La Xa legislatura del Parlament de Catalunya: (IV) PPC

(originalment publicat a www.ingenia-pro.com)

 

Encara no fa un any de l’arribada del president Rajoy a Moncloa i malgrat l’incompliment de les promeses electorals; que l’economia continua en caiguda lliure; malgrat que les decisions posen en perill la cohesió social, el PP de Catalunya va guanyar el #25n 85.000 vots i un escó més.

Premi per a la campanya de la por d’Alícia Sànchez Camacho? Ben segur ella l’haurà reclamat i haurà tret pit. És menys clar és que els propis seus li hagin donat.

 

Quan Rajoy havia de presentar els pressupostos generals de l’Estat per a 2012 i des de la Comissió Europea s’exigia saber-los amb anterioritat, l’aleshores candidat a la presidència de la Junta de Andalucía, Javier Arenas, va aturar els pressupostos i va aconseguir endarrerir la seva presentació més enllà del 25 de març, després de les eleccions.

Quan el govern Rajoy ha de posicionar-se sobre aspectes sensibles del País Basc i amb fortes implicacions, no es pren cap decisió sense la prèvia consulta i consens amb Basagoiti. El mateix podríem dir de Navarra i amb UPN o de la presidenta Rudi.

 

En canvi quan es tracta de Catalunya, la nova llei d’educació Wert per exemple, el PPC i Alicia no pinten gaire cosa. Després corre-m’hi tots a fer-nos a una photo op -a posteriori- amb el Ministre per escenificar que el PPC és poca cosa més que una anècdota més semblant a una caricatura i és l’estructura de partit menys solvent i amb menys influència en l’actual PP. Això passa amb el placet de qui és l’ombra del president espanyol, el català Jorge Moragas.

 

Segurament menys afany de protagonisme, més discreció i humilitat ajudarien. Però com Ciutadans venen forts amb ganes de liderar la “coalició del NO” és provable que el PPC vulgui competir-hi alhora d’escenificar posicionaments al faristol del Parlament. Malgrat que a més exageració més dificultats perquè el PSC s’hi acabi sumant de totes totes.

 

Catalunya serà un dels eixos principals sobre el que pivotarà la propera campanya electoral espanyola. El PP espera arribar-hi –amb un nou lideratge– amb alguna millora tímida dels indicadors econòmics i de la angoixa social; amb una oposició inexistent i amb la bandera espanyola -més gran que la Colón; la mateixa actitud que ha criticat fins al #25n.

 

 

@aleixcuberes és creador i consultor d’@ingenia_pro

Anuncis
Publicat dins de Altres | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La Xa legislatura del Parlament de Catalunya (III): Iniciativa

(originalment publicat a www.ingenia-pro.com)

 

Guanyar 3 diputats i 130.000 vots és un signe positiu de suma, de creixement. Si has obtingut aquest resultat en un context “ideal” perquè la teva narrativa fos compartida per una majoria social i en la millor de les circumstàncies possibles, llavors estem parlant d’una altra cosa.

 

Iniciativa somriu poc, amb excepció dels cartells electorals. Evidentment que el moment social no és per riure. Tampoc ho és per estar permanentment enfadats. Poca humilitat, generositat i tendresa. Això els fa més difícil tendir ponts, generar confiança i credibilitat. Tant enfadar-se contra les retallades, s’han deixat pispar el somni de la utopia del futur mentre abraçaven els retrets i el cor agre. Acostumen a autodefinir-se com els valedors de la “raó”-tenen raó al defensar que les retallades marginen a les persones més vulnerables- doncs bé amb la raó -només- no n’hi ha prou. Es necessita alguna cosa més per construir una alternativa política solvent.

 

Al #25n van obtenir -gairebé- el mateix percentatge de vot que el 2006 i el 1995. Ha tocat sostre Iniciativa? No dependrà tant d’ella mateixa sinó de la voluntat dels seus veïns sociològics de fer-se l’harakiri i de moment -amb excepció del PSC- sembla que aquest no serà l’escenari.

 

Atenció als competidors que els hi ha sorgit per l’esquerra per la batalla de l’autenticitat i la coherència que representen les CUP, i el més important els CUP poden anul·lar -en part- la utilitat social d’Iniciativa davant actors socials, moviments cívics, culturals i veïnals. La resposta intel·ligent no passa per posar-se a la defensiva i tancar-se, tot el contrari.

