influent contra Obama. El president Bush (43) ha beneït el nomenament des del primer moment.

El congressista de Wisconsin és l’establishment, l’insider que dona seguretat, tranquilitat i estabilitat a les famílies tradicionals del GOP. 4 hores després de l’anunci ja s’havien recaptat 1, 2 milions de dòlars, en menys de 24 hores, 2 milions.

També és cert que la base republicana més activista i més religiosa queda sense cap referent amb el que identificar-se. Però veurem com en aquests setmanes i sobretot en la convenció hi haurà gestos clars i contundents per il·lusionar i activar aquest votants. L’operació ja ha començat:

 

 

L’elecció de Ryan suposa un cop dur per Sarah Palin i el tea party, que veuen com la llum del seu estel es va apagant i és fugaç. Malgrat que Palin és clau per arribar als votants més activistes, la seva cotització dins el partit és molt a la baixa. La direcció del RNC vol passar pàgina i mirar al futur.

Podríem ser al principi del final de la carrera pública de Palin, que ara només pot influir en l’elecció de candidats al congrés i senat que li puguin ser fidels. Però amb un establishment republicà blindat per Ryan, els suports que rebi seran comptats.

 

S’especulava que el nomenament de Ryan podria acostar l’estat de Wisconsin cap als republicans. Avui això és força improbable. La solidesa dels demòcrates continua sent important.

 

 

 

Què suposa la figura de Ryan per a votants Independents i indecisos?

El coneixen poc. Abans del seu nomenament menys de la meitat de les persones enquestades tenien una opinió d’ell i gairebé un 40% no el coneix.

Hi ha espai per explicar qui és, la seva trajectòria i els seus valors. La batalla per influir en les percepcions d’aquests electors ja ha començat. Però la seva figura polaritzant no facilita que independents i indecisos puguin apropar-se a Ryan de manera asèptica. Més aviat el contrari.

De fet a les poques hores de l’anunci del nomenament de Ryan el Truth Team d’Obama posava en marxa “The Go Back Team” amb informació sobre la seva trajectòria i el seu posicionament en afers sensibles.

 

 

 

I per als Demòcrates, què representa Ryan?

Activarà i mobilitzarà els votants propis -per combatre les idees i allò que Ryan representa – un “greu perill” de tornar enrere: enemic dels drets de les dones, a favor dels grans interessos del conglomerat financer-armamentístic-petrolier – i serà un argument a favor perquè aquells sectors desencantats i que s’havien allunyat del president estiguin més predisposats a tornar amb Obama.

De tota manera la campanya d’Obama accentuarà la seva fragilitat enfront els diners de la campanya republicana, el ticket republicà ara va a per totes i ha posat una icona sobre la taula.

 

En aquesta lluita de valors i de simbologia els demòcrates no en tenen prou el president, no és un superhome. La pressió per que hi hagi una resposta demòcrata contundent al nomenament de Ryan es multiplica. I cada cop son més evidents els intents perquè el president ressitui el millor actiu que te a l’abast: Hillary Clinton. Recanvi recíproc de Clinton per Biden, del Departament d’Estat a la Vicepresidència i viceversa. Només un gest d’aquesta magnitud podria equilibrar l’escenari. El partit republicà juga molt fort i ha posat les millors peces sobre l’escaquer. Ara és hora que els demòcrates responguin.

 

 

Ens queixàvem que la campanya agafava unes tonalitats i un to agressiu i negatiu excessiu i que no ens agradava. Maldàvem per una campanya de campanyes on els valors, les idees i les propostes fossin l’eix central dels debats. Doncs bé aquest moment ha arribat, presenciarem una batalla ideològica èpica! Qui va dir que les ideologies estaven enterrades?

 

Gairebé tot torna a començar. Romney te un salvavides -Ryan- que li dona recorregut, seguretat, fortalesa i pedigrí. La campanya republicana torna a tenir la campanya allà on volia: vivint un #momentum intens abans de la convenció i posant els demòcrates a la defensiva. Ho han aconseguit. Ara els demòcrates han de moure fitxa.

Apassionant, els debats que s’acosten seran històrics! La coalició dels poderosos ja està apunt. Ho estarà la coalició dels humils?

 

 

Artículos recomendados:

 

Nuevos tiempos para la comunicación, de Rafa Rubio.

The VP outcome, de @fivethiertyeight al New York Times.

El retrat de Paul Ryan, de Ryan Lizza a New Yorker.

What Paul Ryan means, d’Ezra Klein.

Especial Paul Ryan, Meet the Press.

 

 

@aleixcuberes és socio i consultor d’@ingenia_pro.

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació, Planeta Obama i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s