El segon mandat d’Obama

<font face="Calibri"

(originalment publicat a www.ingenia-pro.com)

 

Som a pocs dies del segon inaugural -amb app pròpia- del 44è president dels Estats Units i de l’inici efectiu del seu segon mandat. Tot i que al dia següent de guanyar les eleccions, l’equip encarregat de pilotar la transició -personal de la Casa Blanca i de la Campanya- ja havia gairebé acabat el disseny del full de ruta dels propers 4 anys: agenda política i l’equip que l’executarà. Objectiu: guanyar el llegat a la Història.

 

1. Agenda:

– Les negociacions per salvar el “precipici fiscal” han posat de manifest la posició de debilitat i fragilitat republicana en la legislatura que comença. L’equip negociador del president -el fins ara Chief of Staff, Jack Lew i el vice-president Biden– van assegurar l’èxit d’un pacte bipartidista al Senat, davant les posicions dures de la majoria republicana al 113è Congrés. Van aconseguir un triple objectiu: la pujada d’impostos a les rendes més altes, tornant així a la fiscalitat que va caracteritzà el segon mandat del president Clinton; guanyar temps per madurar les negociacions en aspectes on encara la distancia és molt important -com el sequester: la reducció dels pressupostos de defensa- i que podrien provocar que el tancament del govern federal si no hi ha acord per al nou pressupost; i per últim han aconseguit la divisió interna dels adversaris i qüestionar la manca de lideratge republicà.

La consolidació de la recuperació econòmica serà una de les constants d’aquesta legislatura. Sense una economia que funcioni, no hi ha vida, ni popularitat, ni cap llegat.

 

– La tragèdia de Newtown, no només va tornar a trencar el cor de l’opinió pública, va ajudar a canviar el frame dominant del debat públic sobre la 2a esmena constitucional –seguretat vs seguretat dels nostres fills-, i ha situat a l’agenda una reforma legal sense precedents.

El vice-president Biden assumia el lideratge d’una task force per assenyalar el nou camí legislatiu després d’un diàleg intens amb tots els actors durant les darreres setmanes. I només fa unes hores el president i el vice-president escenificaven l’inici del nou temps que ha de sacsejar uns dels tabús més importants de la societat nord-americana.

 

 

Si durant el seu primer mandat Obama es va oposar a l’estatus quo de privilegis i abusos del poderós lobby de les asseguradores sanitàries i empreses farmacèutiques, ara li ha arribat el torn a la temible i intocable NRA. Queda enrere l’etapa en que l’aleshores chieff of staff d’Obama i actual alcalde de Chicago Rahm Emmanuel frenava iniciatives legislatives i institucionals contra el lobby de les armes que poguessin i entorpir la 1a legislatura del president. Així rebia la iniciativa l’NRA poques hores abans de la compareixença del president:

 

 

El rol de Michelle Obama per serà clau per decantar la indecisió de l’opinió pública i garantir així l’èxit d’aquesta iniciativa.

 

– La reforma migratòria -que els republicans han bloquejat i filibustejat fins a extrems difícils de creure- serà protagonista en aquest mandat. Una comunitat llatina cada cop més organitzada, poderosa i influent/demandant; el president Obama reforçat, coneixedor del moment de fragilitat republicana; una issue win-win per als Demòcrates i una OPA hostil de futur per al GOP; més l’existència d’algunes veus de l’oposició, com el -precandidat per al 2016- Senador Marco Rubio com interlocutor vàlid i que pot tendir ponts amb els sectors moderats dels republicans conviden a l’optimisme.

 

– El dia després que el president prometi el càrrec, Israel celebra eleccions legislatives. El resultat previsiblement marcarà un enrocament de les posicions més dures contra el procés de pau amb els palestins -que viuen un moment de superació dels seus instints caïmites- i els partidaris d’un atac immediat contra Iran. El primer ministre Netanyahu s’abraçarà a l’extrem amb Naftali Bennet i no pensa ser un aliat plàcid ni còmode per a una administració amb la que desconfien enormement.

Seria una bona noticia que el president recuperés l’esperit del Premi Nobel i volgués guanyar-se’l de veritat. És el millor llegat que podria deixa de portes en fora.

 

Cuba sempre és a l’agenda de qualsevol president. Tancar aquest capítol i la seva història és un dels desitjos més recurrents dels ocupants del Despatx Oval. Malgrat que la Florida és un estat clau; està formada per una comunitat llatina local cada cop més poderosa però que encara ha de fer el relleu generacional i que hi ha un Congrés -hostil- que frenaria qualsevol intent del president, fan que la carpeta cubana estigui plena d’escepticisme, tot i els moviments lents d’aproximació i apertura que es van produint a les dues parts. Així doncs no es pot descartar res.

 

– Un altre dels camp de batalla preferent del segon mandat de l’Administració Obama serà el del Medi Ambient. Amb una situació econòmica cada cop més consolidada hi ha espai perquè Estats Units recuperi el lideratge i abanderi la lluita contra el canvi climàtic. La recuperació del discurs públic i de la figura de Mr. Ozone Gore; el nou equip al capdavant del Departament de l’Interior i l’EPA; així com la decisió sobre l’oleoducte Keystone marcaran si hi ha energia verda suficient per pensar en un llegat verd.