 

 

 

@aleixcuberes és creador i consultor d’@ingenia_pro

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Xa legislatura del Parlament de Catalunya (II): Ciutadans

(originalment publicat a www.ingenia-pro.com)

 

El #25n castigava al grolleria, la mala educació i la prepotència de Solidaritat, però premiava actituds similars del partit d’Albert Rivera. Els vasos comunicants de la polarització dels extrems els augurava una campanya plàcida i costa avall. Van erigir-se com els mestres de l’equidistància: desgastar el PP – en clau econòmica – i hàbils alhora de dibuixar un PSC “malvat” per participar de la conxorxa sobiranista mentre s’aquarteraven amb el discurs de la ruptura i de la por. Passar de 3 a 9 diputats i de 106.000 a 275.000 vots és un resultat espectacular.

 

No és possible imaginar un Jordi Cañas – encara – amb més complex de superioritat i amb la possessió de la veritat absoluta, però hi serà; les intervencions parlamentàries en els debats importants i en les sessions de control al govern que fins ara eren deliberadament prepotents pujaran d’intensitat; estan en la millor disposició de fer-li una OPA lingüística al PP, no és descartable que les seves intervencions públiques siguin íntegrament en espanyol, o residualment en català –enrocant-se encara més. El seu frame serà el del “guardians de la puresa i les essències espanyoles” i no escatimaran gesticulacions, missatges i exageracions per aconseguir-ho. Crescuts, se senten amb capacitat de disputar el lideratge de la coalició de la por i del NO; com més tensió millor per a ells.

 

Seran els galvanitzadors quan el pacte entre el Govern i el primer partit de l’oposició grinyoli o tremoli. De moment sembla que la seva irrupció comença a condicionar els missatges del PSC.

 

Segurament parlar de sostre electoral és prematur. El mapa de partits polítics a Catalunya està en moviment i encara es mourà molt, però un cop definits ambdós blocs, i a l’espera del decisiu 30% del cens que encara no s’ha posicionat, els moviments seran més intrablocs que externs.

 

Final a tall de suggeriment: construir la narrativa del partit única i exclusivament amb el discurs de la por com a eix central te un recorregut molt limitat. Perquè no canviar actituds, humilitat, somriure i apel·lar a les emocions en positiu per mantenir el discurs de l’statu quo?

 

 

 

@aleixcuberes és creador i consultor d’@ingenia_pro

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Xa legislatura del Parlament de Catalunya (I): les CUP

(publicat originàriament a www.ingenia-pro.com)

Comencem una breu sèrie sobre la nova legislatura que comença el Parlament de Catalunya amb una mirada als diferents actors. Comencem per les CUP:

Silenciats pels mitjans durant la campanya, han aconseguit superar la por escènica parlamentària reforçant un moviment que ve de lluny. La seva clau ha estat el nucli municipalista i la comunicació -de guerrilla- digital. Segurament han estat els que més energies digitals li han dedicat durant la campanya

Representen un vot que vol anar més enllà de la queixa que representen l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul.

La política cada cop és més lluny de la ciutadania” és una reflexió compartida àmpliament pels diferents actors institucionals i socials de la nostra vida pública. “Necessitem avançar repensar-ho tot: contingut i continent; començar de zero altre cop; cal trobar un nou sentit al servei públic...”.

Després d’un debat -que ha estat etern- sobre si les CUP havien de superar l’espai d’acció municipalista i ser protagonistes de l’escenari parlamentari… el resultat avala la decisió: més de 126.000 veus que desconfien del sistema i en son la seva expressió més crítica han fet sentir la seva veu i volen sumar i construir una alternativa.

La mateixa presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que va vestir-se de fada, els reclama ara dignitat alhora de vestir-se. No serà ni el primer ni el darrer intent de deslegitimar-los. Expliquen que a Bellaterra el Mestre Josep Oliver, en les seves classes magistrals d’economia no es cansava de polemitzar, felicitava públicament a en Quim Arrufat i li augurava un “enhorabona, vostè arribarà molt lluny“.

