El 5è SOTU del president Obama

(originalment publicat a http://www.ingenia-pro.com)

El 5è SOTU del president Obama va significar una continuació augmentada -en format zoom- del 2n inaugural de fa tres setmanes. El president ha començat el seu compte enrere. Només 15 mesos per fer realitat la seva agenda; un momentum sense precedents; una oposició al Congrés dèbil, òrfena de lideratge i amb una actitud ja coneguda.

 

Com escrivia George LakoffPolitics is Moral. Political speech sets action“. El president ha utilitzat la força dels discursos per situar un segon mandat ambiciós: referma els compromisos amb la coalició ciutadana que li ha donat la victòria el passat novembre amb la mirada posada al llegat que vol deixar. Va passar amb el discurs de la tragèdia de Newtown, també amb l’inaugural i també amb el discurs d’ahir.

 

 

Un discurs que es construeix amb la narrativa:

  • d’una nova “Amèrica” més moral, justa i social -que ha deixat de ser majoritàriament blanca i benestant-; i que es construeix amb la protecció de les famílies, les classes mitjanes, les dones i les minories:
  • econòmica (consolidació de la recuperació dels diferents indicatius i de la percepció de les persones, un sistema impositiu més just i un salari mínim més digne); la reducció del dèficit i del pressupost (bigger vs smarter government);
  • dels drets socials (una cura especial en l’educació pre-escolar i universitària; la rehabilitació de les infraestructures, …) i civils (no discriminació per raons de gènere en cap àmbit de la vida);
  • del canvi climàtic (missatge que ha agradat als grups ambientalistes, malgrat la dificultat de la seva concreció);
  • del moment vital de la reforma migratòria , de la que la comunitat llatina n’és motor principal (amb les derivades polítiques que comporta);
  • de la política internacional: Corea del Nord, Iran, Siria i Israel; l’anunci d’un acord de lliure comerç amb la UE;
  • d’una reforma electoral que posi fi a un sistema que dificulta l’exercici del dret de vot i que fou visualitzat en la persona de la senyora Desiline Victor, d’origen haitià, de 102 anys d’edat que va haver d’esperar 3 hores de cua per votar a Florida;
  • de la protecció dels infants de les armes: el moment més emotiu de la nit (a partir del minut 51:50) el fragment: “they deserve a vote

 

Un discurs que ha suposat una bona transició entre el “noi meravelles” Jon Favreu -que marxa a Hollywood- i el seu relleu Cody Keenan, que serà la persona que donarà forma a la veu del president a partir d’ara.

 

 

L’equip Obama opera ja amb les coordenades del frame del llegat que es vol deixar per a la història.

 

Així ho va viure el twittunivers:

via @josepmrochera

 

Mentre el president i el vice-president havien convidat, a seguir el discurs in situ, una 20a de familiars afectats per la violència de les armes (i un congressista de Texas optava per la icona NRA i instigadora d’odi Ted Nugent), el Secretary d’Energia Chu feia guàrdia al Despatx Oval, per si succeïa alguna catàstrofe, assegurant així la continuïtat institucional de la Casa Blanca.

 

Qui tampoc era present al plenari del Congrés, era el Senador Marco Rubio, qui tancat amb el seu equip analitzava i dissenyava la resposta pública republicana al discurs del president, que es faria pública, pocs minuts després.

Una de les persones del moment, pel seu rol de pont de diàleg entre demòcrates i republicans per aprovar la reforma migratòria; presidenciable de cara a 2016 i cultivant-se una gran reputació:

 

 

Una cara “nova”, honesta -també nerviosa, fràgil i que encara ha de créixer- però amb una actitud antiga, coneguda –cap idea ni missatge nou– i d’excessiva oposició. Una operació que no situa els republicans en la centralitat i en el camí de construir una alternativa seriosa a la coalició social de l’actual president.

De tot el discurs el que queda és l’anècdota:

 

 

Pot ser seria bona idea, defugir l’angoixa de la necessitat de respondre de manera immediata, i així donar temps a preparar i afinar bé els missatges, la posada en escena i l’entrenament. Es podria deixar la resposta oficial de l’oposició per a l’endemà: el resultat seria molt millor i de més qualitat.

 

I per acabar la resposta en clau Tea Party del Senador Rand Paul, en el moment de la popularitat més baixa del moviment, i ara enfrontat al tot poderós guardià de les essències Karl Rove:

 

El buit que ha deixat seu Pare -Ron Paul- després que hagués decidit abandonar l’escena política, és immens: era de les veus que donaven alçada i profunditat als debats ideològics.

 

 

Articles recomanats:

– “Speeches ar not just words“, de George Lakoff al Washignton Post;

– “Obama hace su lista de la compra con un final emotivo“, d’en Jordi Pérez-Colomé, a Obamaworld.

 

 

 

@aleixcuberes és consultor d’@ingenia_pro

Quant a Aleix Cuberes i Díaz

Public Communication consultant, Political analist, traveller, marathonman, attracted by courageous leadership
Aquesta entrada s'ha publicat en Planeta Obama i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s