 

 

2. Equip:

El gabinet perd una de les seves estrelles amb llum pròpia. Hillary Clinton sortirà per la porta més gran que es pot sortir en Política, amb un 69% d’aprovació -encara amb el rau-rau permanent sobre la decisió de 2016– , i a l’espera de la darrera compareixença al Senat -dos dies després de la presa de possessió del president- en relació a l’atac a l’ambaixada nord-americana a Benghazi. La quota femenina perdrà pes en el nou organigrama.

 

– Al vice-president Joe Biden, se li afegeix una nova motxilla: la de candidat. No vol esperar més i ja opera amb el GPS i la mirada posada a 2016. La seva lleialtat i la seva extraordinària performance al debat electoral que va mantenir amb Paul Ryan, volen deixar pas al protagonisme.

El seu paper en la negociació sobre el “precipici fiscal” al Senat, el lideratge de la task force per la nova legislació sobre armes i el seu paper de mestre de cerimònies en la presa de possessió dels membres del 113è Congrés així ho avalen. Fins i tot sobta que en la compareixença d’ahir l’obrís precisament ell.

 

John Kerry superarà la confirmació del Senat -que comença el proper 24- i substituirà Hillary Clinton, com a 68è Secretari d’Estat nord-americà. Construir-se una reputació institucional succeint a una personalitat adorada pel públic no serà tasca fàcil. Que no s’obsessioni amb això: la seva experiència i coneixements l’avalen. Ha de trobar el seu propi camí i estil. Malgrat que les comparacions permanent no acostumen a facilitar-ho.

 

– Interessant l’intent de la Casa Blanca de col·locar Chuck Hagel al davant del Departament de Defensa (DoD): un veterà de guerra, republicà sui generis, ideològicament més proper a Ron Paul que a l’establishment actual del GOP, defensor del procés de pau al Pròxim Orient i de la reducció pressupostària en Defensa.

Serà molt interessant seguir el seu procés de confirmació al Senat que comença el dia 31 de Gener i com el seu antic partit el rep i el tracta i sobretot les actituds del compareixent. Després de perdre la batalla de Susan Rice davant la pressió republicana, el president lluitarà fins al final per aconseguir aquesta confirmació.

Veurem com finalment reben a Hagel els Joint Chieffs.

 

John Brennan pilotarà la tot poderosa CIA. Després del fiasco Petraeus, l’aposta és segura. La mostra més evident que entre administracions de ideologies oposades hi ha uns servidors públics que son referència pel seu compromís.

 

Jack Lew, el seu Chieff of Staff, la persona que ha liderat les negociacions pressupostàries amb els republicans, coneixedora del gran Wall Street, suposa un relleu continuat de la tasca que ha fet el secretari Geithner al Tresor.

 

– Després de la fita històrica d’aconseguir la nominació de Sonia Sotomayor com la primera persona llatina al Tribunal Suprem i el nou intent -més madur- de reforma migratòria, les cares llatines reclamen protagonisme en el nou executiu. Veurem els noms, el gènere i el lloc a l’organigrama.

 

 

3. Timing:

 

La iniciativa política per culminar l’agenda del president només te dos State of the Union i 16 mesos de vida política: l’any 2013 sencer i els primers mesos del 2014, abans que el període pre-electoral de les mid-term de 2014 ho polititzi tot i s’esgoti el temps per al compromís i l’acord en matèries compromeses; i la cursa per a la successió concentra tota l’atenció. Més enllà de les mid-terms el president esdevé lame-duck, un actor polític secundari que enfila la seva porta de sortida i la seva influència i rellevància cau en picat.

 

 

 

4. El president i el relleu de la torxa el 2016:

Obama tornarà la lleialtat rebuda per Biden durant aquests 8 anys i l’assenyalarà com a successor -com semblen indicar les passes i la direcció dels fets més rellevants de les darreres setmanes? Depèn de la resta d’aspirants.

Segurament Hillary representa la continuació i el relleu de la torxa natural del frame “hope/change/forward” que el vice-president Biden: una dona al Depatx Oval, per primer cop a la història, en un ambient masculí i masclista és molt més atractiu que qualsevol altre. De tota manera Biden podria construir una coalició amb un candidat llatí i l’elecció i la decisió seria molt més complexa.

En el cas que Hillary decideixi presentar-se -avui les enquestes l’avalen com l’aspirant millor situada- i una vegada la relació amb els Clinton recomposada durant els mesos finals de la campanya electoral, el president els necessitarà a prop per desplegar la seva ambiciosa agenda política. Les dues parts es necessiten mutuament.

 

Continua una història apassionant!

 

 

 

Articles recomanats:

 

– “Every thing you need to know about Chuck Hagel” via Ezra Klein.

– “Obama’s second term Foreign Policy political scene” via New Yorker.

– “Obama’s second chance” via Joe Klein.

– “Guns control” via The Economist’ Democracy in America blog.

 

 

 

@aleixcuberes és consultor d’@ingenia_pro

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Planeta Obama i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s