Limitar-se el sou a 1.600 € mensuals; renunciar a les comoditats dels diputats; renunciar a formar grup parlamentari amb l’ajuda d’altres diputats d’altres formacions; votar com a membres de la mesa “herois” socials … és coherent amb el que representen, el que son i amb el que volen fer.

Les formes suaus i el fons irrenunciable. David Fernàndez desplega una comunicació dolça, afectiva i empàtica que vol dona la màxima importància als seus interlocutors: vol seducció. El millor encert.

La mateixa que li va faltar al propi Quim Arrufat quan va oblidar somriure i ser amable, quan li van preguntar si podria respondre les preguntes dels periodistes en castellà.

Tenen totes les de guanyar els cops d’efecte de la Simbologia i la Denúncia. Però si volen ser alguna cosa més que l’anècdota -com Solidaritat- hauran de guanyar la batalla de la utilitat, el rigor i la credibilitat: poder arribar a acords i esmenar lleis; establir ponts de complicitat i d’interlocució amb altres formacions i sobretot créixer com alternativa malgrat els paranys que els adversaris els prepararan. No son la Bildu catalana; no son només les samarretes Mònica Oltra style; son alguna cosa més que estètica compartida. Necessitaran tota la cintura i la pedagogia per fer front a les contradiccions que suposa participar de la vida institucional tenint la utopia com a únic full de ruta.

La imatge del diputat Fernàndez sortint del Parlament davant els mossos engalanats té una bellesa poètica i una força extraordinària. Els diputats cupaires, malgrat el que representen, arriben a la vida pública institucional amb catifa vermella: son necessaris. Saben que en algun moment hauran de defensar aquesta catifa vermella, encara que no els agradi o no vagi amb la seva manera de sentir i de fer.

En relació al dress-code dels nous Diputats de les CUP, la Sara Gonzàlez de l’ARA ens va demanar compartir algunes idees i reflexions. Així ho recull al seu article (registre):

Abraçada a tot l’equip de l’ARA Política, un plaer com sempre!

@aleixcuberes és creador i consultor d’@ingenia_pro

Publicat dins de Catalunya | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

“Framing digital”

(originalment publicat a www.ingenia-pro.com)

Framing Digital” és el títol de la sessió que els Mestres Toni Sellas i Pipo Serrano ens van proposar compartir amb els seus alumnes. Ens feu i·llusió proposar algunes reflexions sobre la llibertat d’Internet, la influència de les eines digitals en la nostra vida quotidiana i també alhora de crear i dissenyar campanyes electorals.

Presentació prezi.

Una abraçada enorme a en Toni i en Pipo, un plaer!

Publicat dins de Comunicació, Media | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Diari de Campanya #2012: els resultats de la cursa presidencial

(originalment publicat a www.ingenia-pro.com)

 

 

3 milions de vots i 126 vots electorals és la diferència electoral entre el president Obama i el governador Romney. 4 anys després i 11 milions de votants menys (9 milions demòcrates i 2 republicans), l’estratègia Republicana de confrontació i de situar la disputa i el terreny de joc en els extrems ha resultat ser un fracàs important. (Que li preguntin al Senador Scott Brown de Massachusetts.)

 

La nit electoral ens va deixar dos grans discursos:

El Romney que no havia aparegut durant tota la campanya va aparèixer en el moment de fer el discurs de concessió: elegants, generòs, tendre, atentLa manera d’encaixar la derrota diu molt de la persona: la mirada, el posat, el gest de sortir primer i després acompanyar-se de la familia en la foto final. La cara de la seva dona no podia dissimular tot el que una familia ha hagut de passar per arribar fins aquí:

 

 

El guanyador que ha sabut definir els valors dels Estats Units on la majoria voldria viure:

 

 

 

La campanya demòcrata ha guanyat el vot catòlic (50-47%); el vot femení (diferèncial d’un +11%); el vot jove de la franja 18-29 anys (el 19%, més que en el 2008); el vot latino (75-43%); el vot de les miniories racials (negra i asiàtica) ha suposat un 45 % del vot total final (els portoriquenys han votat Obama en un 83%). Mentres que la campanya republicana ha guanyat només els votants blancs (88%).

 

La nit electoral digital encara cueja: 31 milions de tweets; la imatge que acompanyava el “Four more years” està a punt d’arribar al milió de RT‘s; i un pic de més de 327.000 tweets en el moment d’anunciar-se la victòria demòcrata.

