Diari de Campanya #2012: els resultats de la cursa presidencial

(originalment publicat a www.ingenia-pro.com)

 

 

3 milions de vots i 126 vots electorals és la diferència electoral entre el president Obama i el governador Romney. 4 anys després i 11 milions de votants menys (9 milions demòcrates i 2 republicans), l’estratègia Republicana de confrontació i de situar la disputa i el terreny de joc en els extrems ha resultat ser un fracàs important. (Que li preguntin al Senador Scott Brown de Massachusetts.)

 

La nit electoral ens va deixar dos grans discursos:

El Romney que no havia aparegut durant tota la campanya va aparèixer en el moment de fer el discurs de concessió: elegants, generòs, tendre, atentLa manera d’encaixar la derrota diu molt de la persona: la mirada, el posat, el gest de sortir primer i després acompanyar-se de la familia en la foto final. La cara de la seva dona no podia dissimular tot el que una familia ha hagut de passar per arribar fins aquí:

 

 

El guanyador que ha sabut definir els valors dels Estats Units on la majoria voldria viure:

 

 

 

La campanya demòcrata ha guanyat el vot catòlic (50-47%); el vot femení (diferèncial d’un +11%); el vot jove de la franja 18-29 anys (el 19%, més que en el 2008); el vot latino (75-43%); el vot de les miniories racials (negra i asiàtica) ha suposat un 45 % del vot total final (els portoriquenys han votat Obama en un 83%). Mentres que la campanya republicana ha guanyat només els votants blancs (88%).

 

La nit electoral digital encara cueja: 31 milions de tweets; la imatge que acompanyava el “Four more years” està a punt d’arribar al milió de RT‘s; i un pic de més de 327.000 tweets en el moment d’anunciar-se la victòria demòcrata.

 

Els grans perdedors de la nit, no és la familia Romney, sinó Karl Rove, els Koch brothers, Sheldon Adelson (més de $60 milions donats), Donald Trump, Sarah Palin, Newt Gingrich, Rick Santorum, Michelle Bachman -malgrat la seva re-elecció- i allò que simbolitza el Tea Party.

 

Rove fou l’arquitecte en cap dels grans donants multimilionaris per construir una agenda i uns candidats a l’ús, per defensar uns interessos concrets (i fer un partit conservador irreconeixible a ulls dels moderats i centristes nord-americans). American Crossroads i Crossroads GPS que ell dirigeix, s’han gastat més de $200 milions de dolars per derrotar el president i la seva agenda. Ni una cosa ni l’altra.

Les mateixes elits que han dirigit el GOP cap als extrems i li han manllevat les veus més liberals i centristes seran les que han de pilotar el futur del nou partit? Hi haurà un relleu d’idees, projecte, estil i de ments? Enrocament o substitució? No cal ser savis per saber quina opció seria la preferida dels adversaris. Serà interessant seguir els moviments dels que es van quedar pel camí en les primàries republicanes com Ron Paul, Jon Huntsman i veus com les de Chris Christie i Marco Rubio entre d’altres.

 

Així queda el nou mapa electoral:

2012: És la mateixa foto que el 2008, sense Indiana i North Carolina, avui republicanes:

 

 

2008: L’efecto Obama incorpora Florida, New Mexico i Colorado a un mapa de 2004 eminentment vermell:

 

 

2004: Els demòcrates perden Iowa i Now Mexico i son gairbé residuals:

 

 

2000: després de la presidència Clinton, el primer mandat del president W. Bush i la “victòria” a Florida:

 

 

El resultat suposa un mandat clar i contundent per al president: reforma sanitària blindada, fiscalitat, economia, energia, immigració, Dones, medi-ambient, Guantánamo (ara sí?), negociació al Pròxim orient... Te poc temps per aconseguir-ho (16 mesos): les mid-term elections de 2014 poden suposar la fi de la influència d’aquest mandat. Malgrat que el Congrés continua amb majoria republicana, menys legitimada per aturar l’agenda del president i sense necessitats electoralistes immediates.

 

És en aquest impasse de lideratge del partit Republicà que es pot fer realitat el pacte que eviti el “precipici fiscal“.

 

El partit demòcrata ja ha començat a pensar en l’etapa post-Obama: Hillary Clinton, Joe Biden, Rahm Emanuel, Julian Castro. Mantenir i solidificar la coalició electoral, l’agenda política, mantenir viu l’esperit de les persones que han seguit el president i la transició de lideratges i el pas de la torxa seran les claus per assegurar el futur del partit.

 

PS final: després de la feina feta, hi ha maneres de guanyar:

 

 

I també de perdre:

 

 

 

Articles recomanats:

 

Un mes contra les cordes, via New York Times.

Algunes dades de la campanya, d’en Xavier Peytibi.

La victòria d’Obama, via New Yorker.

 

@aleixcuberes és creador i consultor d’@ingenia_pro

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Planeta Obama i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s