 

Els grans perdedors de la nit, no és la familia Romney, sinó Karl Rove, els Koch brothers, Sheldon Adelson (més de $60 milions donats), Donald Trump, Sarah Palin, Newt Gingrich, Rick Santorum, Michelle Bachman -malgrat la seva re-elecció- i allò que simbolitza el Tea Party.

 

Rove fou l’arquitecte en cap dels grans donants multimilionaris per construir una agenda i uns candidats a l’ús, per defensar uns interessos concrets (i fer un partit conservador irreconeixible a ulls dels moderats i centristes nord-americans). American Crossroads i Crossroads GPS que ell dirigeix, s’han gastat més de $200 milions de dolars per derrotar el president i la seva agenda. Ni una cosa ni l’altra.

Les mateixes elits que han dirigit el GOP cap als extrems i li han manllevat les veus més liberals i centristes seran les que han de pilotar el futur del nou partit? Hi haurà un relleu d’idees, projecte, estil i de ments? Enrocament o substitució? No cal ser savis per saber quina opció seria la preferida dels adversaris. Serà interessant seguir els moviments dels que es van quedar pel camí en les primàries republicanes com Ron Paul, Jon Huntsman i veus com les de Chris Christie i Marco Rubio entre d’altres.

 

Així queda el nou mapa electoral:

2012: És la mateixa foto que el 2008, sense Indiana i North Carolina, avui republicanes:

 

 

2008: L’efecto Obama incorpora Florida, New Mexico i Colorado a un mapa de 2004 eminentment vermell:

 

 

2004: Els demòcrates perden Iowa i Now Mexico i son gairbé residuals:

 

 

2000: després de la presidència Clinton, el primer mandat del president W. Bush i la “victòria” a Florida:

 

 

El resultat suposa un mandat clar i contundent per al president: reforma sanitària blindada, fiscalitat, economia, energia, immigració, Dones, medi-ambient, Guantánamo (ara sí?), negociació al Pròxim orient... Te poc temps per aconseguir-ho (16 mesos): les mid-term elections de 2014 poden suposar la fi de la influència d’aquest mandat. Malgrat que el Congrés continua amb majoria republicana, menys legitimada per aturar l’agenda del president i sense necessitats electoralistes immediates.

 

És en aquest impasse de lideratge del partit Republicà que es pot fer realitat el pacte que eviti el “precipici fiscal“.

 

El partit demòcrata ja ha començat a pensar en l’etapa post-Obama: Hillary Clinton, Joe Biden, Rahm Emanuel, Julian Castro. Mantenir i solidificar la coalició electoral, l’agenda política, mantenir viu l’esperit de les persones que han seguit el president i la transició de lideratges i el pas de la torxa seran les claus per assegurar el futur del partit.

 

PS final: després de la feina feta, hi ha maneres de guanyar:

 

 

I també de perdre:

 

 

 

Articles recomanats:

 

Un mes contra les cordes, via New York Times.

Algunes dades de la campanya, d’en Xavier Peytibi.

La victòria d’Obama, via New Yorker.

 

@aleixcuberes és creador i consultor d’@ingenia_pro

Publicat dins de Planeta Obama | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Diari de Campanya #2012: queda una setmana; Sandy

(orginalment publicat a @ingenia_pro. És possible que el video embedat de MSNBC no es pugui reproduïr. Aquí l’article sencer.)

 

Entre el soroll eixordador permanent i el mareig de les enquestes diàries, ambdues campanyes continuen obsessionades en parlar d’elles mateixes i s’entesten -infructuosament- en proclamar-se vencedores… quan encara falta una setmana, els efectes del Sandy i sorpreses de darrera hora.

Campanyes suspeses en els estats afectats, crides a seguir les indicacions de FEMA i donar suport als voluntaris, professionals i les entitats que estan a primera línia d’aigua. Els Manuals de Crisi -del President i de l’aspirant- s’han començat a desplegar:

 

– El president, més presidencial, protector en cap:

 

  • A. Senyor President, visitar Ready.gov -allà on tenim tota la informació necessària- és un consell molt útil, excepte si marxa la llum… Bona iniciativa però, en aquest cas concret, necessitada de ser complementada amb elements de Comunicació off-line.

 

  • B. “L’important son les persones, ni la campanya, ni la meva re-elecció.”

 

  • C. Màxima atenció a la coordinació dels diferents efectius. Amb un plus de cura a aquells estats amb governadors Republicans, com és el cas de New Jersey. El president va donar el seu telèfon personal al super-governador Christie, i durant les darreres hores han parlat diferents vegades. Aquesta gestió personalitzada intel·ligent te el seu premi:

 

 

  • D. La percepció del Governador és un cop d’efecte important, però si no arriba a les persones del carrer, llavors el president te un problema.

 

  • E. Estar prop de les famílies afectades i sobretot de les víctimes.

 

  • F. Deixar per als mitjans allò que adoren fer i fan tan bé:

Font: http://www.whatthefolly.com/2012/10/29/transcript-mitt-romneys-remarks-on-eliminating-fema-funding-during-the-nh-gop-primary-debate/

 

 

L’aspirant i candidat que continua molt viu i amb opcions:

 

Visit NBCNews.com for breaking news, world news, and news about the economy

  • A. Demanar als seguidors suport i donacions per a les organitzacions de ajut als afectats.

 

  • B. També pregàries: un gest empàtic amb la base religiosa de la seva campanya.

 

  • C. Després de la reacció -poc il·lustrada- a la tragèdia a l’ambaixada de Benghazi, no és bon moment per semblar oportunista: les persones primer; avui no toca atacar el president.

 

  • D. Admetre l’errada en voler suprimir el finançament de FEMA, matisant les paraules enmig d’un debat acalorat, és donar arguments a l’adversari sobre la poca fortalesa de les idees del candidat. Mantenir-se ferm en la posició anti-FEMA el pot mostrar insensible davant la ciutadania. La contradicció està servida. De moment es guanya temps: “ja tindrem temps de parlar-ne, ara la prioritat son les persones i la recuperació“.

 

  • E. No entrar a valorar si Sandy dificulta a l’adversari -en benefici propi- amb la votació avançada que s’ha hagut de suspendre a diferents estats afectats.

 

 

A una setmana de les eleccions: qui exerceixi de líder moral i emocional, qui estigui més a prop de les persones; qui sigui menys oportunista; qui sigui més generós i lleial; qui estigui més a l’alçada presidencial; qui tingui l’agilitat de trepitjar el terreny primer, serà més fort i estarà més segur davant la impredictibilitat de les conseqüències del fenomen Sandy.

 

Sembla Uuna ironia cruel que en tota la campanya no s’hagi parlat de canvi climàtic i com a “final de festa” tinguem un esdeveniment dramàtic d’aquestes característiques.

 

 

A banda d’això, la campanya continua igualada. Les diferències entre el vot del Col·legi Electoral i el vot popular es van reduint. Cap enquesta assenyala una majoria republicana al Col·legi electoral i la campanya demòcrata està en millors condicions que fa una setmana en el vot popular. Ohio, Florida, Colorado, Nevada, North Carolina, Iowa… encara hi ha partit i pot passar de tot.

 

Malgrat això hi ha enquestes clarificadores:

 

Font: http://www.people-press.org/2012/10/29/presidential-race-dead-even-romney-maintains-turnout-edge/

 

 

PS: és el primer cop que al primer món occidental, Twitter demostra – a gran escala- la seva potencialitat en la comunicació de crisi; en la gestió de la comunicació de Governs; Mitjans de Comunicació, Periodistes i professionals en primera línia i entre les persones davant catàstrofes naturals.

Les eines digitals despleguen la seva màxima potencialitat i el seu ús i capacitat de servei extraordinaris en circumstàncies com aquesta. Dignifiquem l’ús d’aquestes eines; pense-m’hi abans de tornar a publicar “queixes frívoles” als nostres perfils!

 

 

Articls recomanats:

 

Enquestes, telèfons móbies i el vot popular, via Demoracy Corps.

L’huracà Sandy i el 6 de Novembre, via The Monkey Cage.

Què significa l’huracà Sandy per a l’elecció?, via TNR.

L’huracà Sandy i el 6 de Novembre, via TNR.

 

 

@aleixcuberes és creador i consultor d’@ingenia_pro

Publicat dins de Planeta Obama | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari